Via Ferrada Roca de la Creu (K2) i Camí Equipat del Castell de Segura (K1)- Ferrata. Granòfir. Ribes de Freser

Via Ferrada Roca de la Creu (K2) i Camí Equipat del Castell de Segura (K1).

Ribes de Freser (Ripollès, Girona).

Itinerari equipat amb grapes, cable de vida i ponts penjants, que des de la mateixa vila de Ribes, ascendeix al cim de la Roca de la Creu (998m), i ressegueix cresta i agulles del Granòfir de Ribes.

- Any de construcció VF: 2017
- Equipament en molt bon estat.
- Abundants grapes i preses per facilitar la progressió de la via.
- Equipada amb un pont nepalès, un pont de mico i un pont tibetà.
- Necessari material personal de seguretat (casc, arnès, dissipador, etc).

Al cim de la Roca de la Creu hi ha una creu metàl.lica i una senyera, per on passa la via ferrada, i és una de agulles del "Granòfir de Ribes", que geològicament correspon a la xemeneia d’un volcà de fa uns 450 milions d’anys. Als vespres, uns grans focos il.luminen des de Ribes aquesta emblemàtica roca volcànica de color rogenc ataronjat, el granòfir més important de Catalunya.

~~~~~
▪︎Per arribar a la Via Ferrada ens situem a l'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA Assumpta, al centre antic de la vila de Ribes de Freser.

Pugem unes escales, poc visibles, que queden entre l'Ajuntament i l'església de Sta. Maria. Anem a parar a un carreró, que malgrat sembla tallat a l'esquerra, encara hi ha un segon tram d'escales, en pujada, que desemboquen en un petit caminet. Seguim uns senyals blaus.

Segons el penell informatiu que trobem a mig camí, la dificultat màxima de la via ferrada és "K3", tot i que la seva categoria seria "K2".

La primera part de la via ferrada és més vertical, amb grapes força juntes, fins assolir la primera agulla, on està la creu i la senyera.

Després d'un descens per grapes i un petit "pont nepalès" amb travesses de fusta , trobarem trams de flanqueig amb cable de vida i troncs per recolçar els peus, i més puja-baixes per grapes.

A mesura que anem guanyant alçada tindrem magnífiques vistes de la vall de Ribes i de la cresta que anem resseguint.

Passarem per un "pont de mico", segons el rètol, d'uns 14 metres de longitud, on hi ha un cable d'acer pels peus i un altre cable per les mans.

Un cop creuat el pont de mico, un penell informatiu ens indica el final de la via ferrada i l'inici del "Camí equipat". Hi ha un corriol que també arriba fins aquí, des de l'inici de la VF, evitant-la, i permetent fer solament el camí equipat, si es volgués.

Malgrat aquest rètol, el camí equipat sembla més aviat una continuació de la via ferrada, doncs la via progressa en ascens per les darreres agulles de roca, amb cable de vida, grapes, i fins i tot alguna presa d'escalada. Ara catalogat de nivell K1- K2.

Encara queda un altre pont penjant: un "pont tibetà" d'uns 18 metres de longitud (opcional). El tibetà té un cable d'acer pels peus i 2 cables per les mans, un a cada banda, en diferentes alçades, tot i que només utilitzem un per col.locar les bagues.

El retorn el fem per un bosc de pins: un sender indicat amb senyals blaus. Un rètol blau indica "Retorn Via Ferrada" a l'esquerra. [Opcionalment, si seguíssim recte des d'aquest rètol ens podem apropar a veure els vestigis de Castell de Segura, mirador privilegiat].

Continuant pel sender de senyals blaus enllacem amb l'antic camí de les mines (sender local amb senyals grocs + blaus), en davallada pedregosa, que passa per l'Oratori de Sant Cristòfol i la Font de Sant Cristòfol (aigua natural; no raja).

Seguint el Carrer de Cerdanya, antic camí ral, trobem una font amb maneta, i en breu arribem al centre antic de Ribes de Freser, just al davant de l'Església de Santa Maria. Rera l'església hi ha una altra font d'aigua potable.


~~~~~

CURIOSITATS:

• CASTELL DE SEGURA. Actualment només queden dempeus part dels murs de la base de la fortificació i la cisterna, ben conservada. Era un castell fronterer entre els comtats de Cerdanya i Osona i el comtat de Besalú, que controlava el pas de la Collada Verda. Se'n té constància des del segle IX.

• GRANÒFIR DE RIBES. "Geològicament és una roca subvolcànica porfirínica, és a dir composta per granets de quars i feldespat de diferent tamany, que correspon a l’interior d’una xemeneia d’un volcà de fa uns 450 milions d’anys. Tot i ser una roca molt dura, les fractures i l’erosió dels rius han configurat dos nuclis rocallosos individualitzats: la roca del Duc, Sant Antoni, i el turó de Segura. Al tractar-se d’una roca àcida, la vegetació que hi arrela sobre està adaptada a sòls àcids, abundant la bruguerola. És fàcil identificar-lo pel seu color rogenc ataronjat." http://www.13itineraris31propostes.scea.cat/?page_id=62

http://www.ajribesdefreser.cat/pagines-no-visibles-des-del-menu/patrimoni-natural/