120223 PRIORAT. El Lloar. Sender de Minfami. Coll i Grau de les Bassetes.

El llibre citat a sota, descriu la caminada pel grau del Pi que havíem previst fer i que es correspon amb l’itinerari Nº 12.
El passat gener ja vam intentar fer-la, però un dia amb molta boira ens va fer canviar-la per l’itinerari Nº 11. Avui el problema ha estat una batuda de porc senglar. Com no hi ha mapes de la zona, vam improvisar una ruta alternativa fent una mica de cas als rètols del Camí de Manfami.
Així vam sortim del Lloar en direcció al Coll de les Bassetes. Passem pel costat del Celler Torres. Un cop al Coll, anem a l’esquerra seguint indicacions de La Figuera, El Molar o la mateixa Font. Pugem pel grau, recentment recuperat, de les Bassetes del Lloar. El camí empedrat amb moltes coves naturals i en un terreny vermellós ens permet gaudir de la tranquil•litat del lloc.
Arribem a una cruïlla amb un pal. A la dreta aniríem cap a La Figuera. Nosaltres anem a l’esquerra en direcció del Molar. Unes darreres llaçades ens pugen fins el reconstruït Mas de la Pedregosa i les seves vinyes. Les voregem i sortim a una pista per la que passa el GR que ve de La Figuera. A la dreta veiem un pal amb rètol de La Font de Minfami. Seguim la pista i en uns minuts hi arribem. (waypoint). Desfem camí fins la Cruïlla amb el GR 171.
En aquest punt, vam dubtar entre anar cap a La Figuera o baixar al Molar seguint “La Senda”. Escollim la segona opció i davallem entre vinyes fins la T-712 (waypoint) tot seguint la pista i les poques marques de GR, que hi trobem. Un pal, en aparença nou, ens diu “Senda de Minfami, El Lloar”. Comencem a caminar per la carretera i tot esperant trobar altres rètols, quatre quilòmetres després estem al poble del Lloar.
Bé, els que sortim a caminar sovint, veiem dia a dia les millores en senyalització i en neteja de camins. La tasca feta pels Consell Comarcals i d’altres organismes, no tindria que aturar-se. Malgrat tot això, hi ha cops que les ganes d’oferir nous productes al cada cop més gran turisme generat pel senderisme fa que el producte surti al mercat sense estar ben acabat. Aquesta Senda del Minfami n’és un exemple. Crec que no és pot senyalitzar una ruta amb quatre quilòmetres per carretera.
Malgrat aquest fet, quan els ceps estan carregats de raïms, aquests paisatges bé mereixen la caminada.


Bibliografia : Muntanyes de la Costa Daurada i de les Terres de l’Ebre
20 excursions a peu. Antoni Cabré Puig.
Azimut 121. Cossetània Edicions.

Mapa: A data d’avui,no n’hi ha.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

IMPORTANT : La dada del temps emprat en fer la ruta és refereix al que estem en moviment , no al temps total que óbviament és molt superior.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

NOTA del 18-10-20 : A la època en la que vaig fer aquesta ruta , no acostumava a posar-hi descripció i comentaris. Amb el temps he anat desenvolupant una espècie de fitxa que permet tenir una idea més clara del recorregut i de tota una sèrie de paràmetres a tenir en compte.
Recomano a tothom que vulgui fer aquesta ruta i per extensió a totes les que tenen 3 anys o més que busqui tracks més actuals ja que amb el pas del temps els camins canvien força.
El usuaris "PREMIUM" del wikiloc, 10€ a l'any, disposen d'una bona eina per fer recerca de rutes semblants a una d'antiga. Així és pot visualitzar al mapa rutes amb zona de pas o inici comú a la que ens interessa. Posteriorment podem filtrar per usuaris, època de gravació i tota una sèrie de paràmetres
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------