180802 Estaon-bordes de Cardedo

Volta circular fácil de 6,3 km, per fer en un matí, sortint d'Estaon. El recorregut va passant per sucessives obagues i solanes, segons la vessant de la muntanya estigui a cara nord o cara sud, respectivament. La majoria de bordes estan en runes. Hi ha una font a la borda de Palau, amb aigua molt fresca. A Estaon hi ha dos esglésies: la de Sant Jaume, a l'entrada del poble, i la de Santa Eulàlia, en ruïnes, a la part alta. També hi ha un refugi, on es pot menjar.
L'església romànica de Santa Eulàlia està datada de finals del segle XI o principis del XII, era d'una sola nau i un absis semicircular amb arc prebisterial. Una part inferior dels murs sud i oest estan tallats a la roca on s'assenta l'església. Les pintures murals que la decoraven van ser traslladades a diferents museus. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, estan les més completes, pertanyents a l'absis. Representen el Pantocràtor dintre d'una màndorla, envoltat pel tetramorf, dos arcàngels, un serafí i un querubí.
El refugi és un edifici de tres plantes situat a la part central del poble al carrer Major, de construcció típica de muntanya, façana de pedra i teulada de llosa. Va ser construït el segle XVII i era l'antiga escola del poble que donava servei també a Bonestarre i Anàs. Amb el despoblament dels pobles de l'entorn, l'escola es deixà d'utilitzar traslladant-la a Ribera de Cardós. Recentment l'ajuntament de les Valls, l'ha rehabilitat i transformat en un confortable refugi d'etapa de la travessa dels Pirineus.
L’església parroquial de Sant Jaume és un edifici del segle XVIII d’estil barroc, d’una sola nau coberta de llicorella a dos vessants, dividida en quatre trams i amb capelles laterals a sobre de les quals s’obren galeries amb baranes de fusta. Està orientada a llevant. La seva capçalera és rectangular i en la façana de ponent s’obren la porta, amb un arc de mig punt, i un òcul. A l’angle SO s’aixeca una potent torre-campanar de base quadrada amb espitlleres i segon cos vuitavat, desproveït de la característica coberta piramidal escapçada per un llamp l’any 1948.
Segons la brama popular, s'utilitzava l’església de Sant Jaume a l’estiu perquè era més fresca, i la de Santa Eulàlia a l'hivern perquè quedava més arrecerada dels vents.