190505 Gegants de Pedra Viva: Collada de Mansa (780 m)-Turó de l'Esclusa (867 m)-Vilalleons-Santuari i Puig-l'agulla (810 m)

UNA AGRADABLE PASSEJADA CIRCULAR, APTE PER TOTS, AMB ESPLÈNDIDES VISTES I NOMBROSOS PUNTS D'INTERÈS NATURALS, HISTÒRICS I CULTURALS.

Venint per la C-17, hem sortit per la sortida 54 (Moià-Collsuspina-Taradell). Deixem el vehicle a la Collada de Mansa (780 m), que es troba a la carretera B-520 de Taradell a Viladrau, on hi ha molt espai per aparcar. Seguim les marques blanca-groga de PR. Mirant al sud observem que sobresurt el castell de Taradell. Després d'una forta pujada arribem a la carena, on ja s'albira la senyera del turó. Els espadats impedeixen arribar-hi directament, cal franquejar per la dreta i fer una fàcil grimpada. Les vistes són impressionants: Montseny, Tagamanent, Taradell, el Pirineu encara nevat i, al centre, el Puigmal. Tornem en direcció nord, buscant els cingles a la dreta. Més vistes panoràmiques: el Cabrerés, Collsacabra, Puigsacalm, ... Les mateixes roques buides per sota són tot un espectacle. Semblen escultures de rostres humans o animals. Així ho descrivia Mn. Joan Vilacís (1903-1980):
"Cimals del nostre terme! Gegants de pedra viva!
Titans que el pas dels segles el vostre zel abriva
mirant-nos cara a cara: l'Enclusa i el Castell.
Sou vida i sou guiatge del llibre de la història
forjada de proeses, amb rims d'amor i glòria,
per fills que antany vivien al nostre Taradell"

Fem un anar i tornar a les Cuines de Rocaguinarda, amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda, cap de quadrilla dels Nyerros,entre els anys 1606 i 1610. Retornem al cingle i fem les últimes fotos des del mirador més septentrional de la serra.

Baixem del cingle per un corriol enmig d'un bosc, de caminar molt agradable, fins a trobar una pista de terra. Seguim baixant, ja més ràpidament, en direcció nord. Quan arribem al fons de la vall, creuem un embassament, força ple, del rec del Mas. Quan arribem a l'alçada del Pujol, deixem la pista i agafem un corriol a la dreta en direcció est. De seguida ja veiem la silueta del poble de Vilalleons i la seva església romànica de Santa Maria. Abans, però, ens aturem un moment a les antigues basses de rentar que hi havia a la riera, on s'ha instal·lat uns bancs perfectes per l'ocasió. Pugem ja al poble i ens aturem a contemplar la magnífica església romànica de Santa Maria, consagrada l'any 1083. Segons explica un plafó, al segle XIII s'hi afegí un atri a causa de la destrucció de la portalada romànica, de la qual es conserven les arquivoltes que emmarquen el rosetó de la façana de ponent. L'any 1530 van construir-se dues capelles gòtiques i al 1756 l'interior fou renovat amb decoració barroca.

Sortim del poble en direcció sud-est pel Camí de Puig-l'agulla, asfaltat. A mig quilòmetre, però, el deixem per un corriol que surt a l'esquerra, amb un pal indicatiu. És una drecera que, en forta pujada, ens porta directament al Santuari de Puig-l'agulla. Segons diverses fons, la llegenda, documentada des del segle XV, explicava que la Mare de Déu de Vilalleons fou trobada per un ermità —de nom Ramon Ferrer— i cinc lleons, prop de la font de Puig-l’agulla. Això fou causa de la construcció, en aquest indret, d’un senzill pedró, que el 1661 fou transformat en una petita capella. A finals de 1654 l’exèrcit francès incendià l’església del poble i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge. Entre el 1704 i el 1712 els ermitans hi feren construir un gran hostal al costat i més tard, cap al 1775, s’erigí l’actual santuari, un edifici barroc amb alguns retaules antics i una imatge mariana, a imitació de l’antiga del segle XVII.

A l'extrem meridional del Santuari trobem una fita del Meridià Verd. Aquest corriol ens porta per un bosc fins al cim de Puig-l'agulla (810 m), on hi ha una creu. Baixem pel costat oposat, fins a una pista. A 150 m surt a l'esquerra un corriol que va en paral·lel a la pista, fins que la tornem a recuperar. Seguim per la pista fins a trobar una "rotonda" amb una fita termenal de tres municipis (Taradell, Sant Julià de Vilatorta i Viladrau). La pedra té tres costat, i cadascun té marcada la inicial del municipi corresponent. Per acabar la volta, seguim un caminet que, per sota dels cingles de l'Enclusa, ens porta fins a la Collada