AEM Caminada Mediambiental 22/11/2009

Itinerari: Llorenç, camí de Llobets, Cal Fèlix, Carretera d’Aiguaviva, Camí del Gatell, carretera d’Aiguaviva, casetes de Llobets , Cal Po-roig, Llorenç.
L’itinerari d’ enguany pretén mostrar-vos algunes de les masies més representatives d’aquest sector de la nostra comarca. Aquestes masies ens demostren com antigament es construïa més “ecològicament” que en l’actualitat i optimitzaven els recursos amb els que comptaven: es troben ben encarades al sud, buscant la llum i l’escalfor del sol alhora que la marinada, que bufa a l’estiu de mar a muntanya, refresca l’interior de les cases. Els gruixuts murs també aïllen de les inclemències climàtiques, alguns compten amb contraforts per reforçar-los, i generalment les obertures de la cara nord són més reduïdes per evitar els vents freds de l’hivern, algunes d’elles compten amb un baluard al davant de l’entrada, que consisteix en un pati tancat per una paret amb una gran porta d’accés. Totes les masies tenen teulades amb pendent perquè els terrats aïllen menys i són més propensos a les goteres. Normalment les masies es construïen en llocs on hi havia aigua, per això solen haver-hi pous.
Aquestes característiques són comuns a la majoria de masies catalanes, tot i que segons cada comarca poden establir-se elements diferenciats. També segons els usos agrícoles o ramaders es poden complementar amb construccions pròpies de cada activitat.
MASIA DE LLOBETS. Caminem una estona pel camí que ens hi portaria i que duu el seu nom, veiem la masia al davant nostre un xic enlairada, té diverses construccions annexes al cos principal de la casa.
MASIA DEL CASTELL DE GIMINELLS (o Gemenelles). La veiem a la nostra esquerra, podem observar els contraforts de les parets i el baluard de l’entrada, es troba enlairada en un petit turó gaudint d’una vista esplèndida sobre la plana del Baix Penedès.
MASIA DE CAL FÈLIX. Hi passem a tocar, a la nostra dreta.
Just al travessar la carretera del Pla de Manlleu, ens endinsem en una part de la zona cremada per l’ incendi del passat dia 7 de novembre. El nostre itinerari transcorre durant uns minuts envoltat de pins i alzines cremats, el sotabosc ha desaparegut i en contrapartida ara se’ns mostren els antics marges que abans el bosc amagava. Potser encara olorarem la pudor de cremat i si algú s’arramba a algun arbre és possible que s’emmascari de negre la roba o les mans, tot i que anant en compte només ens embrutarem la sola de les sabates de cendra.
Mantenim el traçat previst per aquesta caminada perquè creiem que les molèsties són mínimes i en canvi és un bon lloc que convida a la reflexió i fa evident la destrucció causada pel foc.
MASIA DEL GATELLÓ. Hi passem pel costat a la nostra dreta.
MASIA DEL GATELL. No hi arribem, però des del camí podem observar la importància d’aquesta masia i les successives transformacions que ha sofert, també es troba a la falda de la muntanya en una posició privilegiada.
MASIA DE CAMPAU. La veiem per sota nostre des del bosquet que porta el seu nom, també té un gran baluard d’entrada.
PI DE LLOBETS. Passem per sota de la seva gran capçada, és un antic exemplar que ha vist passar tot un seguit de generacions de Llorencencs guiats pel mestre Sr. Marcel Ràfols devers la Cova de l’Olla o de la Guilla i on aprofitava per fer una classe magistral de càlcul, per saber l’alçada del pi.
MASIA DE CAL PO-ROIG. A tocar de Sant Jaume, compta amb alguns elements arquitectònics esmentats i un seguit de construccions annexes, pròpies de les feines de pagès.
MASIA DE LA CASA NOVA. Es troba al costat del torrent i del pont nou, fins fa pocs anys als afores de Llorenç i avui en dia, entre les primeres cases del poble i el barri del Camp del Pros.
Comencem a caminar un total de 39 persones a ¼ d’11, amb un cel una mica tapat però amb l’esperança que el temps millori. Seguim el recorregut i el cel es va destapant a mesura que avança el dia, al tram més dret del senderó del bosc cremat apareix un passamà de corda que ajuda a baixar a més d’un i que desapareix quan hem passat tots (màgia?). A més a més de les masies veiem també un forn de calç que després de l’incendi es pot veure millor. Quan arribem al bosquet de Cam Pau, el Xavi Sanz i el Jaume ens tenen preparat un pica-pica que enllestim alegrement (Gràcies) i ens dóna forces per arribar a Llorenç.