Al Monestir de Sant Salvador de la Vedella i el poble desaparegut per l’embassament de La Baells

Sant Salvador de la Vedella era un poble del terme municipal de Cercs (Berguedà) que quedà submergit en cobrir-lo l'embassament de la Baells en els anys setanta. L'únic element que encara es conserva és l'antic monestir romànic i església del segle XII de Sant Salvador de la Vedella, situat en un petit turó que sobresurt del nivell de les aigües del pantà i que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
En èpoques d'extrema sequera -com en aquest agost del 2022-, el pantà es troba molt vuit i permet atansar-se fins al peu del Monestir -força ben conservat, per cert-,i també apreciar els efectes de molts anys de l'entorn submergit, en veure els conjunts de petits mol·lusques adossats a molts suports i murs.


Abans de donar explicacions de l'itinerari, deixeu-me fer una recomanació important:
El terreny a transitar, normalment anegat per l'aigua, ara és de terra o llot sec i endurit, però en el cas d'algun xafagot recent podria ser cobert d'una fina capa fangosa. Per això, és molt convenient portar un calçat que es pugui embrutar molt de fang, ja que el llot se'ns enganxarà a les soles. Alhora, dur un calçat de recanvi per mudar-nos en arribar al cotxe i no deixar-lo ben brut.


El camí comença enfront del desviament a Sant Corneli que hi ha passada la central tèrmica de Cercs per la carretera C-16 de Berga a Guardiola. Allí hi ha una petita esplanada a la dreta i l'antic indicador –llastimosament malmés amb ratllades- cap a Sant Salvador de la Vedella.
Baixem pel camí fins a arribar a la vora del Llobregat i seguim riu avall. Arribarem al pont de l'antiga carretera i per ell podrem creuar cap a l'edifici del Monestir.
En escaure's al davant, trobarem unes cavitats al peu de l'edifici que entenem que són d'origen sense identificar la seva finalitat. En elles es pot comprovar perfectament l'efecte d'estar normalment submergit sota aigües per la gran quantitat de mol·lusques adossats a les parets.
Per darrere del monestir encara queden restes de les cases que conformaven el nucli del poble a principis del segle XX. De les colònies i altres infraestructures que hi havia al voltant no queda res.
Ja que en l'estat natural de l'embassament ple d'aigua la part del monestir resta descoberta, l'edifici no està massa deteriorat. Unes escales permeten enfilar-se fins a la porta mateixa d'entrada –ben barrada, per cert- i també fer vistes des del deu mateix replà.

El retorn és desfent el mateix camí i, sovint fent vistes enrere per contemplar el paisatge deixat.
Tot plegat, una passejada fàcil per satisfer una curiositat a la que no s’hi te accés en condicions normals.