Artiga de Lin (Val d'Aran): Saut de Pomèro-Uelhs deth Joèu-Hònt deth Gresilhon.

Passeig molt indicat per fer-lo amb la canalla, s'ho passaran molt bé.
La vall de l'Artiga de Lin és un dels indrets més bells de la Val d'Aran.
No patiu pel desnivell, els primers 260 metres es poden fer amb el trenet turístic, és a dir que la caminada té tan sols 90 metres de desnivell.
Aparquem doncs i agafem el trenet (2€ p.p.) que ens puja fins al Refugi d'Artiga.
Un cop allà comencem a caminar. Primer visitem el salt d'aigua Saut de Pomèro, que es troba a 400 metres del refugi, molt bonic.
Tornem cap al refugi i anem seguint una pista ampla fins a la Cabana dera Artiga, que fa les funcions de refugi lliure.
La pista fa una corba, amb un petit pont, i poc després deixem el prat i ens endinsem al bosc.
El camí ens porta sense pèrdua fins als Uelhs Deth Joèu, un indret inoblidable.
Hi podem arribar baixant per unes escales (recomanable) o seguint el camí fent una petita volta, més indicada en cas de gent amb alguna dificultat per caminar.
Els Uelhs deth Joèu, és una espectacular cascada d’un fenomen excepcional. Les aigües, provinents de la glacera de l’Aneto, desapareixen en el Forat d’Aigualluts a la Vall de Benasc, i reapareixen 3,6 km després a prop de l’Artiga de Lin.
El 1931, l'espeleòleg Norbert Casteret va poder provar que les aigües del forat podien ser una de les fonts del riu Joeu. Per fer-ho va abocar clandestinament, sis bidons de fluoresceïna dins el forat: unes hores més tard les aigües tenyides amb el color característic brollaven a l'altre vessant de la carena, ja a la Vall d'Aran, pels Uelhs deth Joeu, a 1.658 m d'altitud, formant un torrent que alimenta la Garona.
Un idíl·lic salt d’aigua de visita obligada!
El nom d’aquesta cascada en aranès és Uelhs des Joèu, que en català significa “Ulls del Diable o de Júpiter”. Sovint és mal interpreta, i es tradueix com a “Ulls dels jueus”.
Per les escales anem fent aturades per retratar l'espectacular toll d'aigua, fins a arribar a baix a on hi ha una petita resclosa i un pont per creuar a l'altre costat.
Prepareu les càmeres i mòbils per fer dotzenes de fotografies.
Deixem la cascada i seguim per un camí per dins del bosc, que va paral.lel a la pista asfaltada que hem pujat amb el tren. També val la pena endinsar-se en aquest frondós bosc d'avets i faigs, alguns d'ells de considerable envergadura.
Aturada de nou per admirar el Guardader der Aigua (mirador) i seguint el camí ens puja a la pista per poder gaudir del Hònt deth Gresilhon, una altra cascada, arranjada el 1952, que té aquest nom pels molts créixems que viuen al seu costat, (gresilhon en Aranès vol dir créixam).
Tornarem encara a deixar la pista per arribar a l'aparcament per dins del bosc, que és més bonic.