Barcelona baixant 4; Castell de Montjuic. Paral.lel

Castell de Montjuic

Els ibers foren els primers habitants, de la zona

Cartell. Castell

Posteriorment els romans, van esser en aquestes contrades. IIaC al VI

Castell. Entrada

El Castell del Port, es documentat des de 1031, amb una Torre de Guaita, i el Far (1091), esglesies romàniques com la de Sant Julià del segle X, enderrocada al segle XVII, al copnstruir el castell.

Vistes des del castell

Hi hagué una necropolis jueva (IX-XOIV). En epoca medieval es van explotar les pedreres. A l´inic de la Guerra dels Segadors (1640), es va emmurallar amb un fortí. A través dels anys es va engrandir, construint una ciutadella, i tres baluarts (1688)

Vista del `port

Camí de mar

Camí de mar

Mirador de la Caseta

Senyals

Mirador del Migdia

Arbre i castell

Voltant el castell

La Guerra de Successió (1701-1714), va tenir una gran participació la societat catalana, que opta per la causa austricista. El castell va quedar practicament en ruines, i ocupat pels borbònics (1706). Hagué una retirada dels borbònics. Es va reconstruir. El dia 12 e setembre les tropes de Felip V entraren en el castell

Cartell, Zona Tir amb Arc

Es fa nova fortalessa, l´any 1751, adoptant la forma actual, forma trapezoidal irregular, amb quatre baluarts L´any 1808, fou ocupat per Napoleó

Fossar de Santa Eulàlia

Aquí fou afusellat Lluis Companys (veure més endavant)

Fossats del castell

En temps del general Espartero (1842), com a castig per insurrecció es va ordenar el bombardeig de la ciutat des del castell, durant dotze hores. 1014 bombes, amb vint morts, i destrucció de la ciutat. L´any següent, va haver una altre revolta (La Jamancia), demanava millor retribucións.El 10 dde novembre i hagué un altre bombardeig a Barcelona de dos mesos, amb 335 morts, 354 ferits, i grans danys. 40000 persones fugiren de la ciutat. Un tercer bombardeig l´any 1856, des de Montjuic, per ordre del capità general Zapatero, per un cop d´estat que va expulsarf als progressistes del Govern, amb 400 morts.

Ruta de baixada

Als darrers temps del segle XIX, va ser reclusió d´anarquistes i afusellaments. Durant la Setmana Tràgica, la vaga es va convertir en revolta, amb 100 morts. I a més es van afussellar cinc als fossats. (Ferrer i Guardia). Durant la Guerra Civil en el castell es va empresonar 1500 persones, 250 (fossat de Santa Elena). El 1937 fou afusellat el General Escobar. I el 1940 Companys, al fossat de Santa Eulàlia. Seguí com a presó militar. Posteriorment passá a l´Ajuntament (1960),seguint el Museu Militar. L´any 2008, pass+a a la ciutat de Barcelona definitivament

Vistes del Mirador de l´Alcalde

Arbre

Jardins de Joan Brossa (tancat)

Miramar

Mirador del Poble Sec

Mirador del port

Arbres

Zona de Miramar

Parc de la Primavera. Cartell

Parc de la Primavera

Del Poble Sec

Les 3 Xemeneies

Son les restes dde la Societat Espanyola d´Electricitatr fundada el 1881, el 1896 era Companyia Barcelonina d´Electricitat, que construiex la primera xemeneia, les altres dues foren construides el 1908, i 1912. L´any 1911 fou adquirida per Riegos y Fuerzas del Ebro, de l´engenyier Pearson, I escenari de la Vaga de la Canadenca. L´any 1987 fou enderrocada, deixant les xemeneies.