Barcelona: Can Caralleu - Santa Maria de Collserola - Sant Pere Màrtir - Parc de l’Oreneta
near Sarrià, Catalunya (España)
Viewed 600 times, downloaded 14 times
Trail photos
Itinerary description
Hem sortit de l’aparcament de can Caralleu per pujar al turó on hi ha la capella de Santa Maria de Collserola passant pel camí del bosquet de can Caralleu, la carretera de les Aigües i el camí del Turó d’en Corts.
Després hem continuat pel camí que segueix la carena fins al turó de Sant Pere Màrtir, punt més alt de la caminada on hem pogut veure de ben a prop l’emblemàtica antena i les restes de les bateries antiaèries.
Hem baixat pel camí que du fins a la carretera de les aigües, que hem seguit parant en alguns dels seus miradors i per veure de lluny la mina Juanita.
Hem baixat pel camí de la Mare de Déu de Lorda fins al parc del Castell de l’Oreneta, on hem visitat l’estació de trens en miniatura, amb la sort de poder veure els trens en funcionament. Hem travessat el parc per tornar al punt de sortida.
Caminada no massa llarga, de bon fer però amb un desnivell considerable, que es pateix durant el primer tram i que se’n gaudeix durant tot el seu recorregut.
Waypoints
Aparcament de Can Caralleu
Un bon lloc per deixar el cotxe, si estàs de sort i hi trobes aparcament. Si està ple es pot donar un vol pels carrers adjacents i, de moment, sempre he pogut aparcat.
Camí del bosquet de can Caralleu
Als límits de Sarrià existeix una barriada que es va anar desenvolupant des de la post-guerra fins als anys 60 basada en una construcció anàrquica. És Can Caralleu, originada a partir d’una manca d’habitatge degut a una massiva arribada de treballadors de la teuleria, que buscaven un lloc on establir-se. L’indret el constitueix un carrer central d’un quilòmetre de longitud, que puja per la muntanya, no practicable pels transports públics, i asfaltada molts anys més tard. Aquest greu dèficit en el transport públic s’ha alleugerit una mica amb la implementació, des del 2006, d’un “bus de barri”. La barriada era pràcticament impenetrable, on ningú es queixava per por a represàlies, ja que no és del tot legal. Amb la construcció de la Ronda de Dalt els anys 90, la situació va canviar radicalment. El sector es va valoritzar moltíssim i les antigues barraques van anar progressivament deixant pas a noves edificacions d’alt standing. https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/20004/DavidRomero_TFM.pdf
La pujada de la Glòria
Es la part amb la pendent més pronunciat de tota la caminad, scabant la part del final amb una escala, i a diferència de les que hi ha a la Baixada de la Glòria no hi ha escàles mecàniques. Imitant el nom de la Baixada, l’he posat com a nom de la pujada, perquè quan s’arriba a la carretera de les Aigües realment sents que estàs a la Glòria.
Carretera de les Aigües
La carretera de les Aigües és un camí de passeig situat a la serra de Collserola, al terme municipal de Barcelona. El seu origen rau en el recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom. Discorre pel vessant que mira cap a la ciutat de Barcelona, des del barri de Penitents fins al barri de Pedralbes i Esplugues de Llobregat. Té una longitud d'extrem a extrem d'uns 10 km: aproximadament 1 km des del carrer del Comte de Noroña fins al pla dels Maduixers, i 9 km més fins a la plaça de Mireia, considerats «circuit esportiu» per l'Ajuntament de Barcelona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Carretera_de_les_Aig%C3%BCes
Camí del Turó d’en Corts
Camí que puja des de la carretera de les Aigües al turó d’en Corts passant per la capella de Santa Maria de Collserola, un dels objectius d’aquesta caminada. Es un camí amb una pendent raonable però en el que s’ha de vigilar molt amb les bicicletes que baixen, ens hem endut més d’un ensurt.
Cabana de rames seques de pi
En el punt del camí el que s’entra en una zona boscosa de pins, tot planejant una mica, hi ha una cabana feta de rames seques de pi que convida als nens a jugar-hi.
Santuari Santa Maria de Collserola ciutat de la Immaculada
Es tracta d'un senzill i petit santuari de maons i rajoles, amb la imatge de Santa Maria de Collserola , que des del seva diminuta vitrina trencada "per un cop de roc llançat amb massa traça", com diu en Joan Maragall que va passar amb "La vaca cega", pot veure el Sagrat Cor situat al capdamunt de l' Tibidabo. https://anotherbcn.com/2011/07/25/santa-maria-de-collserola/
Mirador del Santuari de Santa Maria de Collserola
En alguns mapes indica que aquest punt és el turó d'en Corts, però en realitat el turó esta a uns tres-cents cinquanta metres de distància. Estem en un petit planell on la carretera que comunica Vallvidrera passant pel turo d'en Corts amb el port del Portell i el turó de Sant Pere Màrtir. També és el punt de sortida del sender que porta a la carretera de les Aigües, que és per el que hem pujat, i el que porta al Puig Aguilar i al torrent de la Font del Rector. Hem descansat una estona asseguts en un banc de fusta contemplant el Tibidabo i Vallvidrera. Després hem continuat per la carretera direcció al Turó de Sant Pere Màrtir, fàcil de reconèixer per l'antena de comunicacions visible des del tot el baix Llobregat.
La Muntanya Pelada
Ens desviem de la carretera per prendre un corriol, paral·lel a la carretera, que passa pel cim de la muntanya Pelada. Al costat hi trobem una petita cabana feta de rames seques de pi. Com que no hi ha nens jugant, ens hi hem fet una foto. Aquest punt es coneix com a muntanya Pelada, però s’ha d’anar en compte en fer servir aquest nom perquè e Barcelona també rep aquest nom el turó de Carmel, que es mereix mot mès aquest nom, al menys en aquest temps en que si que està pelada, mentre que la de Collserola està ben arbrada.
Mirador dels bancs forcats al Coll del Portell
En arribar al Collo del Portell que ens dona accès al puig de Sant Pere Màrtir trobem aquest mirador orientat al Llobregat, en vistes a Molins de Rei, i les seves cimenteres, al puig d'Olorda i les serres d'Ordal. A destacar els dos bancs de fusta en forma de forca, que conviden a seure-hi.
Coll del Portell i Torre de vigilància G (Golf): Sant Pere Màrtir
Pugem pel coll del portell fins al cim del Puig d'Ossa i fem parada al mirador que hi ha al planell on hi ha la Torre de vigilància G (Golf) de Sant Pere Màrtir.
Ermita de Sant Pere Màrtir
L'actual nom del turó, abans es deia Puig d'Ossa, fa referència a l'ermita de Sant Pere Màrtir que es va construir al seu cim al segle XVII però que va ser abandonada l'any 1792, quan es va transformar en una fortificació amb la presència d'un destacament militar, pràcticament des de la Guerra dels Segadors fins a la Guerra Civil espanyola. L'ermita que hi havia al cap d'amunt de la muntanya va agermanar durant molts anys els pobles del Baix Llobregat (Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat), i del Barcelonès (Sarrià i Vallvidrera) i de la barriada de Les Corts, on sovint es feien aplecs, excursions, i pelegrinatges, especialment cada 29 d'abril. https://ca.wikipedia.org/wiki/Puig_d%27Ossa
Antenes de Sant Pere Màrtir
A la dècada dels 70 s'hi va instal·lar una aparatosa torre de telecomunicacions que la fa identificable des d'una gran part de la metròpoli de Barcelona, sobretot a l'entrada o sortida de Barcelona per la Diagonal, i que produeix un impacte visual destacable a la serra de Collserola.
Bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir
La Bateria antiaèria de Sant Pere Màrtir és un edifici militar de la muntanya de Sant Pere Màrtir, a Esplugues de Llobregat, que fou utilitzada durant la Guerra Civil espanyola, quan va ser el camp de proves d'un nou tipus d'agressió: els bombardeigs sistemàtics i indiscriminats sobre la població civil. Hi van participar, a més de l'aviació franquista, la legió Còndor d'Alemanya i l'Aviazione Legionaria italiana. Les ciutats, viles i pobles es van preparar per als atacs construint refugis i instal·lant defenses antiaèries, preferentment en llocs elevats. És el cas de les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir –un conjunt format per tres bases de canó, una trinxera, una fortificació militar/casamata i unes plataformes reflectores–, que es van construir l'any 1937 amb l'objectiu de protegir l'extrem sud de la ciutat de Barcelona. https://ca.wikipedia.org/wiki/Bateria_antia%C3%A8ria_de_Sant_Pere_M%C3%A0rtir
Puig d'Ossa o de Sant Pere Màrtir
El Puig d'Ossa, també conegut com la muntanya de Sant Pere Màrtir, té una altura de 399 m. i és una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Sant Pere Màrtir. Puig d'Ossa correspon a l'antic topònim Monte de Ursa, que es troba documentat des de l'any 986. El cim de Sant Pere Màrtir és el punt d'intersecció que divideix els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Barcelona. A prop s'hi han construït dipòsits d'aigua procedent del riu Llobregat per al subministrament als habitants dels pobles del voltant i Barcelona. Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una torre amb un telègraf òptic que servia de punt entremig i d'encreuament de les línies de comunicació òptica entre la torre de Montjuïc i cap al sud la torre de l'Ordal fins a València, i cap a l'oest la torre de Martorell fins a Lleida. https://ca.wikipedia.org/wiki/Puig_d%27Ossa
Camí a la carretera de les Aigües
Camí que connecta les antenes de Sant Pere Màrtir amb la carretera de les Aigües i que és la drecera per estalviar-se les corbes que fa la carretera per accedir als edificis de les antenes.
Carretera a les antenes de Sant Pere Màrtir
Desprès de fer un tros de camí de drecera hem pres la carretera d’accés a les antenes per poder gaudir de la vessant Llobregat i veure una part molt interessant de la carretera de les Aigües, la passarel·la de fusta al costat del dipòsit d’aigua de Sant Pere Màrtir, on hi ha la Caseta de les Aigües.
Mirador dels Xiprers
Es troba a l’extrem meridional de la serra de Collserola, al passeig de les Aigües, sota el turó de Sant Pere Màrtir, al Coll de Finestrelles. S’hi pot accedir principalment pel passeig de les Aigües des de la passarel·la que va per sobre de la carretera de Sarrià a Vallvidrera, BV-1462 i també par la Plaça Mireia al municipi d’Esplugues de Llobregat tot passant per la passarel·la de fusta al costat del dipòsit d’aigua de Sant Pere Màrtir. https://www.parcnaturalcollserola.cat/mirador-de-xiprers/
Mirador de Pedralbes
Molts son els miradors que trobem a la carretera de les Aigües, entenent com a mirador un espai al costat de la carretera amb bancs per poder seure i gaudir de les vistes, la majoria sense cap nom que els identifiqui. Li he dit mirador de Pedralbes perquè hi queda per sobre i s’hi poden identificar els llocs més coneguts.
La Mina Juanita
La Juanita, una mina de ferro i plom a la carretera de les Aigües Segons el Sergi Falguera, col·laborador de l’associació Amics del Museu de Geologia, el jaciment es va començar a explotar al segle XVII, però les extraccions més importants corresponen als segles XIX i XX, quan se la va batejar com a la Juanita. Formava part dels terrenys de la Masia de Santa Caterina, al barri de Pedralbes. La mina encara conserva diversos túnels d’accés. Hi baixa aigua, però no és potable perquè arrossega l’àcid que es forma a partir de l’òxid dels minerals. https://beteve.cat/general/la-juanita-una-mina-de-ferro-i-plom-a-la-carretera-de-les-aigues/
Camí de la Mare de Déu de Lorda
Després d’una bona caminada pel camí planer de la carretera de les aigües, prenem el corriol que porta cap a Pedralbes i al parc del Castell de l'Oreneta. És una via de pendent considerable, ben marcar i senyalitzat però que s'hi ha d'anar amb molt de compte per no patinar, doncs està cobert d'una sorra molt fina que el fa gairebé perillós. Al arribar a l'alçada del parc, es desviem per entrar-hi per una porta lateral.
Estació de Tren de l’Oreneta
El Centre d'Estudis - Modelisme Vapor, Barcelona és una associació que agrupa als aficionats al tren a escala i tripulat, i molt especialment, als trens amb tracció a vapor Situat a la part alta del Parc de l'Oreneta. Dues antigues finques particulars que van esdevenir de propietat municipal l'any 1978 amb una vegetació esplèndida, que inclou fins i tot arbres catalogats. El seu recorregut amb els accidents naturals i desnivells del terreny s'assembla a un clàssic viatge per un típic carrilet de muntanya. https://www.trenoreneta.com/
Parc del Castell de l’Oreneta
El parc es troba als estreps de la serra de Collserola, per la qual cosa en la seva major part es tracta d'un parc forestal. Antigament hi havia en aquest indret un castell: el Castell de l'Oreneta, que dóna nom al parc; originari de la dècada de 1880 i destruït durant la Guerra Civil espanyola, i del que queden algunes restes. En el terreny hi havia també una masia: Can Bonavista. Ambdues finques van ser adquirides per la Creu Roja, que planejava construir un hospital, però finalment no es va dur a terme i els terrenys van ser comprats per l'Ajuntament. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Castell_de_l'Oreneta
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
- Punt de sortida i d’arribada de l’excursió: Rotonda de Can Caralleu(Ronda de Dalt B-20)
cantonada c./ Major de Can Caralleu
Accés amb transport públic fins la Rotonda de Can Caralleu:
- FGC Plaça Catalunya Línies L6 Sarrià / S1 Terrassa / S2 Sabadell fins “Sarrià”
FGC Línia L12 fins “Reina Elisenda” Sortida Av. Foix / Av. Reina Elisenda”
- Més informació a: o al 012
A peu: Pujar per l’Avinguda de Josep Vicenç i Foix fins Rotonda de Can Caralleu
Passem per l’Escola Frederic Mistral Tècnic Eulàlia i l’Escola Sagrat Cor Sarrià
O bé
- Bus V3 Zona Franca- Can Caralleu
Més informació a: