Barcelona: del cementiri del Poblenou al monument de Colom per la platja
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 5.19 mi
- Elevation gain
- 52 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 23 ft
- Max elevation
- 78 ft
- TrailRank
- 49
- Min elevation
- 31 ft
- Trail type
- One Way
- Moving time
- 2 hours 3 minutes
- Time
- 3 hours 41 minutes
- Coordinates
- 1405
- Uploaded
- February 20, 2021
- Recorded
- February 2021
near la Vila Olímpica del Poblenou, Catalunya (España)
Viewed 498 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
Hem començat per visitar el cementiri del Poblenou, on hem vist, entre altres coses, el Petó de la Mort i la tomba del “Santet”.
Després hem anat a trobar el mar al Bogatell, per passejar per la platja fins al Port Olímpic i les platges del Somorrostro i de la Barceloneta, totes plenes de gent jugant a vòlei platja.
Hem fet un beure amb aperitiu on hi havia els “xiringuitos” de la Barceloneta i hem anat passejant fins al monument de Colom on hem donat per finalitzada la caminada.
Waypoints
Photo
7 ft
Cementiri del Poblenou
El cementiri del Poblenou està situat al barri del mateix nom de la ciutat de Barcelona. Es coneix també com a cementiri de l'Est pel nom oficial que va tenir durant molts anys i com a Cementiri Vell, per oposició al Cementiri Nou que és el de Montjuïc. És un disseny d'estil neoclàssic amb una distribució ordenada i simètrica, reflectint els gustos estètics de l'època, però incloent algunes referències a l'antic Egipte, com un disc solar a la façana de la capella o el remat en forma de piràmide a l'entrada. Hi ha moltes personalitats enterrades. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Cementiri_del_Poblenou
Photo
23 ft
Sector dels grans panteons de la burgesia
Aviat el cementiri quedà petit i el recinte fou ampliat entre 1849 i 1852 sota la direcció del mestre d'obres Joan Nolla Cortès i l'arquitecte Miquel Garriga i Roca, que dissenyaren la plaça circular enjardinada de la porta principal i el "departament segon", pati posterior on es construirien els grans panteons de la burgesia, on es concentren una bona mostra de les obres dels millors arquitectes i escultors de la segona meitat del segle xix, d'estil eclèctic, neoclàssic i modernista. Aquesta ampliació es justificà no tan sols per la manca d'espai, sinó per motius socials, ja que el cementiri de nínxols unitaris de Ginesi no satisfeia el gust per la sumptuositat de la nova burgesia. Es pretenia, per tant, monumentalitzar l'espai. El cementiri de Poblenou ha esdevingut un símbol de la Barcelona moderna i en ell hi reposen catalans il·lustres com el mateix Antonio Ginesi, Narcís Monturiol, Josep Anselm Clavé, Valentí Almirall, Narcís Oller, Frederic Soler "Pitarra", Lola Anglada, Mary Santpere o el marquès de Vilallonga. En la realització dels monuments funeraris del cementiri hi participarien arquitectes com Josep Oriol Mestres, Josep Fontserè, Elies Rogent, Josep Vilaseca, Francesc de Paula Villar, Enric Sagnier, etc. https://ca.wikipedia.org/wiki/Cementiri_del_Poblenou
Photo
10 ft
El petó de la mort
El petó de la mort és l'escultura de marbre més famosa del cementiri del Poblenou, a Barcelona. Es troba a la tomba del fabricant de tèxtils català, Josep Llaudet i Soler (1879-1955), i la placa de la tomba porta el seu nom "Llaudet Soler" sense més informació. El seu fill, mort adolescent, va ser enterrat a la tomba el 1930. Per al disseny de l'escultura, la família va donar un vers del poeta Jacint Verdaguer i Santaló (1845-1902). Aquest text està gravat en una base de pedra natural sota l'escultura. Mes son cor jovenívol no pot més. En ses venes la sanch s’atura y glaça. Y l’esma ja perduda, la fe abraça, sentint-se caure de la mort al bes. https://ca.wikipedia.org/wiki/El_pet%C3%B3_de_la_mort Un descendent d'aquesta família és Enric Llaudet i Ponsa, president del Futbol Club Barcelona des del 7 de juny de 1961 al 17 de gener de 1968. Se'l coneix sobretot per haver creat el Trofeu Joan Gamper el 1966.
Photo
16 ft
Tombes gitanes al cementiri del Poblenou ('El Pote' i 'El Conguito')
La comunitat gitana dóna una gran importància al ritual funerari, amb un seguit de costums d’obligat compliment. Un d’ells és enterrar el difunt amb les seves pertinences, siguin joies, roba o altres estris personals. De tant en tant, fent el recorregut pel cementiri, en trobem alguna que destaca per les flors de colors cridaners. Però les més impressionants són les que podem trobar al sector de les tombes gitanes, uns metres més enllà de la famosa escultura del petó de la mort. A destacar la toma de "El Pote", amb una urna de vidre que conté una estàtua a mida natural d'un home. La imatge reprodueix fins al últim detall els complements que solia portar el difunt en vida; per això veiem les ulleres de sol, el rellotge, l'anell, la polsera, un paquet de tabac a la butxaca de la samarreta i, el que crida més l' atenció, una ampolla a la mà. La tomba és d'Antonio Román Heredia, conegut amb el sobrenom de "El Pote", cunyat de José Moreno Cuenca, el "Vaquilla" , perquè estava casat amb la Isabel, una germana del "Vaquilla". "El Pote" es va matar en un accident de cotxe acabat de sortit de la presó, quan la seva dona ja havia mort. Van deixar 4 fills. L'altra tomba que destaca és la de la família del "Conguito". https://www.revistarambla.com/mausoleos-gitanos/
Photo
10 ft
Creu cèltica
Creu monumental alçada damunt del que havia estat una fosa comuna. Es tracta d'una creu patent, amb els braços units amb un cercle. La creu està decorada amb relleus de fulles i sanefes. Va ser projectada per Leandre Albareda l'any 1887 i construïda l'any següent per Josep Palmada Ricart en pedra de Girona amb un pressupost de 20.999 pessetes. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12288
Photo
16 ft
Cenotafi de l'Epidèmia de febre groga de 1821
L'any 1821 es va produir a Barcelona una tràgica epidèmia de febre groga que va causar una enorme mortaldat. En memòria dels servidors públics que van perdre la vida assistint els malalts es va erigir aquest cenotafi, situat a la cruïlla dels carrers centrals del Cementiri. Un cenotafi (del grec "kenos", que vol dir "buit" i "tipus" que vol dir tomba), és un monument funerari de caràcter simbòlic, on no hi ha ningú enterrat, erigit en honor de persones a les quals es vol retre un homenatge pòstum. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12243 L'epidèmia de febre groga de 1821 va ser un brot de febre groga que va afectar la ciutat de Barcelona, diverses poblacions de les terres de l'Ebre –entre les quals Tortosa– i la ciutat de Palma, a Mallorca, entre l'agost i el desembre de 1821. La malaltia va començar a estendre's al port de Barcelona i al barri de La Barceloneta procedent d'un vaixell de Cuba. https://ca.wikipedia.org/wiki/Epid%C3%A8mia_de_febre_groga_de_1821
Photo
20 ft
El Santet del Poblenou (nínxol 138 de l’illa 4a)
Francesc Canals i Ambrós, conegut com a «el Santet» (Barcelona, 1877 - 27 de juliol de 1899)era un jove de Barcelona que va morir a l'edat de 22 anys. Enterrat al Cementiri del Poblenou de Barcelona, gaudeix d'una veneració popular que li atribueix la concessió de favors. La tradició explica que si es visita la tomba de Canals cal fer una oració i, després de demanar el desig, marxar pel costat dret del nínxol, sense tornar enrere sobre els propis passos: només en fer la volta per sortir s'ha de mirar la tomba de lluny perquè es compleixi el que s'ha demanat. Després de rebre el favor cal tornar a donar les gràcies. Segons s'explica, no defrauda a ningú que li sol·licita un favor: els més sol·licitats estan relacionats amb la salut. Al cap de poc de morir, la làpida es va esquerdar en diagonal i, en reparar-se, es tornà a esquerdar exactament pel mateix lloc davant dels operaris i públic assistent. Una llegenda diu mirant fixament l'esquerda es podia veure la llum del més enllà. Es deia que des del primer nínxol on fou enterrat se sentia un crit provinent de l'interior; també corria la brama que algú va intentar profanar la tomba i de l'interior va sortir un crit que va alertar el guarda del cementiri. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Francesc_Canals_i_Ambr%C3%B3s
Photo
39 ft
Parròquia del Patriarca Abraham
El Centre Abraham es va construir per donar acollida als serveis religiosos de la Vila Olímpica per a les cinc confessions reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional: catòlics, protestants, islam, budistes, i jueus. El centre es va construir per un acord en què l’Ajuntament va cedir el solar i l’arquebisbat de Barcelona va fer-se càrrec de la construcció del temple. Església d'una nau de planta el·líptica i de línies geomètriques corbes molt simples amb una certa imitació de les formes d'un peix com a símbol mil·lenari del cristianisme. http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6850
Photo
16 ft
El Bogatell
El Bogatell és l'espai del litoral barceloní on es trobava la desembocadura del Rec Comtal. El Bogatell era també el nom d'un torrent que naixia al Guinardó i que alimentava la Llacuna del Poblenou, després de creuar part del Camp de l'Arpa i del Clot. Durant molts anys el carrer de Rogent, que havia estat la seva llera, es va dir Bogatell. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Bogatell
Photo
13 ft
La platja de Nova Icària
Té una llargada de 415 metres de llargada i és una de les platges situades al centre del litoral urbà. Juntament amb la de Bogatell, és la que registra un temps d'estada més llarg per part dels usuaris, possiblement perquè és considerada una de les més tranquil·les de la ciutat. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Platja_de_la_Nova_Ic%C3%A0ria
Photo
23 ft
Port Olimpic de Barcelona
Al seu entorn s'hi situen un bon nombre de serveis de la ciutat, el Zoo de Barcelona, els edificis de la Torre Mapfre i l'Hotel Arts, l'escultura "Peix d'or" de Frank Gehry, el Gran Casino de Barcelona i l'Hospital del Mar així com un bon nombre de restaurants, bars i cinemes. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Port_Ol%C3%ADmpic_de_Barcelona
Photo
10 ft
La platja del Somorrostro
Està situada entre les platges de la Barceloneta i de la Nova Icària, davant de l'Hospital del Mar. Fins al 1966, la platja del Somorrostro va acollir el barri de barraques que li donà nom. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Platja_del_Somorrostro
Photo
16 ft
La platja de la Barceloneta
Comprén la franja litoral compresa entre el carrer de Pepe Rubianes i l'espigó de Gas. La platja té una llargada d'uns 400 metres i una amplada mitjana de 79 metres. Juntament amb la de Sant Sebastià és una de les més antigues i de major tradició de la ciutat i també una de les preferides pels usuaris estrangers. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Platja_de_la_Barceloneta
Photo
20 ft
En memòria de l’Escola del Mar de la Barceloneta
"....fundada el 1921 a la Barceloneta, va ser bombardejada el gener del 1938. Feta de fusta, va quedar totalment destruïda.” https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2012/02/90-anys-de-lescola-del-mar.html?m=1
Photo
13 ft
Recordant els xiringuitos o merenderos de la Barceloneta
Hem parat a fer un beure i a picar unes braves, uns calamars a la romana i uns “xipirons” on fins l’any 1994 hi havia els famosos restaurants de platja de la Barceloneta. Can Pinxo, Can Costa-El Deporte, Costa Azul, Catalunya, Can Costa, El Merendero de la Mari, Mar y Playa, Salmonete, L'Escamarlà, Aurora, Sol y Sombra, Casa Paulino, Rancho Grande, Miramar, La Gaviota, La Marina, Terramar i El Avión foren els noms del 18 últims supervivents abans de la desaparició definitiva d'aquell espai únic i irrepetible. Els xiringuitos varen caure sota l'acció implacable de la piqueta l'any 1994 per aplicació estricta de la Llei de Costes, que obligava a alliberar els espais contingus a la linia de la platja. http://barcelofilia.blogspot.com/2012/06/restaurants-de-la-platja-barceloneta.html?m=1
Photo
20 ft
Carrer de Pepe Rubianes
L’actor i humorista galaico-català Pepe Rubianes (Villagarcía de Arousa, Pontevedra, 1947 - Barcelona, 2009) va ser un dels veïns més il·lustres del barri de la Barceloneta. El 15 d'abril de 2018, l’Ajuntament de Barcelona va canviar el nom del carrer de l’Almirall Cervera, a la Barceloneta, pel de Pepe Rubianes. https://ajuntament.barcelona.cat/memoriademocratica/ca/carrer/carrer-de-pepe-rubianes/
Photo
7 ft
La Gamba del Mariscal i la cara de Barcelona
La Gamba o Gambrinus és una escultura de grans proporcions dissenyada per l'artista valencià Xavier Mariscal tot i que, curiosament, representa un escamarlà. L'obra, inaugurada el 1989, va començar sent un element de reclam per el restaurant Gambrinus, un dels diversos que hi havia al Moll de la Fusta de Barcelona. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/La_Gamba Al costat hi ha “La Cara de Barcelona” (també anomenada el Cap de Barcelona), una escultura de grans dimensions de l'artista gràfic i escultor nord-americà Roy Lichtenstein. Es va construir per rebre els Jocs Olímpics del 92. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/La_cara_de_Barcelona
Photo
13 ft
El monument a Colom i el monument al 2
El monument a Colom va ser construït per iniciativa de l'alcalde de Barcelona, Francesc Rius i Taulet, com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Monument_a_Colom He aprofitat per anar a visitar el Monument al 2, dedicat al Pitarra. Es una bona manera d’acabar la caminada que ha començat en el cementiri on està enterrat. https://tunoetsdebarcelona.wordpress.com/2019/02/23/tunoetsdebarcelona-si-no-saps-on-es-el-monument-al-2/
You can add a comment or review this trail
Comments