Barcelona misteriosa 1

Biblioteca Arús, Passeig Sant Joan 26

Aquesta biblioteca, creada per iniciativa de Rossend Arús i Arderiu, està especialitzada en llibres del moviment obrer, l’anarquisme i la maçoneria. L’interior de l’edifici és d’una bellesa exquisida, amb fustes nobles i escultures. Abans de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939, la biblioteca va ser tancada i no es va tornar a obrir fins el 1967 aquest fet la va mantindre intacta i així arribat als nostres dies

Casa modernista, Passeig de Sant Joan número 6

El passeig de Sant Joan es poden trobar cases modernistes, de primers de 1900, d’una gran bellesa.

Rec Comtal, 6

En aquest carrer també es troben cases del finals de 1800 i primers del 1900

Farmàcia

Al carrer Rec Comtal, una Farmàcia emblemàtica.

Reproducció de la font de la Marieta de l’ull viu

A la plaça Sant Agustí Vell hi ha una reproducció d’una font dedicada a la Marieta una prostituta que feia a la seva feina a la font del gat de Montjuïc però que vivia en aquest barri. Seguint pel carrer Carders fins travessar carrer Princesa i continuem pel carrer Montcada on hi ha el museu Picasso

Casa Gispert fundada l’any 1851

Al carrer dels Sombrerers la Casa Gispert una icona del comerç de finals de 1800. Sombrerers, al costat muntanya de Santa Maria del Mar és un entorn de ficció per excel·lència. Ildefons Falcones i Carlos Ruiz Zafon van crear-hi les seves novel·les històriques. La Catedral del Mar i la saga del cementiri dels llibres oblidats. Entrem al carrer Mirallers, al num 7 la casa on Mossèn Cinto Verdaguer va practicar exorcismes. Continua Mirallers fins al carrer Vigatans ,a esquerra per sortir al carrer Argenteria.

La Catedral

Després de pujar a Via Laietana s‘arriba a la plaça de la Catedral. Hi podem veure part de la muralla romana i de restes d’un aqüeducte, que és fals. Aquesta conducció d’aigua no estava aquí. L’aqüeducte més proper és al carrer capellans, al final de Portal de l’àngel. Una de les curiositats de la Catedral és la capella que hi ha a la dreta a l’entrada dedicada el Crist de Lepant. Aquest Crist, que estava a la nau capitana de la batalla de Lepant quan una bala de canó otomana semblava que faria miques el crucifix, va fer el miracle d’arqueixar-se i evità l’impacte. Dóna la casualitat que, en aquesta mateixa batalla, Miguel de Cervantes va prendre la mà.

Antiga casa de la dona

El carrer de la Pietat trobem una de les grans contradiccions dels misteris de Barcelona. Tot aquest espai darrere 6.00 de la Catedral es ple de simbologia, tant en els ho salaris adossats a la paret, com en els edificis del voltant. El tema és que els gravats fan referència els oficis i en conseqüència els gremis. Molts d’aquests gremis tenien vincles amb la maçoneria, sobretot els dedicats a la construcció i derivats és per això que molts atribueixen aquest punt, un espai Maçó mentres que altres ho desmenteixen categòricament serà un dels misteris sense resoldre? Seguim cap a la plaça Sant Felip Neri al carrer per on hem entrat a la plaça es diu Montjuïc del bisbe, o el que és el mateix muntanya de bisbe, rabí jueu. I és que en aquest. Hi havia un cementiri jueu. La resta del conjunt arquitectònic és relativament moderna i fins i tot i edificis que van ser traslladats pedra pedra quan es va obrir la via laietana de totes formes, aquest idíl·lic racó despertar certa tristor veient la façana de l’església de sant Felip Neri a clivellada per la metralla d’una bomba llançada per l’aviació italiana durant la Guerra civil en la que hi van morir molts nens del col·legi que hi ha al costat.

El call jueu

El Carrer Salomó ben adret més conegut, Rash va, va ser el rebi més important de la sinagoga barcelonina 1235-1310, va ser prestador de Jaume I durant 50 anys i autor de més de 3000 “responsa “, que interpretaven les lleis jueves. Va viatjar a Alexandria per alliberar fra Dalmau Rocabertí.

Lapida al Call jueu

Al Carrer Marlet, adossada a una paret hi trobem una làpida amb un proverbi hebreu. És curiós el que diu a la placa de pedra, la traducció no té res a veure amb el que diu a la placa metàl·lica més moderna. Al núm 5 hi ha la sinagoga Major de Barcelona. Carrer del Call és el carrer més important del barri jueu. És l’equivalent el carrer Major de qualsevol poble, on hi ha botigues tallers i altres serveis. Després de passar per la Plaça del Rei,

Passatge del crèdit

Després de visitar la plaça de Sant Jaume el carrer Ferran l’església de just i Pastor anem al carrer Baixada de sant Miquel per entrar al passatge del crèdit el nom de la societat catalana general de crèdit precursora de diversos bancs catalans i que va encarregar aquest espai a l’arquitecte Magí Rius Nolet l’any 1875 en plens moda de les construccions en ferro la visió d’aquest espai és meravellosament decadent, pot ser per manca de manteniment. No costa gens traslladar la nostra ment al segle XIX

Gran café el carrer Avinyó

Domus Romana s.I d.c. Muralla c/Avinyó, 15

Estava adossada a la muralla i si conserven mosaics i pintures. El número 19 hi podem admirar l’interior de les muralla romana i medieval que es troba dins del local de l’associació excursionista d’Etnografia i folklore que obre la seva Seu per visita concertada i explicacions. Continuar pel carrer Avinyó fins al carrer Escudillers sortint a La Rambla i entrar al passatge Bacardí .

Passatge Bacardí

Construït a mitjans del segle 19 és un dels primers passatgers coberts. Admirar tot el treball de forja de les portes i del Pont que uneix els edificis laterals a mitja alçada. Va estar molt degradat fins a la dècada dels 90 però l’any 1992, en motiu de les olimpíades, la família Bacardí el va tornar a l’aspecte original. Avui és una obra protegida d’interès cultural. Travessem la plaça Reial ens fixem amb les faroles, obra de Gaudí. Tenen tres o sis braços. El número sis és la suma dels tres primers números un dos i tres i representa la qualitat en amorosa en la creació l’harmonia i l’equilibri molt important la filosofia maçons de tothom és conegut els lligams Maçons. Sortim a carrer Ferran on trobem a mà dreta L’església de Sant Jaume va ser fundada el 1394 sota l’advocació de la Santíssima Trinitat per una confraria de jueus conversos poc després del saqueig del Call. En algun moment va fer la doble funció, sinagoga i església cristiana de les persecucions del jueus. El segle 16 va passar definitivament a l’ordre dels Trinitaris què hi bastiren un convent. El 1835 amb la desamortització, enderroquen el convent i deixen l’església sota l’advocació de sant Jaume

Botiga modernista

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval. Fundat amb tota probabilitat al segle x, la seva església romànica és la més antiga que es conserva a la ciutat de Barcelona. El seu petit claustre, amb arcs polilobulats, és únic dins l'arquitectura del romànic europeu.