Barcelona misteriosa 2

Palau Robert amb exposició sobre la república a Catalunya

Quan l’any 2860 Ildegons Cerdà crea el ptojecte de l‘eixample barcelonés, numetá els carrers que encara no tenien nom: Balmes era 26, Rbla Catalunya el 27, Passeig de Gràcia el 29.... i el 28?? doncs com no hi cabia a la quadrícula de l eixample que va xocar amb les vies q ja existien.... es va optar per fer algunes illes més amples per cobrir l’espai. Exposició: El 14 d’abril de 1931 al migdia quan el resultats de les eleccions municipals confirmaren la victòria de les candidatures republicanes, Lluís Companys va sortir al balcó de l’Ajuntament per proclamar la república.3/4 d hora després Francesc Macià repetiria el gest des del balcó de la generalitat per proclamar la república Catalana com Estat integrant de la federació ibèrica. La republica proclamada per Macià va durar tres dies 72 hores d’alta intensitat que van canviar la històriaI que acabà desembocant en la constitució de la generalitat.

A L’alzina del passeig de Gràcia, 103

Al Passeig de Gràcia una alzina centenària atresora una preciosa història i s'aixeca com a símbol d'un passat rural que va desaparèixer fa molts anys. A pocs metres de l’estació de Diagonal i molt a prop del Palau Robert, es troba una vella alzina de més de cent anys, amb una petita placa als seus peus. Aquesta placa ens recorda que un dia l’alzina va ser una de les moltes inspiracions del poeta Jacint Verdaguer. “A l’alzina del Passeig de Gràcia Jacint Verdaguer” Filla de les muntanyes, qui t’ha plantada ací a la vora d’un passeig i enmig l’eixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú. Ets un record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de setí verd que arribava fins prop de la mar.

Passatge de la Concepció

Passatge de La Concepció, Eixample El Passeig de Gràcia també en té un. El de La Concepció és paral·lel a Provença i perpendicular a la Rambla de Catalunya. Se’l coneix com a passeig gastronòmic, per la quantitat de restaurants que hi ha en uns pocs metres. ‘El Japonés, el ‘Bocagrande’ o el ‘Murmuri’. A la cantonada amb Passeig de Gràcia hi ha la botiga de roba, Santa Eulàlia, un referent dels amants de la moda

La Pedrera, fanal.

-La Pedrera ; La Casa Milà (1906-1912) és un edifici construït per l’arquitecte Antoni Gaudí per encàrrec de Pere Milà i Roser Segimon. El nom de l’edifici, “Casa Milà”, es deu a aquest fet, va ser la nova residència de la família Milà. El matrimoni va ocupar-ne el pis principal i va llogar la resta d’habitatges. La Casa Milà és l'edifici civil més emblemàtic d’Antoni Gaudí, tant per les seves innovacions constructives i funcionals com per les solucions ornamentals i decoratives. Es tracta d’una obra d’art total. Coneguda com “La Pedrera” pel seu aspecte exterior, semblant a una pedrera a cel obert, presenta formes extretes de la natura. «L'art el fa l'home per a l'home i, per tant, ha de ser racional.» (Antoni Gaudí) -Els bancs-fanals, estan situats al llarg del Passeig de Gràcia de Barcelona. Realitzats l'any 1906, pel llavors arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí (1850-1916), són una de les seves obres més conegudes, encara que de vegades han estat atribuïdes al també arquitecte modernista Antoni Gaudí. Es tracta de trenta-dos bancs construïts amb el clàssic "trencadís" del modernisme català i subjectes als bancs es troben els fanals, constituint una única peça, els fanals són de ferro forjat amb el característic coup de fouet, realitzats al taller de fosa de Manuel Ballarín

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907. Està situat al número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample.[1] Va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni. La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l'arquitecte;[2] combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

Terrassa Lleó Morera 1906

l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner

Palau Malagrida 1906

Passeig de Gràcia 27 La Casa Malagrida és un bloc de pisos d'estil modernista situat al número 27 del Passeig de Gràcia de Barcelona. Va ser construïda entre 1905 i 1908 per iniciativa de Manuel Malagrida i Fontanet, empresari del ram del tabac. Després d'haver viscut a l'Argentina, va tornar a Barcelona on va encarregar a l'arquitecte Joaquim Codina i Matalí la construcció de la casa, la qual, malgrat la seva aparença de palauet, va ser projectada com a habitatge plurifamiliar. Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Nacional, restaurant

Passeig de Gràcia, 24 bis El Nacional és el primer restaurant de Barcelona amb diferents espais on podràs gaudir de receptes tradicionals de la Península, elaborades amb productes de gran qualitat i en un ambient singular. Situat al mig del passeig de Gràcia, és un reflex de la vida social i cultural de Barcelona. És un restaurant de restaurants.

Palau Marcet 1887

Arquitecte Tiberi Sabater i Carné. Passeig de Gràcia, 13 El Palau Marcet és un palau eclèctic de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. Acull les instal·lacions del Cinema Comèdia. Era originàriament un palau urbà residencial, projectat per Tiberi Sabater i Carné el 1887 (enllestit al 1890) per a Frederic Marcet i Vidal. L'any 1934 es va adaptar com a teatre, amb el nom de Teatre de la Comèdia i finalment al 1960, es va transformar en cinema

El Corte inglès, carrer Fontanella

Carrer d’Estruc

Dedicat el bruixot Astruc Sacanera, que hi va viure al segle XV. Una placa commemorativa posada pel hipnòleg Ricard Bru ho recorda. Tot el carrer està decorat amb números envoltats de simbologia de bruixeria i esoterisme el número 14 hi ha un edifici del segle XVIII que els seus balcons es poden veure dracs i animals fantàstics.

Número 14 ,

La façana amb simbologies

Carre d Estruc entrada per Comtal

Capelleria

Comtal 14. La botiga té quatre anys es va decorar inspirada amb els elements d’una botiga modernista.

Carrer d Espolsa-sacs

Connecta amb el passatge del patriarca

Carrer Comtal

-Detalls del carrer amb les rajoles pintades amb els oficis ala porta de les botigues. -Mar d ‘ulls “ de Frederic Amat, a l edifici de l hotel

Carrer Comtal i edifici

Edifici declarat monument arquitectònic artístic el 2 de juny del 1919

Carmela 2015 , Jaume Plensa

Palau de la música Carmela és una escultura de Jaume Plensa de l'any 2015. Inicialment va estar instal·lada davant del Palau de la Música Catalana, al carrer de Sant Pere Més Alt de Barcelona entre el 7 d'abril i mitjan setembre de 2016, però després d'una pròrroga de la instal·lació fins a mitjan octubre, Jaume Plensa va dipositar l'obra a la ciutat de Barcelona per vuit anys.L'obra, de ferro fos i de 4'5 metres d'altura, fou acompanyada per tres escultures més del mateix artista, que s'ubicaren a l'interior del Palau de la Música entre el 7 d'abril i el 16 maig de 2016. Es tracta de Sanna’s dream i Rui Rui’s dream, dues escultures de bronze de l'any 2014 instal·lades a la Sala Lluís Millet, i Silent music III, una escultura d'acer inoxidable pintat i pedres de marbre instal·lada al foyer de l'edifici.

Passatge de les manufactures

Aquest carrer no consta a la majoria de guies de la ciutat. És un pas per sota de les cases entre els carrers Trafalgar i Sant Pere Més Alt i té la particularitat que salva amb unes escales el talús que separa el Pla de Barcelona de la zones deltaiques i marítimes de la costa. Dins hi ha botigues, restaurants i entrades a vivendes. Hi trobarem l’escultura voladora d’Antonio Iranzo petjades en honor a totes les petjades dels treballadors del tèxtil que es desplaçaven a través d’aquest passatge per anar al seu lloc de treball. El seu mal estat l’havia mantingut tancat molts anys però ara torna a lluir tot el seu esplendor.

Sant Pere Més Alt 42

Llibreria S Pere més alt 46

Passatge Sert

Vestigi del passat industrial del segle 19, uneix sant Pere més alt amb Trafalgar. Igual que l’anterior, era i és un lloc de pas que uneix la nova Barcelona amb la zona industrial i comercial de dins les muralles. L’edifici que creua és l’antiga fàbrica de mantes Sert Hermanos i Solà, S A i data de 1867. El pintor Josep Maria Sert va néixer en aquest passatge el 1874 i va destacar-se per la tècnica grisalla, Que permet donar volum amb un sol color. La seva principal obra són els murals de la catedral de Vic. El Seu nebot, que curiosament tenia el mateix nom, va ser membre del Gatcpac i junt amb altres arquitectes va dissenyar la casa bloc de Sant Andreu després de tornar de l’exili va fer obres com la fundació Miró, la reproducció del pavelló de la república de la expo de París el 1937.

Trafalgar 52

Arc del Triomf

El Seu relleu i podem veure importants al.legories Maçones. L'Arc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere. Va ser construït arran de l'Exposició Universal de 1888 i era la porta d'accés al recinte firal. L ‘arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 [1] – 19 de febrer de 1910)fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català, el més pur representant del premodernisme català.

Fanals

Aquest conjunt de fanals que ens trobem en l’eix que uneix l’Arc de Triomf amb el Parc de la Ciutadella són part de l’encàrrec que realitza l’Ajuntament de Barcelona l’any 1905 a l’arquitecte Pere Falquès i Urpí junt a les del passeig de Gràcia i les de l’antic Cinc d’Oros, en la cruïlla d’aquell amb l’avinguda Diagonal.

TSJ

Roger de flor

Central Catalana de Electricidad1897

Roger de Flor 52

Estació del nord. Parc Estació del nord

-L’estació del Nord ocupar l’espai de vies secundàries de l’estació de ferrocarril de Barcelona a Saragossa. Realment és una estació d’autobusos amb destinacions nacionals i internacionals. -Parc de l’estació del Nord va ser construït el 1987 Escultures : cel caigut i espiral arbrada obra de Beberly Pepper.

Pont carrer Marina