Barcelona misteriosa 3

Parc de la Ciutadella

Parc Ciutadella

Quadriga, Cascada, Ànecs i Oques. Font monumental construïda entre1875 i 1888 segons projecte de Josep Fontserè, probablement amb la participació d'Antoni Gaudí, encara en etapa de formació. Les escultures, de temàtica mitològica, van ser encarregades als principals artistes del moment: els germans Vallmitjana van fer el grup escultòric del Naixement de Venus, els grifons són obra de Rafael Atché, la Quadriga d'Apol·lo que corona el conjunt va ser realitzada per Rossend Nobas, a més de diverses escultures d'altres autors.

Parc de La Ciutadella

La Gran Cascada, anecs i oques, glorieta, castell dels tres Dragons -El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. Durant molts anys va ser l'únic parc públic de la Ciutat Comtal. Va ser traçat en els antics terrenys de la fortalesa de la Ciutadella —d'aquí el seu nom—, a imatge i semblança del jardí de Luxemburg de París. -La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins. Fou enderrocada a mitjan segle xix i en el seu solar s'hi construí el parc de la Ciutadella. -La Gran Cascada Font monumental construïda entre1875 i 1888 segons projecte de Josep Fontserè, probablement amb la participació d'Antoni Gaudí, encara en etapa de formació. Les escultures, de temàtica mitològica, van ser encarregades als principals artistes del moment: els germans Vallmitjana van fer el grup escultòric del Naixement de Venus, els grifons són obra de Rafael Atché, la Quadriga d'Apol·lo que corona el conjunt va ser realitzada per Rossend Nobas, a més de diverses escultures d'altres autors. - El castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista de Barcelona construït el 1887-1888 com a cafè restaurant per a l'Exposició Universal de 1888 per Lluís Domènech i Montaner. Aquest nom, probablement, va ser adoptat de la gatada homònima de 1865 de Serafí Pitarra. Es troba al final del passeig principal, actualment anomenat passeig de Lluís Companys, que anava des de l'Arc de Triomf al parc de la Ciutadella. És un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Monument a Rius i Taulet

Sortida del parc, Barcelona murallada. Francesc de Paula Rius i Taulet fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal. Fou alcalde de Barcelona en quatre ocasions durant el període de restauració borbònica comprès entre 1858 i 1889. Fou l'impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n derivaren.

Convent de Sant Agustí

Centre civic El Convent de Sant Agustí Vell és un edifici que va ser un convent de l'Orde de Sant Agustí, situat al barri de la Ribera de Barcelona. La seva construcció s'inicià l'any 1349. Després del setge de 1713-1714, i degut la construcció de la Fortalesa de la Ciutadella, els agustins van haver de traslladar-se al barri del Raval, al carrer Hospital, on entre 1728 i 1750 edificaren el nou convent i l'església de Sant Agustí Nou. La major part de l'antic convent del barri de la Ribera fou convertit en una caserna, i actualment acull el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i el Museu de la Xocolata. El monestir gòtic de Sant Agustí Vell, construït entre els segles xiv i xv, conserva elements de l'antic convent, com l'ala de ponent del claustre (1473-1478), que va ser restaurada, i una part lateral de l'església.És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Monument a Santiago Rusiñol

Pl La Puntual. Santiago Rusiñol i Prats va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou un artista polifacètic i un dels líders del modernisme a Catalunya.

Turrons La Campana

Botiga emblemàtica de 1890

Flassaders, 13

Edifici emblemàtic

La Seca, Casa de la Moneda. Espai Brossa

La Casa de la Moneda de Barcelona (1441-1868), més coneguda com la Seca (nom provinent de la paraula àrab sekka, lloc on es fabrica moneda), està ubicada al número 40 del carrer de Flassaders a Barcelona. Aquesta institució es va instaurar el 1441 durant el regnat del rei Alfons V, qui va atorgar el dret a fabricar moneda pròpia, el que era una mostra de la independència econòmica i política que tenia la ciutat en aquella època. Entre l'any 1642-1648, en plena Guerra dels Segadors, la fàbrica es va ampliar arribant a ocupar tota una illa entre els carrers de Flassaders, Mosques i Cirera. Amb el regnat de Felip V i la promulgació dels Decrets de Nova Planta, i amb la implantació del règim absolutista de la monarquia espanyola, va quedar prohibida la producció de moneda pròpia a Catalunya, Aragó i Mallorca (1717)

Passeig del Born,17

Passeig del Born, 13

Carrer de la Formatgeria, Carrer de la volta d’en bufanalla

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l'única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no s'acabà fins al segle xix.

Font de la pl de Sta maria del mar

La Font de Santa Maria s'aixeca a la petita illa de cases delimitada pels carrers Caputxes, Abaixadors i plaça de Santa Maria del Mar.[1] Es tracta d'una construcció cúbica realitzada amb pedra de Montjuïc, de planta trapezoïdal irregular, destinada a dipòsit i punt de distribució de les aigües que venien de les mines de Montcada per abastir la ciutat

Carrer Abaixadors

Carrer de la Tarongeta

Pl de Víctor Balaguer

Casal Cors d’en Clavé Federació de Cors de Clavé és l'organització que representa el conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el segle xix per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Via Laietana 15

Muralles

Carrer Sots-Tinent Navarro, La Muralla romana de Barcelona és una obra de Barcelona declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Es va començar al final del segle III i fou acabada al començament del segle iv. Abans hi havia hagut, ocupant el mateix perímetre, tret de la zona anomenada Castellum marítim, una muralla de menys alçada que es va decidir reforçar. La muralla anava aproximadament del carrer de Gignàs i carrer Regomir a la plaça Nova (al final de l'avinguda de la Catedral), mirant de mar a muntanya, i del carrer de la Tapineria i el del Sotstinent Navarro (que abans de la guerra de 1936-39 hi havia el projecte que es digués el carrer de les Muralles Romanes, una dada prou significativa) als carrers dels Banys Nous, de la Palla i d'Avinyó, mirant de Besòs a Llobregat.

Carrer del Pom d’Or

Diu la llegenda que la Casa d’ Arnau de Jonqueres, home adinerat que lluïa una gran bola de llautó a l’escalinata que donava entrada a la mansió. La bola era enllustrada a diari donant sensació d’or. De la casa no en queda res però el record persisteix en el nom del carrer.

Torre romana

Torre de planta circular que defensava l’angle est de la muralla romana de Barcino. Correspon el segon recinte emmurallat de la ciutat construït al segle IV dC

Carrer correu vell

Desemboca al carrer de Regomir que és un dels més antics de Barcelona i formava part del Decumanus que creuava la ciutat del mar a la muntanya i tenia un dels quatre accessos a la ciutat emmurallada. Deu el seu nom a la proximitat del rec comtal que el compte Mir vam manar construir el segle x. Així doncs el seu nom seria una deformacióde Rec d ‘en Mir. Però hi ha un altre versió que ho atribueix al Rei Gamir últim capdill àrab de Barcelona.

Muralla romana, Pati Llimona

Palau Templer i Capella carrer Timó

Al carrer d ‘Ataülf havia el Palau Reial Menor, d otigen Templer sXII. El palau fou enderrocat per la Comtesa de Sobradiel per construir ho pidos de lloguer. Al carrer Timó es veuen les restes de la porta de la capella templera. El nom d Ataülf fa honor al rei visigot mort a Barcrelona el 415. Va eregir la ciutat de Barcelona com a capital dels seus estats.

Carrer d’Ataülf

Església fundació migrastudium

Carrer Avinyó

-Escola d’arts aplicades i oficis artístics. -Edifici Derby Hotels

Carrer d’Avinyó

-Gran cafè, -La manual alpargatera

Carrer de la Boqueria

- Edificis singulars - Carrer de l’arc de santa Eulàlia amb la capella i imatge de Santa Eulàlia.

Pla de la Boqueria

-La Font del Pla de la Boqueria és una font neoclàssica del municipi de Barcelona protegida com a bé cultural d'interès local. A l'indret conegut com a Pla de la Boqueria, es localitza una font construïda l'any 1830, la qual substitueix una anterior que s'enderrocà uns anys abans. -Casa Bruno Quadros 1883 arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas ( casa dels paraigües) La Casa Bruno Cuadros, o Casa dels Paraigües, és un edifici situat a la Rambla nº 82, de Barcelona. Construït el 1858 i profundament reformat el 1883 per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, es va redissenyar la façana amb un estil eclèctic.És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Plaça del Pi

-Ganiveteria Josep Roca, botiga emblemàtica. Ramon Roca va fundar el negoci a la placeta del Pi, justament darrere de l’església del Pi. Abans, es va formar a França i Alemanya en fàbriques d’eines de tall. Allà, va aprendre les tècniques com la de forja o la d’esmolat. Aquells coneixements li van servir per començar el negoci a Barcelona. D’aquella època a la botiga es conserva una enclusa que ell mateix va comprar el 1912. Amb el temps, el negoci va créixer i, el 1916, Roca va agafar el local de la plaça del Pi, 3, el lloc que encara avui ocupa -Església del Pi , fira d ‘artesania

Carrer Petritxol

L’auca del Sr Esteve. A l any 800 Barcelona estava sota el domini musulmà, l ‘única església cristiana oberta era la del Pi. La llegenda explica que els cristians no podien arribar-hi doncs els carrers principals eren exclusius pels musulmans. El mossèn del pi anant a cercar aigua a un pou proper a l’església va descobrir que al fons d’aquell pou era ple de monedes d’or que segurament havien amagat els cristians, creient que tanta riquesa havia de repercutir a favor dels feligresos va presentar-se davant del cabdill musulmà per demanar-li obrir una via directa fins a l’església, el cabdill li va posar un preu molt alt, i el clergue el va poder cobrir en bona part tot i no sé el que li demanava , el cabdill va cedir veient els diners i va fer obrir una porta i un pas des de la porta Ferrissa, d’aquí ve el nom de Petritxol o Portitxol.

Carrer Petritxol

Carrer de la Portaferrissa 11

Simbols de la maçoneria , sobre de la porta d ‘entrada de l ‘Hostal Fina.

Carrer Francesc pujols

Edifici Propietat de la caixa de pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Institució creditícia fundada el 1904 a Barcelona a iniciativa de les set agrupacions patronals més importants per tal de constituir una caixa de retir per als obrers. En fou el primer president Lluís Ferrer-Vidal i Soler, i el primer director Francesc Moragas (1904-35), el qual rebé assessorament d’Enric Prat de la Riba. Del 1910 al 1939 representà l’Instituto Nacional de Previsión al Principat i a les Balears. Els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915 i internacionalitzats el 1928 a través del Congrés d’Assistència Pública i Privada) i les institucions de la caixa, com l’Institut de la Dona que Treballa (1920, posteriorment Institut de Santa Madrona), el Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi (1921) o les cases de cultura i biblioteques (1923), li donaren una imatge d’empresa d’interès general. Del 1915 al 1939 s’hi fusionaren 29 caixes menors. A partir del 1931 col·laborà en importants operacions de crèdit amb la Generalitat. Amb el franquisme, el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Tot i les pèrdues, mantingué el primer lloc entre les caixes catalanes. Amb una nova direcció, el 1976 reprengué el seu esperit d’iniciativa, sota un model d’entitat financera. Algunes mesures liberalitzadores li permeteren d’expandir-se fora de Catalunya i de les Illes. El 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona .

Plaça Vila de Madrid

Restes d’una antiga necròpolis romana del segle u al tres. Es considera que els seus enterraments eren de persones de classe mitjana o baixa però són exactes laments més ben conservats de totes trobats a Barcelona. L’eix de la necròpolis anava des de la portaferrisa fins a Santa Ana vorejant la muralla. El seu bon estat de conservació es deu a que van ser recobertes de sorra al·luvial procedent de les Rambles (rieres) properes.

Carrer de la Canuda

Ateneu Barcelonès L’any 1906, el Palau Savassona va passar a ser propietat de l’Ateneu Barcelonès, que el va convertir en la seva seu. Aquesta emblemàtica associació, que l’han presidit personalitats tan il·lustres com Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Joan Maragall o Pompeu Fabra, fa un segle i mig que treballa al servei de la cultura. Projectat com a casa senyorial, l’edifici el va construir l’any 1796 el mateix baró de Savassona, que es va inspirar en els palaus gòtics catalans. En destaca l’entrada (pensada per a l’accés de carruatges), l’escala noble i la biblioteca. L’any 1906 es va reformar i, gairebé un segle més tard, se’n van modificar un altre cop els espais interiors. El 2007, la rehabilitació de la biblioteca va enllestir la reforma. L’edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1981.

Carrer de Santa Anna 21

Santa Anna 27

Botiga modernista, Guanteria Alonso

Carrer Santa Anna 28

Centre d estudis

Esglesia de santa Anna,

Església de santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del segle xii, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya. El conjunt dóna nom al barri de Santa Anna, un dels integrants del barri Gòtic. L'església romànica va ser declarada monument nacional l'any 1881[1] i ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Edifici del Corte inglès Portal de l’àngel

L'edifici va obrir el 25 d'octubre 1926 i va guanyar el concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona. Té una estètica classicista lligada a l'arquitectura francesa del moment. L'escultor V. Castillo va fer el grup escultòric situat a la façana del Portal de l'Àngel on es llegeix el lema de l'empresa Jorba: "Labor omnia vincit" (El treball tot ho venç). Va ser el primer edifici comercial de l'Estat que va instal·lar escales mecàniques. El 1932 es va ampliar l'edifici amb dues plantes més. Casa Jorba, també anomenat Cal Jorba o Magatzems Jorba, és un edifici comercial situat al Portal de l'Àngel de Barcelona, cantonada amb el carrer de Santa Anna. Projectat per Arnald Calvet i Peyronill, arquitecte que després va projectar a Manresa l'edifici de Cal Jorba, un dels pocs exemples d'art déco que hi ha a Catalunya. Esdevingué seu dels Magatzems Jorba, empresa familiar manresana que va tenir una gran expansió.

Duran i Bas

Part de la Muralla Biblioteca Balmes: La Biblioteca Balmes és una institució cultural d’una llarga tradició en el panorama bibliogràfic de Catalunya, que comença en 1909 amb un fons de devocionaris dels segles XVII-XIX aplegats per mossèn Eudald Serra. La seva fundació es remunta a l’any 1923 pel Pare Ignasi Casanovas. Ha mantingut la seva activitat al servei dels usuaris, malgrat les múltiples i adverses vicissituds esdevingudes, en els darrers noranta-un anys. Actualment la biblioteca s’ha especialitzat en un públic acadèmic en l’àmbit de les humanitats i sobretot de les ciències històrico-eclesiàstiques a la província eclesiàstica tarraconense, que correspon a l’actual territori de Catalunya.

La catedral de la Santa Creu

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles xiii al xv al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana, d'estil neogòtic, és moderna (segle xix). L'edifici és Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, Monument Històric Artístic Nacional.

Plaça Ramon Berenguer

Muralla, detalls

Plaça de l’Àngel

-Pastisseria La Colmena, botiga emblemàtica La Colmena és una pastisseria fundada l'any 1849 que es troba a la plaça de l'Àngel, al bell mig del centre històric de la ciutat. Les seves especialitats són els caramels artesanals i els dolços típics de la pastisseria tradicional catalana. La Colmena és una de les pastisseries més antigues de Barcelona i ofereix una gran varietat de pastissos, dolços típics que s'elaboren durant les festivitats catalanes, pastes de tot tipus, torrons i xocolates. Al llarg dels anys, la pastisseria ha mantingut els sabors més tradicionals de la rebosteria catalana i continua venent algunes de les seves especialitats més notables, com són els caramels artesans, els bolados o el torró de crema cremada. L'establiment té un servei de càtering i una botiga en línia on es poden adquirir alguns dels seus productes més destacats. -Cereria Subirà, Edifici emblematic. La cereria Subirà té el privilegi de ser la botiga més antiga de la ciutat. Allà pel 1761, tres dècades abans que la Revolució Francesa inaugurés l'edat contemporània, Jacint Galí va obrir al carrer Corders una botiga d'espelmes, un producte de gran demanda llavors. Anys més tard, la botiga es va traslladar al carrer Argenteria i, finalment, a principis de segle xx, al seu emplaçament actual (c / Llibreteria, 7). Al local del carrer Llibreteria hi havia hagut durant la segona meitat de segle XIX una botiga de teixits, L'Argentina (1847), el mobiliari d'estil clàssic encara perdura. Destaquen dues grans escalinates senyorials que condueixen a una cosa tan prosaica com les prestatgeries superiors i dues escultures de noies que s'alcen sobre els seus caps sengles llums.

Plaça del Rei

La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic. Conserva la disposició rectangular derivada del projecte d'urbanització que es va dur a terme durant el regnat de Martí l'Humà, a la segona meitat del segle xiv. Aquest projecte es proposava fer una plaça allargada on poder-hi celebrar torneigs i eliminar, així, el mercat que s'hi feia tradicionalment. La plaça del Rei ha estat la seu històrica del poder comtal i reial a la ciutat

Carrer Llibreteria

Botiga emblematica , Papirum va néixer al bell mig del Barri Gòtic de Barcelona l'any 1981 i ens transporta al paradís dels amants de l'escriptura, d'un temps passat al temps present, on per aquesta conjugació s'associen les formes antigues i artesanals de l'enquadernació. Tanmateix té un assortiment selecte d'articles d'escriptura on podreu trobar el vostre regal o article d'ús personal predilecte. Establiment emblemàtic.

Plaça sant Jaume

Edifici de la generalitat, 4.00 columnes de l’entrada del Palau de la generalitat tenen 1900 anys. Aquestes columnes van ser esculpides et Troia, en granit d’una sola peça i traslladades a Tarraco per Mar, juntament amb altres, per fumar part de les estances de l’emperador Adrià al fòrum de la ciutat. Després de la caiguda de l’Imperi romà les columnes van servir per la construccióDe Sant Pere Sescelades, una església desapareguda situada al nord de Tarragona l’any 1598 part del material de l’Església en ruïnes va ser reutilitzat i quatre d’elles van arribar al Palau de la generalitat de Barcelona

Pl Frederic Mares

Muralla que segueix el perfil dels carrers de la Palla i Banys Nous