Barcelona Sants: rieres, l’antic Camí Ral i el Calaix de la Vergonya
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 4.97 mi
- Elevation gain
- 112 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 112 ft
- Max elevation
- 155 ft
- TrailRank
- 57
- Min elevation
- 80 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- one hour 42 minutes
- Time
- 2 hours 32 minutes
- Coordinates
- 1306
- Uploaded
- February 27, 2021
- Recorded
- February 2021
near Hostafrancs, Catalunya (España)
Viewed 790 times, downloaded 6 times
Trail photos
Itinerary description
Quan en mig d'una trama urbana apareixen carrers amb uns traçats clarament diferenciats, amb sinuositats que no quadren amb l'entorn o discontinuïtats sense explicació evident, acostumen a ser restes fossilitzades d'antics camins o de rieres que persisteixen deixat la seva petjada a la urbanització d'aquell indret.
Un d'aquests exemples és el traçat de l'antic camí ral que arribava a Barcelona pel portal de Sant Antoni, anterior a la carretera coneguda com carretera de Madrid.
Els rastres d'aquest camí ral son ben presents a Sants. El seu traçat, i particular rastre dins de la trama urbana, es pot veure molt bé en un mapa si seguim els següents carrers començat des del centre de Barcelona i que condueixen a l'antic portal de Sant Antoni: carrer de la Boqueria, carrer de l'Hospital, carrer de Sant Antoni Abad, avinguda de Mistral fins a entrar a Hostafrancs.
El traçat de l'antiga carretera reial transcorria a través de l'actual carrer de Creu Coberta fins a l'alçada de la riera de Magòria (actual carrer Joanot Martorell), quan es desviava pel carrer de Sant Crist fins passat l'actual carrer Guadiana. Aleshores girava cap al nord per girar altre cop cap al nord-oest passada l'actual carretera de Sants, per anar a buscar el carrer Blanco i, com a continuació d'aquest, el carreró de les Ànimes.
Un altra via de comunicació, més moderna, que també deixa el seu rastre en el teixit urbà son les vies del tres i del metro. A Sants hi tenim un excel·lent exemple amb el Calaix de la Vergonya.
Això també passa amb les antigues rieres que passaven per Sants, com son la riera de Magòria i la riera d'Escuder.
Com no pot ser d'altra manera, hem aprofitat la passejada per gaudir dels ambients barrejats, de poble i urbà, d'aquesta barriada. Hem visitat llocs emblemàtics i hem pogut gaudir dels contrastos arquitectònics de la seva centenària història.
Per aprofundir en el tema de les vies antigues a Sants, podeu llegir:
https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/07/19/vies-romanes-a-sants/
Waypoints
Photo
102 ft
Plaça dels Països Catalans
Està construïda sobre el pati de vies de l'estació de Sants, i per això no té arbrat ni jardins. Fou inaugurada el juny de 1983, obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana,[1] amb una urbanització, sense cap verd i amb abundor de formigó, marbre i granit, la va convertir en un model prototípic de plaça dura en el moment que a Barcelona se'n començaven a fer, i va suscitar grans crítiques tot i la concessió d'un premi FAD el 1984. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_dels_Pa%C3%AFsos_Catalans
Photo
85 ft
El Drac de l'Espanya Industrial
És l'escultura mes coneguda i impactant del Parc .Va ser projectada per l'artista basc Andrés Nagel (San Sebastián, 1947) i inaugurada l'any 1987. Està realitzada amb plaques d'acer, retallades amb perfils abstractes. De la seva boca surt un tobogan.Té una alçada de 7 metres i pesa unes 150 tones. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8914
Photo
89 ft
Parc de l'Espanya Industrial
Està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs. Va ser construït l'any 1985 pels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Monserrat Ruiz, en els terrenys que va deixar lliures l'Espanya Industrial, una antiga fàbrica tèxtil fundada el 1847 i que el 1972 es traslladà a Mollet del Vallès. El parc va ser reformat a fons l'any 2009. https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_l'Espanya_Industrial
Photo
89 ft
Carrer de Sants - Carrer de la Creu Coberta
Sovint és anomenada carretera de Sants, antigament era anomenada carretera de Madrid i més tard carretera Real. En aquest punt, per on passava l'antiga Riera de Magòria, pren el nom de Carrer de la Creu Coberta i correspon al tram que transcorre al barri d'Hostafrancs. Deu el seu nom al barri i a l'antic municipi, provinent del de l'església de Santa Maria de Sants (segle viii). L'origen de la carretera es remunta a l'època romana, quan el ramal litoral de la Via Augusta. El traçat de l'antiga carretera reial transcorria a través de l'actual carrer de Creu Coberta fins a l'alçada de la riera de Magòria (actual carrer Joanot Martorell), quan es desviava pel carrer de Sant Crist fins passat l'actual carrer Guadiana. Aleshores girava cap al nord per girar altre cop cap al nord-oest passada l'actual carretera de Sants, per anar a buscar el carrer Blanco i, com a continuació d'aquest, el carreró de les Ànimes. L'actual traçat de la carretera de Sants data de 1790 i segueix un traçat totalment recte per sobre del carrer del Sant Crist i per sota del carrer Blanco. La construcció de la nova carretera significà l'inici de grans transformacions amb la construcció de nous edificis i la implantació d'incipients nuclis de comerç i indústria. https://ca.wikipedia.org/wiki/Carrer_de_Sants
Photo
89 ft
Ajuntament de Sants
L'Ajuntament de Sants (oficialment Seu del Districte de Sants-Montjuïc) és la seu local de l'Ajuntament de Barcelona corresponent al districte de Sants-Montjuïc. Està ubicat al barri d'Hostafrancs, i és l'antiga Tinença d'Alcaldia d'Hostafrancs, construïda per Jaume Gustà i Bondia (1895) i Ubald Iranzo i Eiras (1908-1915). L'edifici, parcialment modernista, amb elements eclèctics, destaca sobretot per les seves vidrieres, de Francesc Labarta. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ajuntament_de_Sants
Photo
92 ft
Riera Magòria
A Sants, la riera de Magòria travessa en diagonal la plaça dels Països Catalans i l’antic recinte de l’Espanya Industrial. Travessa el carrer de la Creu Coberta que just aquí canvia de nom i passa a dir-se carrer de Sants. Som just a la frontera entre Sants i Hostafrancs. Quan Hostafrancs va passar al municipi de Barcelona, l’any 1839, la frontera entre aquest municipi i el de Sants el marcava la riera de Magòria. Encara avui, la frontera entre els barris de Sants i Hostafrancs, potser la frontera més tortuosa de Barcelona, segueix el recorregut aproximat de la Magòria. https://pladebarcelona.wordpress.com/2014/05/28/magoria/
Photo
102 ft
Capella del Sant Crist de Sants
La Capella del Sant Crist és l'edifici religiós més antic del barri de Sants de Barcelona. Hi ha documents del 1694 que la mencionen dins dels terrenys anomenats pessa del Santo Christo propietat del noble Josep de Novell i Nadal. El dia 22 de gener de 2016 la capella del Sant Crist de Sants va ser enderrocada pel propietari de la finca tot i estar catalogada amb un nivell D de protecció. Aquesta acció en va salvaguardar la façana però en va malmetre la volta. https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_del_Sant_Crist_de_Sants
Photo
118 ft
Foment Republicà de Sants
L'edifici del Foment Republicà de Sant s'ubica a la cantonada del carrer Cros amb el del Sant Crist. Va ser dissenyat pel mestre d'obra Enric Figueras i Ribas l'any 1894 i és d'estil eclèctic. L'any 1894, Francesc Batllori va encarregar la construcció d'aquest edifici per ubicar l'Ateneu de Sants, lloc on es reunia les élits de Sants. A partir del 1905 l'edifici passà a ser el Foment Artístich de Sants, una entitat de caràcter cultural on entre moltes d'altres coses es van fer mítings antitaurins; el Foment Republicà Català de Sants, a partir del 1910; el Centro de la Unión Patriótica, el partit autoritari i de dreta de Primo de Rivera que servia com a eina de control social, a partir de 1925 i el Foment Republicà de Sants, moment en el qual va tenir lloc la Conferència d'Esquerres Catalanes que va finalitzar amb la creació d'ERC. Entre els dies 17, 18 i 19 de març de l'any 1931 s'hi va celebrar la Conferència d'Esquerres. En aquesta conferència hi van assistir tres organitzacions de caràcter republicà: Estat Català, el partit de Francesc Macià; el Partit Republicà Català de Lluís Companys i l'Opinió, el partit de Joan Lluhí així com altres agrupacions de caràcter més local. Com a culminació de l'acte, es va fundar el partit Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que guanyaria les eleccions municipals. Després de la Guerra Civil, l'edifici va allotjar la Falange Española Tradicionalista que va reconvertir el teatre de l'antic ateneu en un saló de tir. https://ca.wikipedia.org/wiki/Foment_Republic%C3%A0_de_Sants
Photo
125 ft
Plaça d’Ibèria
La plaça Ibèria, coneguda popularment com la plaça del Violí, és fruit de la urbanització dels terrenys de la família Estruch situats al voltant de l'església de Santa Maria, així com el cementiri annex a l'església. L'autor dels plànols va ser l'arquitecte municipal Magí Rius, cap a l'any 1870. La plaça ha estat reurbanitzada modernament i ara les façanes dels antics edificis semblen recobrar una nova vida. Hi ha edificis d'estils diversos, però la major part responen a l'estètica eclèctica dels darrers anys del segle XIX i començament del XX. http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8966
Photo
125 ft
Casa Henriette Cros i Isaac
La casa d'Henriette Cros i Isaac es troba al número 11 del carrer Dalmau, molt a prop de l'església de Santa Maria de Sants i la plaça Iberia. És una obra historicista de Barcelona, del mestre de cases Enric Figueras i Ribas. A la planta baixa, en la part de la façana que es correspon amb la torre, hi ha la porta d'entrada d'arc rebaixat. La porta de fusta està decorada amb motius lobulats d'inspiració gòtica. https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Henriette_Cros_i_Isaac
Photo
118 ft
Refugi Antiaeri 819
El refugi 819, el refugi antiaeri que es troba sota Santa Maria de Sants, es troba en perill. Les obres del carrer Sant Crist 70-72 han destruït parcialment l’accés a la plaça Iberia del refugi. Segueix per xarxes l’etiqueta #Salvem819 https://salvem819.sants.org/
Photo
121 ft
Església de Santa Maria de Sants
Temple cristià d'estil neoclàssic que data de 1828. Està situada a la plaça de Bonet i Muixí, al barri de Sants de Barcelona, i havia estat la parròquia municipal de Santa Maria de Sants quan encara el municipi no s'havia incorporat al de Barcelona. La primera referència històrica coneguda és de l'any 780. El segle xii l'església tenia drets de propietat sobre camps a la zona actual on és el barri de Sants. És en el segle xii quan s'esmenta l'existència d'una església d'estil romànic. L'any 1828 es va començar l'enderrocament de l'edifici romànic després de construir una nova església al seu costat, ara d'estil neoclàssic. Durant la guerra civil espanyola l'església va ser destruïda totalment, llevat del campanar que es va mantenir en peu. L'any 1940 es va encarregar la seva reconstrucció a Raimon Duran i Reynals qui la va finalitzar el 1952. https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Maria_de_Sants
Photo
125 ft
Cotxeres de Sants
Arran de la inauguració d'una nova línia de tramvies tirats per mules i cavalls que enllaçava el pla de la Boqueria amb Sants i Hostafrancs l'any 1875 es va construir un edifici projectat per Tiberi Sabater i Carné per a realitzar les funcions de cotxeres. A partir de l'any 1904 es va remodelar l'edifici i construir-hi una nova nau per guardar-hi els tramvies al lloc on hi havia les quadres, ja que es va canviar la tracció animal, que va desaparèixer, per donar pas als tramvies elèctrics. Més endavant, l'any 1924, es va realitzar una altra ampliació projectada per l'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola. L'any 1968 amb la desaparició del tramvia els edificis van quedar sense cap ús. Aleshores es va plantejar el projecte de convertir-lo el Museu del Tramvia, però les reivindicacions veïnals reclamaven un espai públic per al barri. Finalment l'any 1977 es va habilitar la primera zona d'ús públic. Però, no va ser fins a l'any 1984 que es van inaugurar el Centre Cívic en Les Cotxeres de Sants tal com reclamaven els habitants del barri. Aquest tercer projecte de remodelació va ser dirigit per l'arquitecte Ricard Perdigó i Nardiz. https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxeres_de_Sants
Photo
98 ft
Plaça de Sants
Es va urbanitzar l'any 1946 conjuntament amb la inauguració de l'estació de ferrocarrils construïda a tocar de la plaça, sobre l'actual passeig de Sant Antoni. També era el lloc on els tramvies tenien la seva parada final. Presenta una lleu elevació respecte la resta de la carretera de Sants per superar les vies subterrànies del tren que comuniquen l'estació de Sants amb l'Hospitalet de Llobregat. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla%C3%A7a_de_Sants
Photo
98 ft
Call de Demòstenes
l carrer Demòstenes. Surt i mor del carrer d’en Blanco. Té forma de T, un cul de sac. Poblat de cases amb planta i pis. Cases rurals, del segle XVIII; excepcionals mostres de com eren les primeres cases que es van fer a Sants. D’aquestes primeres cases santsenques en queden molt poques; i en aquest carrer en veureu vuit, una al costat de l’altra. https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/07/19/vies-romanes-a-sants/
Photo
102 ft
Camí Ral pel carrer d'en Blanco
Els carrers de Sant Crist, d’en Blanco i el carreró de les Ànimes són excepcionals mostres de vies d’origen romà; sinó d’origen iber. I en carrers tant antics, sempre acaben havent-hi indrets sorprenents, llocs curiosos, fins i tot, fets estranys. És el rastre del pas milers d’anys. Aquests carrers són autèntics supervivents; del pas del temps, del progrés uniformitzador dels Borbons i del segle XVIII, i del creixement urbanístic dels segles XIX i XX. https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/07/19/vies-romanes-a-sants/
Photo
95 ft
La Ciutat Invisible
La Ciutat Invisible és un projecte cooperatiu i autogestionari que té com a objectiu la construcció d’alternatives laborals al treball assalariat i precari que ens imposa el sistema econòmic capitalista. Les persones que han impulsat el projecte van entrar en contacte amb la pràctica política autònoma al caliu dels centres socials okupats històrics l’Hamsa i Can Vies, on per primer cop es van plantejar traslladar els aprenentatges de l’autoorganització i l’autogestió a l’àmbit del treball i l’economia. https://www.laciutatinvisible.coop/cooperativa-autogestionaria/
Photo
105 ft
Rambla del Brasil
La rambla del Brasil té una longitud de 400 metres, delimitats per la Avinguda de Madrid i la carrer de Sants , encara que a efectes urbanístics forma part d'un eix més llarg, que inclou també la Gran Via de Carles III (fins al carrer Mejía Lequerica ) i la rambla de Badal. En tot aquest tram la ronda del Mig transcorre soterrada, formant en superfície una llarga rambla de 2,2 km de longitud. L'eix central de la rambla del Brasil és una plataforma per a vianants que, a causa de l'existència d'un aparcament subterrani, s'eleva uns metres respecte a el nivell dels dos carrils de trànsit situats a cada costat. Aquest passeig central té una amplada de 27 metres, amb dues franges 10 metres a cada lateral, destinades a parterres de gespa, arbrat, rampes d'accés i zones de descans. 14 El material protagonista és el acer corten, present en elements com els acabats de les rampes, les baranes, els revestiments laterals, les pilones, les jardineres i els fanals, en forma de bàcul, que van ser dissenyades específicament per a aquest passeig, sent un seus elements distintius.
Photo
108 ft
Camí Ral pel carreró de les Ànimes
Els carrers de Sant Crist, d’en Blanco i el carreró de les Ànimes són excepcionals mostres de vies d’origen romà; sinó d’origen iber. I en carrers tant antics, sempre acaben havent-hi indrets sorprenents, llocs curiosos, fins i tot, fets estranys. És el rastre del pas milers d’anys. Aquests carrers són autèntics supervivents; del pas del temps, del progrés uniformitzador dels Borbons i del segle XVIII, i del creixement urbanístic dels segles XIX i XX. https://pladebarcelona.wordpress.com/2013/07/19/vies-romanes-a-sants/
Photo
115 ft
Cases del carrer Jaume Roig
Conjunt de vuit casetes unifamiliars noucentistes que formen un petit passatge, tancat, amb jardins davanters. Els habitatges són de planta baixa i pis, coberts amb terrat. Presenten detalls ornamentals a base d'esgrafiats. https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7984
Photo
82 ft
Fàbrica Serra i Batet (Tèxtil de panes i velluts)
Antiga fàbrica Arañó, Ventajó i Cia i posteriorment (1913) Manufactures Serra i Balet, va ser una fàbrica tèxtil de velluts i panes que es va mantenir activa fins l'any 1982. En l'actualitat el seu espai interior està ocupat per un club esportiu, amb una gran piscina, i l plaça de l'Olivereta, que s'ha convertit en un dels centres neuràlgics del barri. L'edifici va ser projectat per Jaume Gustà els anys 1899-1900 i construït entre 1901 i 1903. Presenta la típica fesomia de l'arquitectura industrial de l'època, amb façanes d'obra vista, pilars de ferro i fusta a la coberta. A la plaça de l'Olivereta es conserva la imposant xemeneia, ara envoltada d'arbres i espais lúdics. https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7979
Photo
79 ft
Col·legi Públic Lluís Vives
Va ser inaugurat el dia 29 de març de 1931 al costat de la fàbrica Serra i Balet. Popularment va ser conegut com l'Olivereta, nom d'una antiga fàbrica al solar de la qual es va edificar l'escola. La seva edificació va ser programada dins un pla que pretenia construir mitja dotzena de grups escolars a Barcelona just abans de la dictadura de Primo de Rivera. Aquest pla s'inseria en un moment d'expansió política municipal educativa, provinent de l'ideari de Prat de la Riba durant els primers anys de la Mancomunitat. L'edifici va ser planejat per l'arquitecte Josep Goday seguint l'ideari definit a l'Almanach dels Noucentistes, amb fonts i esgrafiats a les parets de les façanes principals. En el mateix moment es van inaugurar diversos grups escolars com: Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals, Pi i Margall, Sant Ramon de Penyafort, Aribau, Baldiri Reixac, Lluïsa Cura, Mossèn Jacint Verdaguer, Grup Escolar Les Corts, Escola Maternal Forestier, Escola de l'Aire Lliure Ignasi Iglesias, Dolors Monserdà. https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C2%B7legi_P%C3%BAblic_Llu%C3%ADs_Vives
Photo
82 ft
El Calaix de la Vergonya
La cobertura de les vies de tren era una antiga reclamació veïnal. El 2012 es van cobrir amb un calaix que les aïllava de l'entorn, conegut entre el veïnat de Sants com El Calaix de la Vergonya,però que encara dificultava el trànsit veïnal. Amb aquesta segona fase d'enjardinament efectuada el 2016 s'ha donat per conclòs el vell projecte que demandaven els veïns —tot i que la cobertura no era la idea original, sinó el soterrament—. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_la_Rambla_de_Sants
Photo
66 ft
Vies del tren i del metro (Estació de la Bordeta)
La Bordeta va ser una estació de ferrocarril propietat de l'antiga Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF) situada al límit dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i l'antic municipi de Santa Maria de Sants. L'estació es trobava a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona, concretament al quilòmetre 4, per on actualment circulen trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_la_Bordeta_(TBF) Bordeta era una estació del metro de Barcelona que es trobava entre l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona. Es trobava al Metro Transversal (L1) entre Mercat Nou i Bordeta Cotxeres (avui Santa Eulàlia), i era una de les poques estacions en superfície del metro. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Bordeta
Photo
72 ft
Mirador a la Rambla de Badal
El Rambla de Badal és un carrer del barri de Sants de Barcelona obert l'any 1885 pels germans Badal segons un pla d'urbanització de la zona compresa entre la via del tren i la carretera de la Bordeta (al barri de La Bordeta). Posteriorment, l'any 1914 l'ajuntament de Barcelona va promoure la construcció del tram de carrer comprès entre la via del tren i la carretera de Sants fins a la plaça que es coneixia com a plaça de Víctor Balaguer, projectant un carrer de 18 metres d'ample amb una filera d'arbres a cada banda. Finalment, l'any 1970 el carrer es va ampliar per tal d'encabir-hi el primer cinturó de ronda, un tram soterrat que pretenia facilitar la mobilitat de vehicles. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Rambla_de_Badal
Photo
75 ft
Pis amb vistes a l’interior
Quan es va construir el calaix de la vergonya i els Jardins de la Rambla de Sants, a la cruïlla amb la Rambla de Badal, a la cantonada mar Besòs, i ha un edifici que el penúltim pis queda al mateix nivell dels jardins, de manera que es veu a la perfecció l'interior del pis. Els que vivien en el pis van trobar una manera molt escaient i apropiada de reivindicar la solució al seu problema, i va ser posant una pancarta que deia "PIS AMB VISTES A L'INTERIOR". Actualment hi ha barana recoberta de vegetació que els hi garanteix un mínim de privacitat. Segons fonts ben informades, els propietaris de l'antic edifici que hi havia en aquest solar van cobrar la indemnització perquè fos enderrocat quan es va fer l'ampliació de la rambla de Badal per poder-hi encabir la Ronda del Mig. És curiós que amb posterioritat es tornés a construir un nou edifici en el mateix lloc. Sembla ser que, en algun moment l'ajuntament deuria perdre aquesta documentació.
Photo
75 ft
Jardins de la Rambla de Sants
Els jardins se situen en una plataforma elevada situada sobre la vies de tren i metro, seguint el recorregut del carrer d'Antoni de Capmany, entre la plaça de Sants i el carrer de la Riera Blanca, un tram de 760 metres lineals i una amplària mitjana de 30. Queden interromputs en el límit amb la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, amb una possible prolongació en el futur en aquesta localitat. https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_la_Rambla_de_Sants
Photo
85 ft
Riera d'Escuder
Entre el carrer Daoiz i Velarde i el carrer Canalejas, la riera d’Escuder desapareix com a carrer, però no com a espai. l Club de petanca Riera d’Escuder ocupa l’antiga llera de la riera, dos metres per sota del nivell del carrer. Hi trobem tot allò que hi ha als patis del darrere: joguines (una moto de plàstic per a nens petits), taules i cadires de plàstic, plantes i banderoles que guarneixen la riera tot l’any. http://pladebarcelona.cat/2015/09/05/escuder/
Photo
98 ft
Mercat de Sants
Fou projectat per l'arquitecte Pere Falqués i Urpí i inaugurat el 1913. Com a mercat va aparèixer a meitats segle xix i va patir diversos trasllats fins a la seva ubicació actual: des del carrer Sant Crist a l'actual plaça d'Osca per arribar, finalment, a unes antigues hortes, els terrenys que ocupa actualment. L'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_de_Sants
Photo
102 ft
Camí Ral - Carrer López Catalán
Carreró sense sortida amb sortida al Carrer Salou, amb una curiosa curvatura que segons els entesos sembla que es una resta de l'antic camí Ral que passava per aquest lloc. Aquest carreró està dedicat a Julián López Catalán (San Martín de Río, 1834 – Barcelona 1890), pedagog aragonès i director de l'Escola Model de Pàrvuls de Barcelona. Vindicà el caràcter educatiu del parvulari enfront de les concepcions assistencials dominats. Prenent com a referent les propostes de Pablo Montesino, defensà una educació infantil educadora de la intel·ligència, els sentits i el cos dels infants. Amb els anys es registra un canvi en el seu posicionament que culmina, ja durant la Restauració borbònica, en crítiques al naturalisme pedagògic i la metodologia de Froebel. https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli%C3%A1n_L%C3%B3pez_Catal%C3%A1n
Photo
102 ft
Plaça d’Osca
La plaça d'Osca és una de les més tradicionals del barri de Sants, rodejada d'edificacions típiques del segle xix, amb bars i restaurants emblemàtics. Fins a l'any 1913 s'hi va ubicar el mercat de Sants fins a la seva ampliació i trasllat, l'any 1913, a la seva seu actual. Tot i que antigament se l'havia coneguda com a plaça vella de manera popular, el seu nom oficial ha anat variant al llarg dels anys: plaça d'Isabel II i plaça del mercat.
Photo
95 ft
Casa on va néixer la Núria Feliu
Núria Feliu i Mestres, cantant i actriu catalana, va néixer el 21 de setembre de 1941 al barri de Sants, de Barcelona, fet que porta com un honor que li ha estat correspost fen-li una geganta. Els seus primers passos en el món artístic varen ser com a actriu. Debutà com a cantant el 1965 i ha destacat pels seus discs de cançons populars catalanes, boleros i cuplets. Així mateix ha popularitzat estàndards nord-americans, del country i del jazz, destacant especialment la seva col·laboració amb el pianista Tete Montoliu, portant l'idioma català per primer cop a alguns d'aquests estils musicals. També ha cantat cançons de cinema en català. Un dels seus lletristes ha sigut el poeta, Josep Maria Andreu i Forns, i també ha sigut acompanyada pel pianista català, Lucky Guri. https://ca.wikipedia.org/wiki/N%C3%BAria_Feliu_i_Mestres
Photo
89 ft
Estació de Sants
Els antecedents de l'actual infraestructura de Sants es remunten al baixador del barri de La Bordeta i l'estació que es va posar en funcionament a finals del 1882, que va ser explotada per primer cop per la Societat del Ferrocarril de Valls a Vilanova amb la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona Al llarg de la història diverses empreses es van encarregar de la gestió del recinte, entre les quals destaquen TBF i MZA. El 15 de març del 1967 una ordre ministerial va aprovar la creació d'un nou pla d'enllaços ferroviaris a Barcelona amb el propòsit d'integrar de forma més eficaç la ciutat a la xarxa. Per aquest propòsit es va acordar la creació de la nova estació de viatgers de Sants entre altres iniciatives. En aquests moments és la principal estació ferroviària de la ciutat, on hi fan parada la majoria de línies de rodalia, regionals i de llarga distància que circulen per Catalunya, connectant-la amb Espanya i França. Disposa d'accessos a la Plaça dels Països Catalans i la Plaça Joan Peiró. https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Barcelona-Sants
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
Exhaustiu i magnífic reportatge de la caminada.