(BE) Santa Cristina D'aro a platja d'aro per S'agaró
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 7.05 mi
- Elevation gain
- 1,890 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 1,962 ft
- Max elevation
- 195 ft
- TrailRank
- 59
- Min elevation
- 0 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 2 hours 17 minutes
- Coordinates
- 1019
- Uploaded
- May 29, 2013
- Recorded
- May 2013
near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 2866 times, downloaded 17 times
Trail photos
Itinerary description
Pasar por la carretera frente al camping y en línea recta se llega a Castell D'aro y a la crta.GIV-6621,seguirla durante 400 metros y girar a la izquierda en un camino que indica calle sin salida, hasta volver a encontrar el carril bici.
Seguirlo hasta la entrada a S'agaró y después de pasar el subterraneo por debajo de la carretera, segundo camino a la izquierda, para llegar al centro y a la playa.
Al final de la playa y debajo del Hotel La Gavina empieza el camino de ronda que nos llevará a la playa Sa Conca, que cruzaremos por la arena hasta llegar al club Náutico Port D'aro.
Lo pasaremos viendo los barcos aparcados y llegaremos a la C-253 Avenida de S'agaro y recto hasta llegar al centro de Platja D'aro.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Sortida de Santa Cristina en direcció a l'Església, passar per entre ella i la rectoria i baixar fins a anar a trobar el carril bici Girona Sant Feliu de Guíxols, seguir pel mateix fins a baixar al càmping Mas Sant Josep.
Passar per la carretera davant del càmping i en línia recta s'arriba a Castell D'aro ia la crta.GIV-6621, seguir-la durant 400 metres i girar a l'esquerra en un camí que indica carrer sense sortida, fins a tornar a trobar el carril bici.
Seguir-fins a l'entrada a S'agaró i després de passar el subterrani per sota la carretera, segon camí a l'esquerra, per arribar al centre ia la platja.
Al final de la platja i sota de l'Hotel La Gavina comença el camí de ronda que ens portarà a la platja Sa Conca, que creuarem per la sorra fins arribar al Club Nàutic Port D'aro.
Ho passarem veient els vaixells aparcats i arribarem a la C-253 Avinguda de S'agaro i recte fins arribar al centre de Platja d'aro
Waypoints
Photo
41 ft
Castell d'aro
Castell d'Aro es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, formado por Castillo de Aro, Playa de Aro y S'Agaró. Está situado en la provincia de Girona, en la comunidad autónoma de Catalunya.Castell d'Aro está situado en plena Costa Brava. Limita al norte con Calonge, a poniente limita con Santa Cristina de Aro, al sur con San Feliu de Guíxols y a levante, con el litoral. Castillo de Aro se extiende por el extremo oriental del Valle de Aro, una estrecha llanura drenada por el río Ridaura y situada entre la Sierra de Cadiretes y las montañas meridionales del macizo de las Gavarres. A partir del siglo IX, después de recuperar los territorios a los sarracenos, se inicia la repoblación en el Valle de Aro. Los primeros colonizadores fueron campesinos. En el año 881, el rey Carlomagno ofrece al obispo de Gerona el territorio del Valle de Aro. El origen de Castillo de Aro se encuentra en el Castillo de Benedormiens. El castillo aparece documentado en 1041, cuando las autoridades religiosas, los caballeros del territorio y los nobles libran al monasterio de San Felíu de Guixols la custodia del castillo con la obligación de proteger todo el Valle de Aro. Durante siglos solo existía un único municipio, en 1858 se separan en dos, uno con Romanyá, Bell–lloc, Santa Cristina de Aro y Solius; y otro con Castillo de Aro y Fanals de Aro, configurando así el nacimiento de las dos ciudades actuales, Santa Cristina de Aro y Castillo de Aro. En 1970 el Ayuntamiento, propietario del Castillo de Benedormiens de Castillo de Aro, encargó su primera restauración. Se conservó la parte más antigua, que data del siglo XII. Castell D'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà, format per Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. Està situat a la província de Girona, en la comunitat autònoma de Catalunya.Castell d'Aro està situat a la Costa Brava. Limita al nord amb Calonge, a ponent limita amb Santa Cristina d'Aro, al sud amb Sant Feliu de Guíxols ia llevant, amb el litoral. Castell d'Aro s'estén per l'extrem oriental de la Vall d'Aro, una estreta plana drenada pel riu Ridaura i situada entre la Serra de Cadiretes i les muntanyes meridionals del massís de les Gavarres. A partir del segle IX, després de recuperar els territoris als sarraïns, s'inicia la repoblació a la Vall d'Aro. Els primers colonitzadors van ser camperols. L'any 881, el rei Carlomagno ofereix al bisbe de Girona el territori de la Vall d'Aro. L'origen de Castell d'Aro es troba al Castell de Benedormiens. El castell apareix documentat en 1041, quan les autoritats religioses, els cavallers del territori i els nobles lliuren al monestir de Sant Feliu de Guíxols la custòdia del castell amb l'obligació de protegir tota la Vall d'Aro. Durant segles només existia un únic municipi, el 1858 es separen en dos, un amb Romanyà, Bell-lloc, Santa Cristina d'Aro i Solius; i un altre amb Castell d'Aro i Fanals d'Aro, configurant així el naixement de les dues ciutats actuals, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro. El 1970 l'Ajuntament, propietari del Castell de Benedormiens de Castell d'Aro, va encarregar la seva primera restauració. Es va conservar la part més antiga, que data del segle XII.
Photo
58 ft
Platja daro
Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.
Photo
52 ft
S'agaro
S'Agaró es una entidad de población del municipio baixempordanès de Castell -Platja d' Aro . Fue urbanizada en un estilo novecentista de principios del siglo XX , entre la playa de Sant Pol y la de Sa Conca . El núcleo residencial originario está declarado como conjunto histórico protegido como bien cultural de interés nacional. El nombre de « S'Agaró » podría provenir , según Coromines , la palabra Seguer , [ 1 ] aunque otras fuente lo citan como de etimología incierta posiblemente relacionada con la de los topónimos « Sagar / Sagar / Sagàs » . [ 2 ] Aparece escrito en una sola palabra desde al menos el siglo XIV . [ 2 ] En 1916 , el industrial gerundense Josep Ensesa y Pujades inicia un proyecto de urbanización en el que colaborará estrechamente su hijo José Ensesa y Gubert . Las obras se encomiendan al arquitecto Rafael Masó i Valentí . Masó ordena el terreno previendo una serie de espacios públicos ( plazas , avenidas , escaleras y equipamientos deportivos y sociales ) que se integran con las parcelas destinadas a chalets . De estos cabe destacar Senya Blanca , para el propio José Ensesa , el Hostal de la Gavina. Casa diseñada por Rafael Masó En 1924 Masó termina la construcción de la casa de veraneo llamada Senya Blanca . En 1927 la ciudad residencial se da a conocer con el nombre de segar o Segueró , documentados desde el siglo XIV . Dicha urbanización se basó en un estilo novecentista y armónico , destinado a la alta burguesía . [ 3 ] En 1932 se inaugura el Hostal de la Gavina . En 1935 muerto Rafael Masó y el arquitecto Francesc Folguera asume la dirección de los trabajos . La obra arquitectónica , de una severa armonía en sus proporciones cuenta además con la presencia de la Venus de S'Agaró , obra de Joan Rebull . Durante la guerra civil las obras se paralizan y son retomadas a partir de 1940 . Francesc Folguera sigue las líneas generales trazadas por Masó , a las que da asimismo un carácter personal . Se inician los trabajos del camino de Ronda que bordeará el mar entre zonas boscosas , y los jardines de la loggia de Senya Blanca ; de estilo Brunelleschi en la finca Ensesa . De 1940 data la construcción de la iglesia de Nuestra Señora de la Esperanza , de estilo neobarroco , obra igualmente de Francesc Folguera . Al morir Folguera , Adolf Florensa continuó las obras sin apartarse de los cánones establecidos por sus promotores . A partir de 1950 se desarrolla una gran actividad cultural y deportiva , siempre promovidas por la familia Ensesa , alcanzando un gran prestigio internacional . Algunas de las obras , como la Casa sibilante o la misma residencia de los Ensesa , Senya Blanca han sido consideradas hitos de la arquitectura catalana por Narcís Comadira o Joan Tarrús . Con el tiempo , esta urbanización se hizo muy exclusiva y la élite internacional se hizo construir chalets de veraneo . Igualmente, la presencia del hotel de gran lujo La Gavina atrajo grandes personalidades , como actores , actrices , escritores o políticos . Actualmente, la urbanización mantiene ese estatuto y personalidades catalanas tienen una residencia de vacaciones. S'Agaró és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell -Platja d'Aro . Va ser urbanitzada en un estil noucentista de principis del segle XX , entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca . El nucli residencial originari està declarat com a conjunt històric protegit com a bé cultural d'interès nacional . El nom de « S'Agaró » podria provenir , segons Coromines , la paraula Seguer , [ 1] encara que altres font el citen com d'etimologia incerta possiblement relacionada amb la dels topònims « Sagar / Sagar / Sagàs » . [ 2 ] Apareix escrit en una sola paraula des d'almenys el segle XIV . [ 2 ] El 1916 , l'industrial gironí Josep Ensesa i Pujades inicia un projecte d'urbanització en el qual col • laborarà estretament el seu fill José Ensesa i Gubert . Les obres s'encomanen a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí . Masó ordena el terreny preveient una sèrie d'espais públics ( places , avingudes , escales i equipaments esportius i socials ) que s'integren amb les parcel • les destinades a xalets . D'aquests cal destacar Senya Blanca , per al mateix José Ensesa , l'Hostal de la Gavina . Casa dissenyada per Rafael Masó El 1924 Masó acaba la construcció de la casa d'estiueig anomenada Senya Blanca . El 1927 la ciutat residencial es dóna a conèixer amb el nom de segar o Segueró , documentats des del segle XIV . Aquesta urbanització es va basar en un estil noucentista i harmònic , destinat a l'alta burgesia . [ 3 ] El 1932 s'inaugura l'Hostal de la Gavina . El 1935 mort Rafael Masó i l'arquitecte Francesc Folguera assumeix la direcció dels treballs . L'obra arquitectònica , d'una severa harmonia en les seves proporcions compta a més amb la presència de la Venus de S'Agaró , obra de Joan Rebull . Durant la guerra civil les obres es paralitzen i són represes a partir de 1940 . Francesc Folguera segueix les línies generals traçades per Masó , a les quals dóna així mateix un caràcter personal . S'inicien els treballs del camí de Ronda que vorejarà el mar entre zones boscoses , i els jardins de la loggia de Senya Blanca , d'estil Brunelleschi a la finca Ensesa . De 1940 data la construcció de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança , d'estil neobarroc , obra igualment de Francesc Folguera . En morir Folguera , Adolf Florensa va continuar les obres sense apartar-se dels cànons establerts pels seus promotors . A partir de 1950 es desenvolupa una gran activitat cultural i esportiva , sempre promogudes per la família Ensesa , aconseguint un gran prestigi internacional . Algunes de les obres , com la Casa sibilant o la mateixa residència dels Ensesa , Senya Blanca han estat considerades fites de l'arquitectura catalana per Narcís Comadira o Joan Tarrús . Amb el temps , aquesta urbanització es va fer molt exclusiva i l'elit internacional es va fer construir xalets d'estiueig . Igualment , la presència de l'hotel de gran luxe La Gavina va atreure grans personalitats , com a actors , actrius , escriptors o polítics . Actualment , la urbanització manté aquest estatut i personalitats catalanes tenen una residència de vacances
You can add a comment or review this trail
Comments