Bellprat. Ermita de Sant Esteve de Ferriols i els seus petroglifs o inscultures

Visita a l'ermita romànica de Sant Esteve de Ferriols.
Segons Francesca Español, va ser caonstruïda entre finals del segle XII i principis del segle xiii. Cent anys més tard, a principis del segle XIV, rep deixes testamentàries, documentades en els arxius notarials de Santa Coloma de Queralt.

Els petroglifs o inscultures situades a la plataforma rocosa en plaques, producte de diàclasi en general i de la intervenció humana per tal d’extraure blocs de pedra per a la construcció, que hi ha davant mateix de la porta d’accés de l’església romànica de Sant Esteve. El conjunt està configurat per una xarxa d’unes trenta cassoletes i reguerons comunicats entre sí; també trobem unes deu cassoletes aïllades sense cap regueró que les comuniqui entre elles. La seva significació podria estar relacionada amb un lloc propici per a la celebració de cerimònies socials o d’algun tipus de culte, segons el qual es feia servir la plataforma com a altar de sacrificis on es farien vessar els líquids rituals a través de solcs com és el cas per exemple de la roca dels Sacrificis de Capmany; exemples de tipologia similar les trobem en d’altres llocs associades a la cultura megalítica, a dòlmens, cistes i menhirs.

Es poden considerar doncs incloses dins de l’anomenat art rupestre esquemàtic amb una cronologia entre la darreria del tercer mil·leni i el segle VI aC. És possible que aquest antic lloc de sacrifici fou utilitzat de nou en època medieval amb un altre sentit més propi del cristianisme, per exemple com a base d’un antic banc destinat a rentar als difunts, costum funerari habitual a l’alta edat mitjana. Els clots que no tenen comunicació, ubicats en un dels extrems podrien estar destinats a rebre els peus d’un banc de fusta baix.

L’església romànica de Sant Esteve de Ferriols, també coneguda per Sant Blai, fou construïda a la darreria del segle XII, inicis del XIII. Era situada en una vila rural, documentada des de l’any 1194. La planta de l’església, avui sense culte, es d’una nau rectangular sense distinció amb el presbiteri. Al mur de migdia hi ha un contrafort afegit i a l’interior dos arcs de mig punt descarreguen els paraments de la paret nord. La coberta de la teulada és d’un sol pendent. També coneguda popularment sota l’advocació de Sant Blai, aquesta església és un exemple de la cristianització d’un antic lloc de culte pagà de tradició ancestral constatat a les inscultures que hi ha al davant.