Bellpuig Camina-escales i carrerons casc antic
near Bellpuig, Catalunya (España)
Viewed 93 times, downloaded 2 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta pensada per a fer desnivell en poc recorregut. A més es pot fer en qualssevol hora del dia. Gravada en sentit horari, però si és vol fer més esforç girar en antihorari ja que les escales més dretes (del campanar i carreró de l'esglèsia, segons l'autor) les faríam de pujada. COMPTE al baixar per aquestes mateixes escales si ho fem en sentit horari: són bastant dretes.
Ideal per aquells que volen fer lo que en diuen "steps" al gimnàs.
La ruta es va gravar amb GPS però al passar per porxos i passatges va donar molts errors.
S'ha hagut de gravar manualment sobre mapa topogràfic. Tot i així, pel que fa al desnivell, tampoc és real, només mirant el punt més baix i el més alt ja dóna uns 25 metres, peró comptat manualment (sempre bassant-nos en les cotes que diu el topogràfic) ja en surt més de 45, però en un detall tant petit de mapa les cotes tampoc acaben sent reals. L'autor considera que el desnivell positiu és bastant més superior.
En els wpt's s'anomena el nom real d'alguns indrets per on passa i en parèntesi el nom amb el que els de tota la vida els coneixem.
Hi pot haver una variant per a fer més desnivell que sería (després de pujar per les escales del pati inferior del castell-plaça del Castell-) anar al carrer Castell i pujar a l'esplanada del Castell (wpt.24), creuar-la i baixar al carrer St. Antoni per continuar el track gravat, però aquesta variant està condicionada a l'horari lectiu de l'Escola Municipal de Música de Bellpuig, ja que tanquen les portes en cas contrari.
S'ha intentat passar per el màxim d'esglaons possibles i carrerons emblemàtics sense repetir el pas pel mateix indret, salvat d'un tram inferior de les escales de l'Esglèsia.
No hi entren absolutament totes les escales/graons de la vila, ja que algunes (Institut, Cases sindicals, esglèsia de Montserrat) s'aparten bastant del criteri "casc antic".
Si algú, per a fer exercici, ho troba curt, sempre pot fer més d'un tomb.
Important:
Caminar (i pujar/baixar escales) per camins (i carrers) pot ser una activitat perillosa segons el perfil de la ruta. És aconsellable tenir un mínim de formació, experiència i saber planificar l'activitat abans de sortir.
Cadascú és responsable de les seves decisions, les seves accions i la seva seguretat.
Aquests itineraris es proporcionen només amb fins informatius i no implica de cap manera la responsabilitat de l'autor.
Waypoints
wpt005. Passatge Santa Joaquima de Vedruna (de les Monges)
wpt005. Aquí antigament (no fa massa anys tampoc) hi havia hagut un convent de germanes Carmelites. Encara es conserva la porta d'entrada exterior (arc de pedra) a lo que era la capella de Sant Rafel.
wpt008. Escales Teatre Armengol. (abans teatre Goya)
wpt008. S'ha de pujar fins a la porta del teatre
wpt009. Font Plaça Ramon Folch
wpt009. Baixar fins a la plaça i tornar a pujar, reseguint la barana
wpt010. Monument al Mil.lenari
wpt010. Obra de l'artista escultor local Jaume Perelló
wpt012. Escales al pati (inferior) del castell- Plaça del Castell
wpt012. I façana (catalogada) de les més velles de la vila (apuntalada)
wpt013. Escales Valeri Serra. (del Castell)
wpt013. (tret de Wiquipèdia) Valeri Serra i Boldú (Castellserà, l'Urgell, 1875 - Barcelona, 1938)[1] ha estat un dels més destacats estudiosos del folklore català i el seu treball publicat ha permès la salvació d'una part important del llegat cultural popular de les terres de parla catalana. A la vila de Bellpuig, on visqué durant uns quants anys, es va instituir el "Premi Valeri Serra i Boldú" per a treballs inèdits en qualsevol aspecte de la cultura popular. Passà la infantesa a Linyola i estudià a les Escoles Pies de Balaguer; després es traslladà a Barcelona, on, a la tutela dels mateixos escolapis, feu Peritatge Mercantil en el Col·legi Calassanci i sembla que seguí també algun estudi de Dret. A Barcelona, fou col·laborador de la revista Lo Teatro Regional, conegué mossèn Jacint Verdaguer i, sota la seva influència, reorientà els primers interessos literaris envers el folklore religiós. Deixeble i col·laborador de mossèn Cinto a les revistes La Creu del Montseny (1899-1900) i Lo Pensament Català, tingué fortes idees religioses i també catalanistes (en la línia de la Unió Catalanista). El mateix any de la mort de Verdaguer es casà amb Petra Forné i Gili i s’instal·là a Bellpuig, on feu de representant de la casa d’assegurances La Royal de Londres, fundà i dirigí el setmanari Lo Pla d’Urgell (1912-1921), i, a través del setmanari, participà i prengué partit en les qüestions econòmiques, polítiques i religioses de l’època. Mitjançant la revista, publicà diverses sèries d’articles que després tornà a imprimir com a llibres: Los regs d’Urgell. Contribució a l'estudi dels remeis que necessiten (1914), Calendari Folklòric d’Urgell (1915) i Mossen Jacinto Verdaguer. Recorts dels set anys darrers de sa vida, seguits de una impressió sobre la causa dels seus infortunis (1915). El 1919 es traslladà a Barcelona, on treballà a l’Escola Superior d’Agricultura i a la revista Agricultura. Passà després a l’administració de la Generalitat i, també, a treballar com a redactor a La Vanguardia, encarregat de la secció de Llotja. Instal·lat definitivament a Barcelona amb la família, publicà nombrosos articles de temàtica de folklore, així com importants reculls, especialment de rondalles. Fou el primer president de l’associació Amics dels Goigs, publicà l’obra més destacable de la bibliofília catalana del segle xx, el Llibre d’Or del Rosari a Catalunya (Impremta Oliba de Vilanova, 1925), i emprengué també la publicació d’una revista específica de folklore, Arxiu de Tradicions Populars (set números entre 1928 i 1935). Com a obres de tema estrictament bellpugenc, cal destacar el seu estudi Lo convent de Bellpuig (1908), reelaborat després a El Monasterio de Bellpuig (1918), i la Geografia de Bellpuig (1918), així com articles sobre Bellpuig i sobre el sepulcre de Ramon de Cardona a L’Abella d’Or i a La Vanguardia. Després de la guerra civil, es recuperà pòstumament una part de la seva obra (articles periodístics sobre folklore, de caràcter divulgatiu), en castellà, amb Fiestas y tradiciones Populares en Catalunya (1949). I, després de la celebració a Bellpuig del centenari del seu naixement (el 1974), assistim a una recuperació general i reedició de les seves obres de folklore. A Bellpuig, el col·legi públic porta el seu nom, l'institut de secundària "Lo Pla d'Urgell" agafà la denominació del setmanari que Valeri Serra impulsà des de la vila, i també s'hi va instituir el "Premi Valeri Serra i Boldú" al 1989 per a treballs inèdits de qualsevol aspecte de la cultura popular, en les seves categories absoluta, i infantil i juvenil.
wpt020. Carreró de Pelai
wpt020 Carreró bastant desconegut inclús per molts vilatans
wpt024. Castell. Explanada superior
wpt024
You can add a comment or review this trail
Comments