Cadaqués - Far de Cala Nans

Carrrer Únio

Botiga vermella i porxo

Riva Pitxot - Port d'Alguer

Panoràmica des de Costa de s'Enrrocada

Camí al Far

Rec Fondo

Esquerra platja de sa Sabolla

Estem davant de la tranquil·la i aïllada cala Sa Sabolla, d’aigües cristal·lines. L’orografia que l’envolta (formada per parets verticals, forats, i plataformes de roca), la netedat de les aigües i la disponibilitat de llum en els primers metres sota la superfície de l’aigua, conformen un escenari ideal que propicia una diversitat de microambients. Al rocam litoral podem trobar: el corb marí i el cranc verd, i en els primers metres sota l’aigua: gran varietat d’algues, garotes, tomàquets i fideus de mar, i peixos com ara el capsigrany, l’oblada o el fadrí.

Rec de Sa Sabolla

Far de Cala Nans

Far de Calanans és un far del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat al límit sud del port natural de Cadaqués, sobre l'extrem de la punta de Cala Nans. Edifici de planta rectangular i dimensions reduïdes. La torre és cilíndrica. A uns dos metres i mig d'alçada arrenca un primer cos prismàtic de secció quadrada, encastat al fons de la façana posterior, que s'aixeca fins a l'alçada del terrat. En un petit vestíbul hi havia l'accés a les dues úniques habitacions dels faroners, l'habitació de l'enginyer i un magatzem. Presenta una terrassa superior, damunt la qual s'enlaira la torre de senyals. A la façana principal hi ha obertures rectangulars, les quals es troben tapiades en l'actualitat. En aquesta s'obre la porta, centrada entre dos finestrals que presenten un emmarcament simple i amb ressalts llisos, i es repeteixen a les cantonades de l'edifici. Als murs laterals hi ha obertures que han conservat el reixat original. Amb la reforma posterior es va ampliar el cos exterior i es varen afegir el menjador, una cuina, tres dormitoris, un lavabo i un magatzem. Història El far de Calanans fou projectat, com d'altres, en temps d'Isabel II, en regular el pla general d'enllumenament de costes i ports de l'estat, l'any 1847. Tanmateix, no es construí fins anys més tard i fou inaugurat el 1864. La construcció fou atribuïda a l'enginyer J.M.Faquinetto, autor del far de Cap de Creus. És situat a 42º 16'10 de lat. N.i 9º 20'30 de lg.E. Inicialment era considerat de sisè ordre, el seu senyal era llum fixa amb un abast de 10 milles i amb un alçat de focus de 35,50 m sobre el mar i 7,30 m sobre terreny. El feia funcionar un torrer. L'any 1904 hi hagué un pla de reforma que no s'arribà a realitzar. L'any 1926 fou modernitzat i passà a ser considerat de tercer ordre. Hom substituí la llanterna prismàtica de llum fixa per una de circular d 1,80 m de diàmetre amb mecanisme giratori que produïa grups de tres ocultacions (dues llums curtes seguides d'una de llarga), cada 15 segons, amb el mateix abast. Des dels anys 60 el far és automàtic i no hi ha personal adscrit, els farers de Cap Creus són els encarregats del seu manteniment. Actualment el far de Calanans és objecte de renovació, hom restaurarà l'edifici. G.Rahola iJ.Rahola (op.cit) expliquen que "la plaça de torrer del far de Calanans era envejada pels farolers(sic)del cos de l'estat i s'ocupava pels torrers més vells o més antics d'aquell cos administratiu, que la prenien com una jubilació anticipada. "I afegeixen en nota: "durant tota la nostra joventut, era torrer del Mar de cala Nans, el cadaquesens del cos de farolers, en Sebastià Alfaras, que vivia amb la seva família al susdit far, Segons el periòdic cadaquessenc "So Ixent" núm 154 de 16 de novembre del 1929, que dona la nova del'obit del susdit torrer, aquest prestà servei al far de cala Nans, durant 44 anys En realitat, darrere d'ell hi visqueren encara els torrers Hija del i Obregón." (pàgs. 484-485). En caure l'activitat marítima i comercial del port de Cadaqués, al primer terç del segle xx, aquest fanal va perdre el seu valor estratègic i va ser relegat a un cert abandonament. L'any 1982, atès el seu estat ruïnós, es va voler enderrocar i substituir per un altre de nou. L'oposició dels veïns de Cadaqués ho va impedir.

Moll des Far

Platja de Sa Conca

Platja Sa Conca és una preciosa platja tradicionalment nudista que és a prop del centre de Cadaqués, en direcció al sud, on es troba el Far de Cala Nans. Tot i ser una platja de gran tradició nudista, i tot i ser la més discreta propera al centre de Cadaqués, atès que es troba a l'extrem sud del cap format per la Punta de Sa Conca, ha anat perdent amb els anys una mica de privadesa a causa del seu urbanisme. Platja Sa Conca té uns 90 metres de longitud per uns 15 d'amplada, i forma una bella badia orientada al sud-est (força protegida doncs de la tramuntana). La superfície és de grava, aquesta sorra gruixuda que quan surts de l'aigua és molt més fàcil de netejar de la nostra pell que la sorra fina, amb algunes pedretes. Les seves aigües són netíssimes, com les de tota Cadaqués, i és possible que hi trobem alguna boia al davant ja que és possible fondejar-hi. De fet el pendent d'entrada al mar és força pronunciat.

Pineda de la NIni

Platja Es Llané petit

Platja Llané Petit es troba al costat de la seva germana gran, Llané Gran, que visitem en una ocasió anterior. Si la gran és més turística, la petita ofereix un ambient una mica més íntim i sol ser la preferida pels pescadors. La superfície de Llané Petit és de grava i de còdols aplanats. S'hi arriba des de la gran per un petit passeig marítim de només 50 metres, on el primer edifici que trobem sembla una petita i moderna fortalesa: és la casa de la família Costa, feta amb blocs de pedra i amb una torre central rematada a la part alta amb merlet, i que va ser construïda el 1929. A l'altra banda de la platja, i sempre sortejant algunes barques, perquè repetim que aquest és lloc predilecte de pescadors, apareix l'Hotel Llané Petit, un allotjament molt tranquil que disposa de piscina i també terrasses amb vistes a la badia, i els clients de les quals acudeixen a aquesta platja que tenen al davant. La Platja Llané Petit té una longitud d´uns 50 metres per uns 20 metres aproximadament d´amplada màxima. Es pot aparcar just al davant (i els clients de l'hotel tenen garatge propi), encara que és petit i potser les places s'acabin ràpid a ple estiu. A qualsevol lloc és un lloc ple d'encant, que ens recorda l'ambient dalinià ja que just al costat, a la gran, hi ha la que fos residència familiar dels pares del pintor.

Platja Es Llané Gran

Platja Es Llané Gran i retrat del Pare

Punta des Fosso

Platja de l'Alguer

Platja des Portal i Platja Gran

Panoràmica des de Santa Maria

Santa Maria

Santa Maria de Cadaqués és una església catòlica romana que es troba a Cadaqués (Alt Empordà). És l'església parroquial de la localitat. Està dedicada a Santa Maria i està situada al punt més alt de la vila constituint un dels elements més emblemàtics del seu paisatge Figura inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Pertany al Bisbat de Girona. Arquitectura Altar Major de Santa Maria dels escultors Pau Costa i Joan Torras Edifici d'una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. A l'interior, està distribuïda en cinc crugies coronades per quatre arcs torals apuntats. Els espais pròxims al presbiteri presenten volta de creueria, amb les claus decorades amb relleus, mentre que a les dues crugies frontals la volta va ser renovada. L'arc triomfal és apuntat. Les capelles laterals, cinc a cada banda, també presenten arc apuntat i volta de creueria. A l'exterior, les façanes, estan arrebossades i emblanquinades. A la base del campanar hi ha un rellotge de sol amb la següent llegenda: "Jo sense sol, tu sense fe, no som res". Presenta una base quadrada amb un cos octogonal al damunt per dos cossos sobreposats a una mena de templet amb volutes cupular. Les obertures estan reformades en època moderna. A un dels costats sobresurt la Capella Fonda (o de la Pietat), que és un afegit posterior (segle XVIII-XIX) i està coberta per una cúpula. Destaca sobretot l'important retaule de Santa Maria de Cadaqués (segle XVIII), considerat un dels més notables retaules barrocs de Catalunya. És obra dels escultors Pau Costa i Joan Torras Està presidit per la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança i coronat per la de Sant Tomàs, copatró de la vila. Al costat de l'escut de Cadaqués que es veu a la base porta inscrites les dates "Fet 1729 " i "Daurat 1788". També és molt important l'orgue, considerat un dels més antics de Catalunya. Està situat a sota del campanar. A partir de 1683 es van començar a recaptar fons per a poder-lo construir. El 1689 es va encomanar la seva realització a l'orguener valencià Josep Boscà posant-li com a model l'orgue del convent de Sant Domènec de Girona. La construcció va durar poc més d'un any. L'orgue es va estrenar el 1690. Un dels principals col·laboradors de Boscà va ser el mestre torner de Girona Antoni Camplloch. Entre 1706 i 1709 es van haver de reparar els desperfectes causats pel setge de 1705. A finals del segle xviii s'hi va afegir la trompeteria exterior. Va ser restaurat entre 1982 i 2004 per Gerhard Grenzing. Destaquen així mateix els diversos retaules barrocs de les capelles laterals, la trona de pedra, els dos bancs de fusta dels Cònsols de la Vila, i una petita pica d'aigua beneita amb la data inscrita de 1705. A l'interior de l'església també s'hi troba una làpida amb una inscripció que recorda l'epidèmia de "còlera morbo" que es va declarar a Cadaqués l'any 1837 i que va causar 140 morts. Història Trobem notícies sobre l'església de Santa Maria de Cadaqués des del segle xiii, i especialment a les "Rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280 i als nomenclàtors diocesans del s. XIV. El temple actual fou bastit en lloc de l'antic que havia estat cremat per incursions de pirates ja el 1444 i el 1548. Es començà al s. XVI però no fou consagrat fins a l'any 1642 amb molta solemnitat, en plena ocupació francesa (Guerra dels Segadors); l'artilleria de Lluís XIII contribuí a l'esplendor de l'acte. La nau més propera a l'entrada és del segle xvii i la Capella Fonda, al mur esquerre, és del segle XVIII-XIX. L'església és construïda amb "les penes de peix" i pescant les nits i els dies festius. Les obres havien tingut una llarga interrupció i l'any 1634 es pactà amb Pere Feliu, mestre de cases de Vilanant, la continuació de la part frontal, l'arranjament del presbiteri i l'enllosat de tota l'església a fi de poder-la acabar.[2] El 1681 el Consell de la Vila acordà dedicar una part de la pesca de cada cala per tal d'emblanquinar i fer més alt el campanar perquè pogués servir de senya. El 1670 s'hi posà el rellotge.[2] L'any 1676 els mestres de cases de Perpinyà Joan Marial i Aniol Costa feien un peritatge per construir l'absis de la catedral d'Elna, i Navata, a l'Empordà. Sens dubte aquesta actuació té a veure amb la data 1662 gravada a la part frontal del temple cadaquesenc i pot explicar el canvi d'estructura de la volta de la nau als trams pròxims a l'entrada. Finalitzada l'obra del campanar es va emprendre la realització de l'orgue, dut a terme entre els anys 1689-90. Completà l'ornamentació de l'església el retaule major de fusta daurada. Era previst de construir-lo ja des del 1705- contracte de la fusta-, però a causa de la Guerra de Successió no es va firmar el contracte amb els escultors fins al 1723 (Pau Costa i Joan Torras), al retaule hi consta que fou fet el 1729 i daurat el 1788.