Cala Pedrosa (l'Estartit - Massís del Montgrí)

Aparquem a l'urbanització Rocamaura (l'Estartit, seguir indicadors de Rocamaura o càmping Estartit). Seguim camí amunt seguint les senyals de GR. Després ve un tros pla i l'arribada a la cala és per un corriol estret i de forta baixada. A l'estiu tallen el pas a vehicles motoritzats des de l'urbanització, però val la pena la caminada.


"El massís del Montgrí és un massís muntanyós a la vora del mar Mediterrani al nord-est de la comarca del Baix Empordà i que, de fet, constitueix la separació natural entre aquesta i la de l'Alt Empordà. Actualment, està distribuït entre els municipis de Bellcaire d'Empordà, l'Escala, Ullà i Torroella de Montgrí.

Geològicament el massís del Montgrí és un aflorament de roca calcària elevat per una falla orientada d'est a oest, que es formà al mateix temps que la serralada del Pirineu. En alguns punts s'hi troben intrusions magmàtiques de quars vermell o marronós. Com a terreny càrstic s'hi poden trobar nombroses grutes, dolines i forats en les parets de les muntanyes anomenades caus de duc, probablement perquè sovint hi nien els ducs.

És a la banda sud on hi ha els cims de major envergadura. D'oest a est hi destaquen els següents cims: Puig Rodó (307,9 m), el Montgrí (303 m), sobre el qual hi ha el castell del Montgrí, i el Montplà (310,8 m), propers a Torroella i darrere dels quals es troba la Vall de Santa Caterina, i la Torre Moratxa (220,1 m) i Roca Maura (225,4 m), propers a l'Estartit. Ja dins el mar, l'arxipèlag de les illes Medes, constitueix de fet la prolongació més oriental del massís. Per la banda nord el massís constitueix un altiplà d'uns 100 m d'alçada amb alguns cims menors. A ran de mar predominen els penya-segats tot i que es poden trobar diversos corriols de blocs que condueixen a cales de mida modesta, a excepció de cala Montgó al nord del massís. És el cas de cala Calella, cala Falaguer, cala Pedrosa i cala Ferriol.

Entre el Montplà i la Torre Moratxa hi ha un conjunt de dunes continentals provinents del golf de Roses, que foren fixades a finals del segle XIX gràcies al projecte de l'enginyer Primitiu Artigas, pel que actualment estan cobertes d'extenses pinedes i són imperceptibles a vista d'ocell. El seu origen fou degut al desviament del braç nord del riu Ter a la primera meitat del segle XIV, ja que la seva presència frenava l'arribada de les sorres del Fluvià per la tramuntana."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Mass%C3%ADs_del_Montgr%C3%AD)