CAMÍ DE RONDA: TOSSA DE MAR

Ruta que se'ns ha fet molt curta davant de les fantàstiques vistes del camí de ronda tant sobre la població de Tossa de Mar com sobre les cales i penya-segats que cauen a la mar. Ens hauria agradat allargar més la caminada fins a Canyet però tots els comentaris que hem trobat ens deien que el camí a partir de Cala Pola era molt dolent, que bàsicament s'apartava de la costa per la presència de tanques i de penya-segats, per quin motiu hem fet la clàssica tornada per l'interior per no fer dos cops el mateix camí.

Deixem el cotxe on podem, doncs a Tossa de Mar és difícil aparcar. Nosaltres ho hem fet a prop de la riera i hem començar baixant cap a la Platja Gran pels carrers plens de gent i d'ambient ja que al ser Setmana Santa està ple de gom a gom.

Arribats a la Platja Gran qui no hagi estat a Tossa li cridarà l'atenció el fet que la riera quedi entre la població i la sorra de la platja, com si fos un fossar, una barrera que separa del mar. Potser millor així doncs d'aquesta manera qui vol anar a la platja disfruta de la sorra i el mar sense interferències mentre que qui vol estar a la terrassa d'un bar o restaurant no ha de suportar la cridòria dels banyistes.

Caminem per l'Avinguda de Sant Raimon de Penyafort cap a la Mar Menuda, mentre gaudim de les vistes del castell i les muralles, de la sorra, dels illots que hi ha davant la platja i del color de l'aigua, avui excepcionalment verd i blau.

Arribats a la Mar Menuda, puntualment accedim a la sorra per anar a veure el monòlit de record a Sant Raimon de Penyafort, que certament no val la pena, i per acostar-nos a l'aigua i a les roques que davant nostre configuren un paisatge espectacular.

Vist això, ens enfilarem pel fons de la cala pel carrer del mateix nom de la Mar Menuda fins a trobar el camí, degudament senyalitzat, que ens portarà cap a les cales. Comencem enfilant-nos cap a l'infern d'en Caixa, el camí està cuidat i hi ha molts graons per no patinar. Ens apropem al penya-segat i automàticament comencem a gaudir de precioses vistes sobre Tossa, sobre el Sot d'en Boada i l'illot de S'Esquena d'Ase.

El camí puja fins a la carretera on precisament trobarem un mirador on novament quedem bocabadats del color i transparència de l'aigua. Seguim la carretera fins a la primera corba on un pal indicador ens fa baixar novament fins a la cresta del penya-segat que ens porta per sobre de la cala de Sant Jaume i fins a la Punta de Cala Bona, on comencem a baixar cap a la sorra entre mig dels pins.

A Cala Bona hi ha un xiringuito que aquests dies està tancat i estant fent reparacions. Això no obstant, no treu que la cala sigui d'una gran bellesa la miris des d'on la miris: abans d'arribar l'aigua és ben verda, a la sorra mirant mar endins, és ben blava i quan t'enfiles per l'altra riba torna a ser verda. un espectacle fabulós.

El camí s'enfila novament al penya-segat recorrent per sobre coves i cales només accessibles des del mar; fins arribar a Cala Pola també plena de colors. Aquí no obstant la urbanització ja ha arribat doncs a partir de la sorra entrem en el camping Pola i a l'altra riba està plena de xalets. tot i així és molt bonica.

Entrem al camping Pola i s'ha acabat la costa, doncs a partir d'aquí comencem a remuntar la serralada fins el coll des Sastres per un camí que no té cap encant i que com a única anècdota son les abelles que hi trobem en una gran quantitat de ruscos.

Arribats a dalt el coll, la baixada és molt ràpida seguint la pista que ens portarà a la zona esportiva on hi trobarem la riera de Tossa abans de ser canalitzada i on conserva encara un cert encant. Continuarem pel costat del camping Can Martí fins a incorporar-nos als carrers de Tossa fins al cotxe.

Val a dir que hem dinat molt be i a la tarda hem visitat el castell i la part antiga de la població que feia molt temps que no veiem i seguim pensant que Tossa de Mar és una vila extraordinària.