Caminada de L'Eixample al port de Barcelona

Caminada de l'Eixample al Port de Barcelona ( Barcelonès)


Era la tercera jornada que fèiem Balma i jo fent el Camí per Barcelona, ens vam allotjar a la fantàstica casa modernista de Xavier Rosselló, el qual ens va acollir generosament obrint-nos les portes de la seua llar.

Vam iniciar el Camí des de sa casa escorcollant meravellats cada detall del portal; la porta de l'ascensor, l'escala, els fanals de l'espaiós portal, i el drac de ferro que formava la barana de l'escala.

Vam eixir al carrer en aquella freda matinada de gener i vam seguir des del carrer Provença la ruta d'el Camí per Barcelona. Érem a la vora esquerra de l'Eixample, però de seguida vam arribar al passeig de Gràcia, on lluïen algunes de les cases modernistes de principis del segle XX més impressionants, com la casa Batlló i la casa Ametller, vam anar fixant-nos en cada façana, en cada racó. Un altre exemple era la casa que feia cantonada en el Passeig de Gràcia i el carrer Consell de Cent, que lluïa una façana impressionant amb columnes i balconades arrodonides.

Vam seguir pel carrer de la Diputació fins arribar al Seminari Major, la porta de la reixa estava oberta i ens vam poder apropar, vam poder veure el mosaic de la façana. Vam seguir cap a la Universitat però la porta de darrera estava tancada i vam girar pel carrer Balmes fins arribar a l'avinguda de les Corts Catalanes i trobar-nos l'edifici de la Universitat amb la façana principal. Vam seguir cap a la plaça Universitat i la plaça de Castella on hi havia l'església de Sant Pere Nolasc. Vam creuar la plaça de Terenci Moix i vam arribar a l'església de Montalegre, i en girar cap al carrer vam entrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, vam passar per un dels seus patis interiors i vam tornar al carrer Montalegre per seguir el Camí. Al final del carrer abans de tòrcer cap a l'esquerra hi havia una petita capella, era el convent dels Àngels. Vam seguir fins a la Rambla i la Plaça de Catalunya.



La ruta era molt espessa a causa de la densitat d'edificis que anàvem trobant i per això havíem d'anar a poc a poc. Vam seguir per un carrer que arribava a l'església de Santa Anna, a una paret hi havia un panell que ens donava la benvinguda. Curiosament podíem passar ràpidament de places gegantines i avingudes amb edificis moderns a carrerons ombrívols i estrets i pedres cuites pels anys.

Pel carrer de la Canuda vam arribar a la plaça de la vila de Madrid on hi havia la via sepulcral romana, on impressionava veure des de la part alta el camí envoltat a banda i banda per fèretres de diverses formes i grandàries. Vam seguir pel carrer de la Porta Ferrissa fins a la plaça Nova.

La plaça Nova formava un conjunt que et seduïa, hi havia les antigues torres de la muralla romana on arribava l'aqüeducte romà que venia de ponent, del qual sols en quedava un arc, estava enganxat a la muralla a la vora de l'antic portal del Bisbe. Era un dels punts de l'antiga Barcino que més em va agradar. Vam mirar la reconstrucció de la muralla i de l'aqüeducte al panell indicador. Al darrera la catedral gòtica ressaltava com una mare protectora sobre les restes romanes. La seua esveltesa i la verticalitat de les espigues cap al cel ens trametien el que els sues autors van voler dir-nos, la connexió de la terra i el cel. Vidrieres grandioses i cúpules punxegudes plenes de filigranes s'estiraven per arribar a l'infinit, les quals em captivaven i no em deixaven escapar, escorcollava amb la mirada cada detall minuciosament.

Vam creuar la plaça Nova deixant la catedral de Santa Creu i Santa Eulàlia al nostre darrera, gaudia de la companyia de Balma i era preciós compartir amb ella aquell aprenentatge, recórrer la ciutat de Barcelona tot fent el Camí.

Vam veure al nostre davant en mig de l'oceà d'edificis les ones acolorides de la mar, però era el mercat de Santa Caterina, intuíem les formes arrodonides i acolorides de la part de la teulada que no es veia, per això tal vegada des d'on més impressió faria aquesta meravellosa obra d'art seria vista des del cel. Ens vam endinsar pels carrers estrets, foscs i ombrívols per arribar al carrer Sant Pere Més Alt, on hi havia el palau de la Música Catalana. Era una impressionant obra d'art on la vertiginositat de les formes i els colors em tornava a captivar. Vam seguir pel carrer Sant Pere, fins arribar a la plaça Sant Pere i la parròquia de Sant Pere de les Puel·les, les grans tipuanes deixaven l'església i part de la plaça protegides de la llum del sol i la fortificació grisa i poc il·luminada semblava fondre's en la penombra.

Era dia de contrasts, vam deixar l'ombra i els carrers estrets per eixir al Passeig de Lluís Companys i l'art de Triomf, vam passar per sota de l'arc engalanat de mil i una figures i adorns. Vam seguir Balma i jo per l'ample passeig on la gent anava i venia gaudint d'aquell matí de gener. A la vora del passeig els fanals esperpèntics intentaven trobar la forma exacta per no desencaixar massa amb el conjunt de la via.

Vam deixar el passeig i vam passar a la Ciutadella, noves formes i colors, sons i olors omplien aquell vell jardí, una quadriga daurada semblava voler córrer sobre la resta d'esses, sorprenia veure algunes de les formes com segrestades de móns diferents, i intentar fer-les encaixar en un mateix jardí. Va ser la sorpresa de girar -me i trobar-me un mamut, o una quadriga volant, o un arbre que creixia dintre de l'estany.

Vam eixir de la Ciutadella per la vora del castell dels tres Dragons, per entrar en el carrer de la Princesa, i per passar pel carrer de Montcada , on hi havia alguns palaus d'antigues parets , com el palau Aguilar, on hi havia el museu Picasso, palau Meca o el palau Finestres.

Vam eixir a la plaça de Montcada i la Basílica de Santa Maria del Mar, però primer vam passar pel Fossar de les Moreres, que com deia la cançó "al Fossar de les Moreres no s'enterra cap traïdor". Era el lloc on havien soterrat aquelles persones que havien perdut la vida en la defensa de la ciutat contra el setge que va fer Felip V el 1714 a la guerra de Successió. Vaig entrar a la plaça i vaig restar en silenci uns minuts per respecte als defensors de la terra morts en combat que allà jeien.



Vam entrar dins de la basílica de Santa Maria del Mar per gaudir d'aquell gòtic que s'enlairava fins al cel i ens transportava fins a l'infinit. La llum tènue dels fanals xocava amb el multicolor raig de les vidrieres i el rosetó que era com un ull cromàtic que ens mirava.

Vam deixar la basílica i vam seguir el camí, vam ensopegar amb una de les torres circulars de la muralla romana de Barcino, aquesta vegada corresponia a la torre de l'angle est de la muralla, corresponia al segon recinte emmurallat de la ciutat, construït al segla IV després de Crist, aquesta vegada a la plaça dels Traginers.



Vam seguir per la Baixada de Viladecols i pel carrer de la Ciutat vam arribar a la plaça Sant Jaume, era una de les places més importants de Barcelona, hi havia el palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Al palau de la Generalitat hi havia una de les pancartes que ens recordava la injustícia que vivia Catalunya, i reivindicava la llibertat dels presos polítics i de les persones exiliades.

Vam seguir per la plaça de darrera de l'ajuntament on hi havia el monument als castellers, una gran tela metàl·lica de dimensions gegantines que simulava mans i peus fent una torre humana. Em va vindre al cap la frase, amunt, més amunt, fins al cel.

Vam seguir pel carrer de Ferran i l'església de Sant Jaume fins arribar a les Rambles, una mica abans vam guaitar pel passeig de Madoz que donava a la plaça Reial. Una vegada a les Rambles ja el camí era clar, havíem de seguir recte fins arribar a l'estàtua de Colom i el port de Barcelona, que havia estat com una fita durant tots aquests dies.

Arribar al Port era un punt molt entranyable també en el recorregut d'el Camí, ja que el huit irregular que dibuixava la ruta eixia del port de Barcelona i arribava a l'Alguer, a l'illa de Sardenya.

Vam passar per l'edifici de vora el moll i les drassanes. Finalment vam arribar al museu Marítim on vam segellar aquella preciosa etapa, vam agafar el metro i vam tornar cap al carrer Provença on dinaríem a casa Xavier i per la vesprada agafaríem el tren per tornar a Castelló.