Cases Modernistes de la Barcelona del s. XIX
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 2.53 mi
- Elevation gain
- 131 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 105 ft
- Max elevation
- 197 ft
- TrailRank
-
52
3.3
- Min elevation
- 102 ft
- Trail type
- One Way
- Coordinates
- 68
- Uploaded
- December 6, 2015
near Fort Pienc, Catalunya (España)
Viewed 1526 times, downloaded 16 times
Trail photos
Itinerary description
Aquests canvis no es limitaran a la ciutat, sinó que es veuran acompanyats d'una transformació cultural en diferents àmbits que van des del sentiment nacional de la Renaixença i el gust per allò eclèctic i "modern" fins a la necessitat de reivindicar un nou estatus social burgés. En aquest context sorgeix el Modernisme; de forma similar al que succeeix a França amb "l’Art Noveau" o a Londres amb el "Modern Style", neix a Catalunya, especialment a Barcelona, certa "voluntat de novetat" que formarà part de l’imaginari europeu de l’època. En el cas Català, el Modernisme es podria definir com un període o marc temporal d’impuls intel•lectual (1880’s – 1910/1918) durant el qual coincideixen forces que pretenen actualització de la cultura catalana.
De manera tal que, tot i que a priori l'itinerari sembli trobar-se únicament subjecte a la història de l'art, l'anàlisi de les cases modernistes de la Barcelona del s. XIX permet analitzar el Modernisme de forma polièdrica i donar sentit a totes les iniciatives aïllades que el van conformar. Es tracta, doncs, d'un recorregut que permet conèixer el patrimoni de la pròpia ciutat en un moment cultural decisiu que queda reflectit en molts àmbits diferents.
En aquest cas particular, visitar algunes de les cases modernistes de la Barcelona del s. XIX ens permetrà, no només distingir els seus trets arquitectònics o relacionar-los amb altres disciplines artístiques - l'esgrafia, l'escultura, la joieria, la construcció de mobles, etc.- que trobaran una època daurada a la Barcelona de finals del s. XIX, sinó també plantejar una resposta per a una sèrie de preguntes que van més enllà d'un anàlisi estricte dels trets artístics: ¿quin va ser el context històric que va propiciar el naixement del Modernisme?, ¿de quines fonts va beure un art tan eclèctic i cosmopolita com és el Modernisme?, ¿con interactuava en aquell moment Barcelona amb Europa?, ¿quina era la relació entre l'arquitectura i les arts aplicades?¿quin paper tenien els burgesos en el mecenatge dels artistes?, ¿quin era l'objectiu de dur a terme aquests projectes provinents d'una iniciativa privada?
Propostes:
-Visita l'interior d'una casa modernista i descriu-la.
-Cerca a l'arxiu de la ciutat de fotografies de les cases als s. XIX - XX.
-Esbrina quins eren alguns dels artesans/artistes més importants de l'època i quina relació tenien entre ells.
-Imagina que ets un periodista/caricaturista de l'època. Dissenya una notícia/vinyeta per anunciar la construcció d'una de les cases de l'itinerari.
Waypoints
Waypoint
121 ft
Casa Lleó i Morera (1905)
Localització: Passeig de Gràcia, 35, Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner La casa Lleó i Morera va ser un encàrrec de Francesca Morera i Ortiz, provinent d'una família de comerciants d'ultramar que van "fer les amèriques". Va casar-se amb Albert Lleó i Dubosch amb qui va tenir un únic fill, Albert Lleó i Morera, qui s'hauria de fer càrrec de la finalització de les obres un cop morta la seva mare. Es tractava,doncs, d'una reforma d'un edifici legat pel seu oncle, Antoni Morera, de la qual se'n va fer càrrec Lluís Domènech i Muntaner. L'arquitecte esdevindrà juntament amb Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch un dels principals pilars de l'arquitectura modernista; tenint en compte, d'altra banda, que són els artistes que millor il•lustren la vinculació de l'arquitectura amb la política. L'edifici es situa cronològicament en un moment d'eclosió del Modernisme a Barcelona i un dels seus trets més destacables és que s'allibera de les referències de l'Art Noveau d’escala més Europea. La vivenda és un clar exemple de la col•laboració entre artistes i artesans que s'amotllaran a l'estil Floral de Domènech i Muntaner; artistes reconeguts com l’escultor Eusebi Arnau, el mosaïcista Mario Maragliano i l’ebenista Gaspar Homar, entre d’altres. Les escultures de la façana, d'Eusebi Arnau, reflectien les preocupacions d'Albert Lleó Morera (fotografia, fonògrafs, electricitat, telèfon). A banda de les al•legories dels invents del segle, a la façana de la casa també es poden trobar al•lusions al cognom de la família, representant la flor de la morera . A l'interior de la casa es podran observar recreacions naturals a les vidrieres; una mostra de la necessitat d’endur-se la naturalesa dins de casa. La ciutat estava sent presa de les masses, de forma que hi haurà una preocupació per recrear la natura en un moment en que l'home està totalment alienat.
Waypoint
121 ft
Casa Ametller (1898 - 1900)
Localització: Passeig de Gràcia, 41 Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch Antoni Amatller va encarregar la remodelació de l’edifici que havia comprat, per tal de convertir-lo en la seva residència, a Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). La reforma va constituir una transformació radical dels criteris establerts pel Pla Cerdà si es té en compte que trenca amb els esquemes compositius basats en la simetria i la regularitat; la façana s'influencia d'una referència gòtica en la irregularitat de les seves obertures. D'altra banda trobem en els esgrafiats d'aquesta un component cromàtic innovador i un efecte òptic facilitat per les rajoles vidriades de reflex metàl•lic . De la mateixa manera que gran part de les cases modernistes, es pot observar la presència d'un ric discurs iconogràfic a la decoració escultòrica de l'edifici, ja sigui per la presència de referents tradicionals com el rodamón, Sant Jordi i el drac, etc. ; d'un retrat al•legòric del propi Antoni Amatller o les seves aficions (pintura, fotografia, escultura, etc.) o, al•lusions al nom de la família, observables, per exemple, a les "A" majúscules a la tribuna o al vers esculpit “l’ametller és florit, l’bon temps s’acosta, ab sos nius d’ausells y sos poms de roses” de Dolors Monsardà, sogra de Puig i Cadafalch. Caldrà remarcar que la Casa Amatller (1898-1900) serà la primera en conformar el conjunt de cases que va ser popularment anomenat pels barcelonins com a "Mansana de la discòrdia", tot fent un símil del famós episodi de la mitologia grega. Es tractava d'una illa de cases de l'Eixample situades, concretament, al Passeig de Gràcia, entre el carrer Aragó i Consell de Cent. Allà es trobarien la "Casa Amatller" (1898-1900) de Josep Puig i Cadafalch, la "Casa Lleó i Morera" (1902-1906) de Lluís Domènech i Montaner i la "Casa Batlló" (1904-1906) d'Antoni Gaudí. Quina de les tres cases era la més bella?, quin dels tres arquitectes més excel•lent ?
Waypoint
128 ft
Casa Batlló (1904- 1906)
Localització: Passeig de Gràcia, 43 Arquitecte: Antoni Gaudí La "Casa Batlló" una de les integrants de la "mansana de la discòrdia" es troba situada al costat de la "Casa Amatller" i va ser un encàrrec de reforma de l'industrial Josep Batlló i Casanovas. La façana, plena de color, ha estat interpretada de diverses maneres, des del confetti de carnaval i balconades semblants a màscares venecianes fins a comparar els balcons amb calaveres. A l'igual que en d'altres cases modernistes, trobem representat el dragó de Sant Jordi, però aquest cop també simbolitzat per la teulada, recoberta amb un ceràmica que vol imitar les escates. L'edifici destaca per ser un conjunt "fantasiós" , molt simbolista, i mostra d'un imaginari gaudinià propi. D'altra banda a la construcció es pot apreciar la importància que li donava Gaudí a la llum, pels revestiments ceràmics de colors que juguen amb la llum dels finestrals.
Waypoint
187 ft
Casa Milà 'La Pedrera' (1906 - 1910)
Localització: Provença, 261-265 Arquitecte: Antoni Gaudí La "Casa Milà" va ser una obra molt polèmica de Gaudí i objecte de moltes burles: coneguda popularment com "La Pedrera" a causa de que les ondulacions de pedra de la seva façana recordava a una muntanya en la que es fessin extraccions de pedra. L'edifici es tractava d'una macroestructura de vivendes projectada per a Pere Milà i la seva muller, Roser Segimon, que van destinar els quatre pisos superiors a lloguer. A banda de les seves ondulacions que aporten a l'obra un sentit orgànic, cal destacar a la façana el treball de ferro forjat i la recreació suggerent de caire medieval de torres i sentinelles. Estructuralment, l'edifici té una innovació molt important, i es que, per tal d'adaptar-se a les possibles redistribucions de l'espai, Gaudí va dissenyar una façana autoportant, això és, que la construcció no constava de murs de càrrega, de manera que l'espai es podia derruir i reconstruir segons fos convinent.
Waypoint
187 ft
Casa Fuster (1908 - 1910)
Localització: Passeig de Gràcia, 132 Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner/Pere Domènech i Roure "Casa Fuster" va ser una construcció portada a terme per l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner i el seu fill Pere Domènech i Roure. Es tractava d'un regal del ric mallorquí, Mariano Fuster, cap a la seva dona, Consol Fabra (en una de les façanes de l'edifici es podran apreciar les inicials d'aquesta"). Part de la magnificència de l'edifici ve donada per l'ús de materials nobles com el marbre blanc de la façana. La construcció té un caire neogòtic i està rematat en un golfes d'aire francès que no són gaire habituals en el modernisme català, però el cos cilíndric de la tribuna és, sense dubte, un ús típic de Domènech i Muntaner.
Waypoint
187 ft
Casa Comalat (1909-1911)
Localització: Diagonal, 422 Arquitecte: Salvador Valeri i Pupurull La "Casa Comalat" va ser una obra projectada per l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull, arquitecte coetani a Gaudí, a petició del senyor Joan Comalat, prestamista. La façana principal de l'edifici és de pedra i les formes en què està tallada fan evocar elements orgànics (això es pot apreciar clarament a les balconades, que tenen un aire als balcons gaudinians de la Casa Batlló). En contrast amb la pedra, destaca el sostre en forma de barret d'arlequí que corona la casa, doncs està composat d'una ceràmic de color llampant. D'altra banda, la producció de l'edifici va ser portada a terme en col•laboració amb importants artesans de l'època, com els empresaris vidriers Rigalt i Granell o l'artista Lluís Bru i Salelles, qui va encarregar-se de la ceràmica policromada de la façana que dóna al carrer Còrsega. Caldrà tenir en compte que la "Casa Comalat" és concebuda com una obra del modernisme tardà i és per aquest motiu que es destacarà el decorativisme present a la casa, els seu alt grau d'ornamentació .
Waypoint
0 ft
Palau Baró de Quadras (1904-1906)
Localització: Diagonal, 373 Aquitecte:Josep Puig i Cadafalch Aquest edifici es tracta d'un encàrrec del Baró de Quadras a Josep Puig i Cadafalch. L'arquitecte hauria de reformar una antiga casa de lloguer per tal de convertir la planta baixa i la primera planta en la residència del baró. Finalment, l'edifici disposarà de dues façanes: una principal a la Diagonal i una posterior al carrer Roselló. Dels ornaments de la façana principal va encarregar-se l'escultor Eusebi Arnau juntament amb Alfons Jujol. Aquesta decoració consistia, d'una banda, en l'elaboració d'ornaments heràldics, garlandes i bustos de personatges i, d'altra banda, la figura de Sant Jordi en lluita amb el drac. Cal remarcar que la disposició de la decoració donava una impressió d'extrema verticalitat a l'edifici, que es reforça amb les quatre finestres d'estil gòtic de la segona planta. Tot plegat, el conjunt de la façana del carrer Diagonal es una mostra de la reinterpretació de Puig i Cadafalch de les façanes gòtiques del Nord d'Europa. Finalment, caldrà destacar les grans portes de ferro forjat d'ambdues façanes fetes per Manuel Ballarín. En contrast, la façana posterior consta d'uns esgrafiats florals i, si l'estil de la façana principal remarcava el caràcter noble de l'edifici, aquesta última façana evidencia el se caràcter de casa d’habitatges.
Waypoint
180 ft
Casa Terrades (1903-1905)
Localització: Casa Rosselló, 260 Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch La "Casa Terrades" o "Casa de les Punxes" representa una de les obres més famoses del modernisme.. Rosa, Pepeta i Àgueda, les tres filles de l'industrial Bartomeu Terrades i Brotau, van encarregar a l'arquitecte Puig i Cadafalch la unificacio de les seves tres cases d'habitatges aprofitant un gran solar de propietat a l'eixample barceloní. L'arquitecte aprofità l'espai en tota la seva expansió per donar-li una esplendor grandiloqüent amb aires medievals. L’edifici té quatre torres rodones rematades amb agulles còniques —les “punxes”—, una torre principal amb cimbori i una legió de tribunes i miradors d’estil gòtic flamíger. En construir-lo, Puig i Cadafalch va estilitzar al màxim els seus típics elements d’inspiració medieval, reforçant-los fins al punt que la casa sembla un castell.A la façana de maó, excepte a la planta baixa, que és de pedra, destaquen els forjats, els balcons i els plafons de ceràmica amb motius patriòtics. El major i més conegut d'aquests plafons és el que representa Sant Jordi i el drac, en el qual apareix la llegenda: "Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat" que va ser considerada per alguns una provocació. Col.laboradors de Puig i Cadafalch van ser Alfons Juyol, que va realitzar les escultures en pedra, Eudald Amigó les vidrieres, Enric Monserdà que va dissenyar la decoració interior i Manuel Ballarin que treballà la forja.
Waypoint
151 ft
Casa Thomas (1895-1898)
Localització: Carrer Mallorca, 293 Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner Lluís Domènech i Montaner va construir, entre 1895-1898, la Casa Thomas en resposta a l'encàrrec de l'impressor Josep Thomas. Casa Thomas junt la Casa Roura (Canet de Mar), Palau Montaner (C/Mallorca, 278) i Casa Rull (Reus) suposen el germen de l'expansió del moviment del modernisme arquitectònic en la geografia catalana a l'última dècada del segle XIX. L’edifici està format per una planta baixa, on residia el taller del propietari i un primer pis, que corresponia a l'habitatge de la família Thomas. La façana neogòtica, l'ús de tons blavosos en les decoracions, marcadament florals i les figures de rèptils del vestíbul principal denoten la marca de l'autor de l'edifici. L’any 1912, el gendre de Domènech i Montaner, Francesc Guàrdia i Vial, s’encarregà de la reforma de la casa seguint l’estil original de l’efidici. Guàrdia va afegir els tres pisos superiors, elevant l'alçada de les torres laterals, i va situar una galeria correguda al pis de dalt. El vestíbul és una joia ornamental basada en la temàtica vegetal, en el qual destaca l’escala de ferro forjat.
Waypoint
0 ft
Palau Macaya (1899-1901)
Localització: Passeig de Sant Joan, 108 Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch L’any 1898, l’industrial Romà Macaya i Gibert va encarregar a Josep Puig i Cadafalch la construcció d’una casa senyorial per establir-hi la residència familiar. L’edifici es va construir al 1901 i es caracteritza pels esgrafiats en ocre, la tribuna, el treball de forja, els acabats de les finestres i una austera façana d’estuc blanc. La façana, culminada per dues torrasses laterals, llueix uns esgrafiats i unes obertures amb decoració escultòrica on destaquen els capitells d’Eusebi Arnau amb temes contemporanis (el ciclista que hi ha al costat de la porta principal). La decoració de l’interior s’ha perdut excepte el vestíbul, decorat amb esgrafiats i rajoles, i del pati presidit per una escala oberta al més pur estil dels palaus medievals barcelonins.El 9 de gener del 1976, la Generalitat de Catalunya va declarar la Casa-Palau Macaya bé cultural d’interès nacional.
Waypoint
138 ft
Casa Pomar (1904-1906)
Localització: Girona, 86 Arquitecte: Joan Rubió i Bellver L'edifici és un encàrrec d'Isabel pomar a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, qui va saber fer servir un ús intel•ligent del solar degut a les possibilitats que li oferia el reduït espai. De l'obra cal destacar tant la tribuna esglaonada del pis principal amb el seu corresponent trencadís a la part inferior i el coronament de façana de tipus "finestral gòtic". Tot plegat, dona a l'edifici un "aire d'església".
Waypoint
0 ft
Casa Calvet (1898-1900)
Localització: Carrer Casp, 48 Arquitecte: Antoni Gaudí La Casa Calvet, considerada una de les obres més conversadores d’Antoni Gaudí, va ser construïda durant els anys 1898-1900 per als fills del fabricant tèxtil Pere Màrtir Calvet, que van instal·lar al soterrani i baixos el negoci fundat pel seu pare, mentre que el pis principal es va reservar a domicili dels propietaris. La façana, caractetitzada per l’ordre i la simetria, recorda una modesta construcció del primer modernisme amb referències a l'arquitectura gòtica catalana, elements ornamentals i decoratius i l'ús d'elements constructius tradicionals catalans (rajola esmaltada, volta de maó de pla). Destaca la porta d'entrada, flanquejada per columnes que imiten bobines de fil (al·lusió al negoci tèxtil), i l’original picaporta de ferro forjat conformada per una creu que, en cridar, colpeja un xinxa, símbol de la fe que aixafa el pecat. Sobre l'accés principal es troba el balcó amb tribuna de vidre i forjats del primer pis, amb representacions escultòriques de flors i bolets, un escut de Catalunya i referències a l'hospitalitat (un xiprer), la pau (una branca d'olivera) i l'abundància (dues cornucòpies). Finalment, sobresurt també el coronament de la façana amb tres busts de sants màrtirs (Sant Genís, Sant Pere i Sant Genís d'Arles) i dos balcons de fosa en les testeres, que anticipen els de la Casa Batlló. La façana posterior és de maó i pedra artificial, composta també de balcons i tribunes.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Easy
Molt bé