Castell de Lladurs pel camí del punt verd des de la font
near Lladurs, Catalunya (España)
Viewed 2573 times, downloaded 69 times
Trail photos
Itinerary description
És un camí amb al alguna pujada dreta, però molt agradable i de bon fer.
Com que és curta és pot completar amb alguna caminada pels voltants, com per exemple anar des de la Llera de Lladurs o l'Era de les Bruixes per poder contemplar el serrat del Castell amb el Puig Sobirà i el Port del Comte al fons, i la plana d'Olius.
El Castell de Lladurs és un castell situat dalt del Serrat del Castell al municipi de Lladurs (Solsonès), al costat de la primitiva Església de Sant Martí. Ocupa l'extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Lladurs
Waypoints
Fonts de Lladurs
Per arribar a les fonts de Lladurs seguim la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys per coll de Jou, i quan haurem fet uns 9 km a la nostra esquerra tenim les fonts i una petita àrea de pícnic. A la dreta i fent una petita passejada podem arribar fins al castell de Lladurs. Són les restes que queden del castell, i per la seva situació podem gaudir d’una vista panoràmica magnífica. http://turismesolsones.com/punt/font-de-lladurs/
Seguint els punts verds
El camí està perfectament senyalitzat amb punts verds, per indicar la via a seguir, i amb aspes verdes per indicar per on no s'ha d'anar.
Mirador del Serrat del Castell
Al arribar a dalt del serrat del castell val la pena, abans d'anar a veure el que resta del Castell i de l'església de Sant Martí, dedicar un temps a contempla tot el que es veu des d'aquest mirador. És el millor punt per contemplar les muntanyes de l'alt Solsonès.
Sant Martí de Lladurs
L’església de Sant Martí, situada dins del recinte fortificat de Lladurs, apareix en l’acta de consagració de Sant Julià de Canalda de l’any 900, com un dels límits d’aquesta nova parròquia. També en la consagració de Sant Serni de Tavèrnoles apareix citat aquest temple, en aquest cas com una de les possessions del cenobi. En 1102 l’església va ser donada pel comte Ermengol V d’Urgell a Santa Maria de Solsona. Aquesta possessió va ser efímera, doncs en 1151 ja no apareix entre les possessions de la seu de Solsona. En 1897 l’església de Santa Maria del Pla deixa de ser sufragània de Sant Martí de Lladurs per passar a ser la parròquia de Lladurs uns anys més tard, en 1929. L’edifici actual de Sant Martí és una obra barroca dels segles XVII i XVIII, sense que aparentment quedi res de l’antic edifici romànic. Caldria un estudi acurat per discernir si es va aprofitar algun element o bé la construcció es de nova planta. El seu estat de conservació es força deficient, doncs el temple està totalment abandonat. Està format per una sola nau, sense absis diferenciat i amb capelles laterals. http://www.artmedieval.net/Lleida/Sant%20Marti%20de%20Lladurs.htm
Mirador del Castell de Lladurs
Per arribar-hi s'ha de passar pel mig de les runes del Castell. Al arriar al cap de la serra del castell, tenim un excel·lent mirador i bons seients per descansar i dedicar un temps a contempla tot el que es veu des d'aquest mirador. És el millor punt per contemplar les planes del mig i baix Solsonès, i poder veure el Montseny, la serra de l'obac, Montserrat i les planes de la Segarra de l'Urgell.
Les ruïnes del castell de Lladurs
Les ruïnes del castell pertanyen a èpoques diferents, amb edificis annexos i afegitons. És problemàtic de distingir el que en pugui restar de romànic sense una prèvia excavació. La part més moderna es troba al nord, enfront de l'església. A migjorn i a llevant de la zona edificada hi ha alguns murs formats amb carreus ben tallats i arrenglerats. A un possible edifici central molt malmès, del qual només resten les parets de migjorn i de ponent, és adossada a ponent una construcció de planta rectangular d'una alçària d'uns 7 m i amb una porta oberta a l'oest i una altra al sud. Al sud del suposat edifici central un altre mur amb una porta. També s'observa un espai trapezoïdal que segurament era dividit en dos àmbits. Les parets més antigues conservades es datarien al XIII o potser XIV. https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Lladurs
El Castell de Lladurs
El Castell de Lladurs és un castell situat dalt del Serrat del Castell al municipi de Lladurs (Solsonès), al costat de la primitiva Església de Sant Martí. Ocupa l'extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional. La primera notícia d'aquest castell es té de l'any 1000, quan el comte d'Urgell vengué unes vinyes situades «in chastro Llaturci». Per l'acta de consagració de Sant Sadurní de Tavèrnoles (Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira, Alt Urgell) de l'any 1040 sabem que era propietat del monestir junt amb les esglésies de Sant Martí i Sant Miquel. Hi ha altres documents en els segles XI i XII on el castell hi apareix esmentat a l'hora d'afrontar terres. L'any 1314, en ser erigit el vescomtat de Cardona, figura com un dels castells dels quals tenia la senyoria la família Folc, senyoria que conservà fins a l'abolició del complex feudal el segle XIX. Dins al vescomtat, més tard comtat i finalment ducat de Cardona, pertanyia a la batllia de Solsona. L'any 1762 s'iniciava una capbrevació o elaboració d'un capbreu, document on hom anotava el reconeixement fet pels pagesos als senyors dels drets dominicals. En el document s'assenyalen els límits següents: a llevant els Torrents, Vilanova d'Isanta i Olius; a migdia Solsona i Pallarès, a ponent, Albets i La Llena i a tramuntana, Timoneda i Isanta. https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Lladurs
Conglomerats montserratins
La part alta del corriol s'ha de fer en una forta pendent sobre el conglomerat montserratí que aflora a les singles del serrat del Castell. No es complicat de fer, però s'ha de vigilar en no patinar.
Caminant pel mig del bosc
Però la major part del camí passa pel mig del bosc, en la part baixa de pins i en la part més alta i solejada, d'alzines. Camí fàcil i agradable de fer, és per posar-se a abraçar els arbres. Cal vigilar alguns punts on surt aigua, és pot passar bé, però una patinada inoportuna fruit de la confiança si que pot passar
You can add a comment or review this trail
Comments