CASTELL DE MONTBUI i Ermita de Sant Mateu de Montbui (Bigues i Riells, Las Canteras)

Castell de Montbui i Ermita de Sant Mateu de Montbui.

El CASTELL DE MONTBUI és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental.

S'aixeca al cim d'una muntanya de 541 metres d'altitud entre les poblacions de Sant Feliu de Codines, de Bigues i de Caldes de Montbui.

INICI: Aparquem a l'esplanada que hi ha a la Urbanització El Castell de Montbui.

Ja a peu, passem una cadena i comencem a pujar per la pista ampla.

En breu, a l'esquerra trobarem el PI CARGOLAT, bonic i curiós exemplar en forma de 9, digne de fotografiar.

Des del "Pi Cargolat" seguirem un corriol sotabosc que ens porta fins el Castell de Montbui, arranjat amb escales, baranes i rètols explicatius.

Al costat del castell està l'ermita de Sant Mateu de Montbui.

Tornada una mica més directa, pel mig del bosc.

****
CURIOSITARS:
* " El Castell de Montbui és un castell medieval al terme municipal de Bigues i Riells, al Vallès Oriental. És a tocar del límit amb Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines, prop de la urbanització de Castell-Montbui, al cim del turó del Castell de Montbui. És a l'extrem nord-occidental del terme biguetà. Al seu costat de llevant hi ha l'església preromànicade Sant Mateu de Montbui, edifici d'una sola nau amb un absis de planta de ferradura."

Història: "El castell, documentat des de 987, era la residència de la baronia de Montbui. El 995, els comtes de Barcelona l'assignen en feu a Gombau de Besora. (...).
Els consellers de Barcelona, mantingueren la baronia fins al 1714, quan va ser traspassat a la corona borbònica; corregué la mateixa sort que la majoria de castells catalans després de la Guerra de Successió: l'enderroc. El castell es va abandonar, i el 1833 consta que és en ruïnes.

L'any 1949 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en un decret que declarava totes les restes dels castells de l'estat patrimoni històric estatal."

Arquitectura: "Del castell només resten alguns murs, on es veu un aparell constructiu que recorda l'estructura de l'opus spicatum. Tanmateix, es pot observar una planta en forma de trapezi, amb tot el mur nord força conservat. Al sector de ponent hi ha una cambla conservada sencera; es deu tractar d'una cisterna. L'entrada principal, molt malmesa, era a migdia. Tot i que la distribució del castell correspondria a l'època romànica, una part dels murs, d'aparell petit, irregular i poc treballat, fan pensar en el segle X." (Viquipèdia).