Collserola: Mundet - Turó de Valldaura - Torrebaró

Mundet – Torre Barò.
Passejada matinal per Collserola amb accés per transport públic.

Primera etapa: pujada
Sortim de la parada de metro de la línea L3-verda, MUNDET. Caminem pel costat de la Ronda de Dalt, amb direcció Besòs, passem el Centre Collserola per a la gent Gran i agafem el primer carrer que tomba a la dreta, carrer Hipàtia d’Alexandria (Va ser una dona sàvia i van donar una sèrie de televisió sobre ella, fa un temps). Passem pel costat del recinte Mundet i pugem per carrer Olympe de Gouges (pel costat del Palau de les Heures) i avinguda Arturo Mundet. El carrer-camí fa un tomb i ja estem al Parc de Collserola. Passem un pas Canadenc i seguim recte.
Una mica més amunt, podem agafar una drecera sinó volem seguir les monòtones ziga-zagues de la pista. Més amunt la tornarem a trobar, la pista.
Després, de caminar una mica més, arribem a la carretera o passeig de les aigües, al costat del Turó del Trac (369 m). Fem un tros i no triguem gaire en agafar un seder que ens surt per la dreta. Aquest tram, que puja pel mig del bosc el vaig trobar molt agradable. Muntanya autèntica. Fins que arribem a una cruïlla: El Pas del Rei (408 m). Que ve a ser un coll. D’aquí surten tres camins. El que va recte, va cap al Vallès (sant Cugat i Cerdanyola), a l’esquerra va al Turó de la Margarola i Tibidabo i a la dreta cap al Turó de Valldaura i Torre Baró. Agafem aquest darrer.
Seguim pel joliu bosquet i arribem al Turó de Valldaura (419 m) on hi ha una Torre de Vigilància de prevenció del foc. Hem arribat al punt més alt de l’itinerari.

Segona etapa: baixada
Baixem una mica per la pista fins a trobar un trencall a l’esquerra (GR92) que baixa dret i que ens porta, altra cop, a la carretera de les Aigües. Tombem a la dreta i tot seguit ja veiem la passarel•la de les aigües que passa per sobre del la BV-1415 (Horta a Cerdanyola). Passem per la passarel•la i tot seguit arribem al Parc i Mirador del Portell de Valldaura 348 m). Un indret amb bancs on podem descansar i fer un mos.
La pista va baixant fins a unes cases a tocar de carretera. Agafem un petit tros de passeig de les aigües, però tot seguit passem les cases, ens desviem per un sender a la dreta que passa pel cantó dret del Turó de Fotjà (349m ) i baixa fins a tornar a trobar al tre cop el passeig de les aigües. Seguim avall fins que arribem al Forat del Vent, cruïlla de camins. Nosaltres saltem una petita tanca i optem per agafar un sender que es gairebé paral•lel a les aigües i que al principi puja una mica fins a passar pel costat de Can Ferrer, i després d’unes instal•lacions esportives sota del Turó d’en Gras. A partir d’aquí el camí baixa fins a una cadena i el Coll de la Ventosa. Fem un trosset de carretera (Horta-Cerdanyola), passem pel costat de l’aparcament del coll de la Ventosa i passem per sota el pont, la travessem i agafem a la dreta i seguim recte pel Prc-171. Uns desvio a la dreta, porta cap al coll de Canyelles. Les bicicletes es devien per aquí i ja ningú segueix per avall. El camí es tornar solitari i silenciós. Agafem una drecera i passem pel Turó d’en Cuiàs. Tornem a la pista, just en una cruïlla. La de la dreta va a Torre Baró. Nosaltres seguim per la que va recta direcció Ciutat Meridiana i que passa pel costat del cementiri (encara que en cap moment el veiem perquè hi ha una petita carena entremig). Anem agafant un sender molt maco que fa drecera i travessant la pista diverses vegades. Fins que arribem a un gran revolt on no hi ha més dreceres i hem de seguir per la pista. Trobem un pal indicador. Seguim. Més endavant surt un sender a mà dreta. Tornem a trobar pista i per fi arribem dalt de tot del Turó, al carrer Perafita. Baixem unes escales i just a la dreta agafem un sender que els porta a l’altra banda de la petita vall. Seguim fins la Font Muguera en un revolt. Taules de Pícnic. Seguim per un camí que serà el principi del carrer Brull fins arribar a una cadena que ens fa entrar en els carrers asfaltats de Torre Baró. Tot aquest tros des de la Font Muguera és un passeig molt bonic. Passatge Brull, una plaça, escales i ja ens trobem al carrer Vallcivera. Agafem cap a la dreta. Baixada. Passem pel costat del centre cívic i més avall, recte veiem l’entrada de l’estació de Renfe de Torre Baró. Final de l’excursió.
A destacar diversos trossos que et fan pensar com si no estiguessis a Collcerola, a un pam de la Gran Barcelona, pel silenci i perquè la muntanya és especialment agradable. Encara que totes aquests impressions són d’un dia feiner. Suposo que un dia de festa deu estar molt més ple.
Animeu-vos a conèixer els recons menys visitats de Collcerola. Son petits trossets però paga la pena.
Espero que us agradi.
Salut i República!