Congost-Mines Victòria-St Miquel

Sortida per la localitat veïna de Celrà, per la zona més occidental, ja en el límit amb Girona, des del pas del Congost fins al cim de St. Miquel, passant per les mines Victòria.

El camí comença al mig del congost, on s'acaba el carril d'acceleració per als cotxes que surten de la variant de Girona en direcció Celrà. Per a no deixar aquí els cotxes, ja que no hi ha molt de pàrquing i acabarem a Celrà, un cop descarregada la gent, els conductors portaran els cotxes a Celrà i tornaran al punt de sortida amb els mínims vehicles possibles.

Mentre uns facin el tragí dels cotxes, la resta ens acostarem fins al punt on hi va haver l'oratori dels sants Sixt i Hou, de la qual ja només en queda alguna pedra, però que ens permetrà resseguir un tros del torrent al mig del bosc, tot i que no arribarem a la font del Castanyer que trobaríem més amunt.

Sant Sixt i Sant Hou són els patrons de Celrà i la tradició els considera fills de Celrà i màrtirs del segle IV. Les restes dels sants foren descobertes al segle XII per un pagès després de una revelació miraculosa. L'oratori es va construir l'any 1664.

Recuperarem la pista principal per a enfilar-nos per la banda dreta en direcció a les mines Victòria, situades en una zona propera del nucli de Campdorà, això si, separat ara per la carretera N-II. En el recorregut trobarem diversos pous de ventilació i els accessos al carregador del cable aeri utilitzat per a la retirada del material extret de les mines en direcció a Celrà.

Les Mines de Celrà eren per a la extracció de ferro i varen ser explotades durant 26 anys, del 1892 al 1918. La mina Victòria Esperança es troba en el lloc conegut com L'Olivet den Ros. S'hi han trobat un total de setze galeries, vuit de les quals tenen més fondària. La més profunda té uns 160 m però el seu interior no és visitable.

Seguidament continuarem pujant per la pista cap al castell de St. Miquel, que no va ser un castell sinó una ermita construïda el 1450 i que tingué continuïtat fins a mitjans del segle XIX que quedà en estat ruïnós. Però també en aquest segle XIX es va construir la torra del telègraf òptic que comunicava Girona i el Pertús. Aquest paratge va pertànyer a Celrà fins a l'any 1974 que va passar a Girona.

Dinarem en la zona del castell i farem la tornada per la tarda.

Baixarem primer seguint la mateixa pista de la pujada, però continuarem la carena en direcció a la Muntanya del Congost. Després de passar pel costat d'una de les trinxeres de l'aeri de la mina, arribarem a un corriol que ens dirà fins a un curiós mirador sobre el pla de Campdorà, la vall dels Congost i el turó a l'altre costat del riu, amb l'ermita dels Sants Metges i el castell de St. Julià. Aquest punt difícilment és visible des de baix si no és per la senyera que s'ha penjat en alguna ocasió.

Finalment, la pista ens acabarà de baixar fins a Celrà on haurem deixat els cotxes pel matí.