De la Sagrada Família a l’Hospital de Sant Pau

Curtíssima i espectacular caminada per Barcelona en la que a cada extrem tenim una joia del modernisme català ( la Sagrada Família al punt a on he començat la ruta i l’Hospital de Sant Pau al punt a on l’he acabada),i a més tenim 6 preciosos fanals modernistes en el recorregut que va per l’Avinguda Gaudí. Si algú vol fer aquesta caminada li recomanaría que la completés amb una visita a l’interior de la Sagrada Família i una passejada pels espais de l’Hospital de Sant Pau. Poques son les vegades en que es poden visitar dues obres, independents una de l’altre, que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.



La Sagrada Família



Feia uns tres anys que no passava per la Sagrada Família i l’he vist molt canviada, a millor segons el meu parer, però he tingut la sensació de que com més gran es fa la construcció del Temple, més diferent es veu de la idea original de Gaudí. Veus la façana del Naixement i la compares amb la resta de la construcció i hi notes una manera molt diferent de construir. La Sagrada Família es un dels 5 edificis que més m’agraden de Barcelona. A més he tingut la sort de passar-hi un dia abans de que es col-loqués l’estrella a la Torre de María i la de passar-hi l’endemà de la seva col-locació. He adjuntat fotografies de l’abans i el després.




El que segueix a continuació es el que he copiat de la Viquipèdia sobre el Temple de la Sagrada Família :




El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a la ciutat de Barcelona. És un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.


La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí, hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional; però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s'integraven en un conjunt estructurat i lògic.

Des del 1915, Gaudí va dedicar-se d'una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica, ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment a la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitació de les formes de la natura, on hi abunden les formes geomètriques reglades. L'interior sembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa es crea una estructura alhora simple i resistent. En vida d'Antoni Gaudí (1852-1926) només se’n van completar la cripta, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure'n conclosa la torre de Sant Bernabé.

En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic —també anomenat funicular de forces—, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.

És el monument més visitat d'Espanya, per davant de l'Alhambra o el Museu del Prado, amb 3,7 milions de visitants l'any 2015. L'obra realitzada per Gaudí —és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement— va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 2005

El concepte de temple expiatori fa que la seva construcció es dugui a terme a partir de donatius, fet que ha provocat que de vegades se n'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990, l'afluència de visitants i el gran renom mundial n'han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida, fins a la pandèmia de Covid-19.

La Sagrada Família va ser declarada basílica menor, pel papa Benet XVI, el 7 de novembre de 2010.Malgrat que no és una catedral, diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa, pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li


Avinguda Gaudí


Aquesta Avinguda es caracteritza per tindre la Sagrada Família en un dels seus extrems i l’Hospital de Sant Pau a l’altre. Jo crec que aquest fet es el que la converteix en una Avinguda amb un interés arquitectònic únic. A pocs llocs es pot trobar una via amb aquesta espxtraordinària riquesa arquitectónica. Però hi ha altres elements arquitectònics que li donen més valor a aquesta via, de només uns 900 metres de longitud.


El que segeuix a continuació ho he copiat de la Viquipèdia:


L'avinguda Gaudí fou concebuda originalment pel francès Léon Jaussely en el seu projecte urbanístic aprovat per l'Ajuntament de Barcelona el 1907. L'avinguda projectada per Jaussely, a més d'oferir una perfecta visualització frontal de l'hospital, en aquells dies en construcció, s'aproximava en gran manera a una de les visuals proposades per Antoni Gaudí per al seu temple.


Va caldre esperar fins al 1927 per a la seva obertura, coincidint amb les reformes urbanístiques prèvies a l'Exposició Internacional de 1929.


Convertida, amb el pas dels anys, en una important via circulatòria, a mitjan anys 1980 l'Ajuntament de Barcelona va plantejar una reurbanització de l'avinguda per reconvertir-la, essencialment, en un passeig per als vianants. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Màrius Quintana, qui en dissenyà el seu aspecte actual, amb una rambla central. El llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va inaugurar la remodelada avinguda el 22 de setembre de 1985,


En la remodelació de 1985, es van afegir a l'avinguda alguns elements arquitectònics destacats. El primer tram es troba parcialment cobert per una marquesina amb bigues d'iroko, fusta procedent del Camerun i Angola. En el quart tram, just a l'extrem enfront de l'Hospital de Sant Pau, hi ha una font, realitzada en pedra sorrenca i acer inoxidable, obra de Màrius Quintana. En l'altre extrem d'aquest mateix tram, hi ha l'escultura El bon temps perseguint la tempesta, obra d'Apel·les Fenosa.


En cada extrem dels tres primers trams de l'avinguda, s'hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Juyol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín. Els sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d'Oros d'on van ser retirats el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit. Després de diversos anys guardats als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locats on són ara.



L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau



Em meravella aquesta construcció. Es grandiosa, estèticament impactant que no et deixa indiferent. Es un altre dels 10 edificis modernistes que més m’agraden de Barcelona.


Reprodueixo a continuació el que he copiat de la Viquipèdia:




L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Tot i que no s'ha desenvolupat tot el projecte original, la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el reconeixement com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997


Edificat com un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de fer aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009, a un nou hospital dins del mateix recinte, en sintonia amb les necessitats del segle xxi. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 per acollir, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS.

Construït amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor.

Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.