De Sant Boi de Lluçanès a la Mare de Déu dels Munts i els Munts

De Sant Boi de Lluçanès a la Mare de Déu dels Munts, es una passejada per fer en família i gaudir d'una panoràmica encomiable sobre gairebé la totalitat de la Catalunya Vella.
Partim de la plaça Nova de Sant Boi de Lluçanès, cota 803 m, seguim pel passeig del Lluçanès, a mà esquerra, durant 300 m, fins al carrer Joaquim de Vilar, on tombem a la dreta i el seguim en direcció nord, durant 400 m, fins a un trencall a la sortida del poble, davant el mas la Quintana.
Prenem el ramal de la dreta, en direcció al Catllà i al Roure, està indicat. De seguida passem per davant l’impressionant casalot, el Vilar de Sant Boi, amb capella inclosa, de la Mare de Déu del Roser, l’obra que es veu és del segle XVIII.(1) Tot ho tenim a la nostra dreta.
Seguim caminat en direcció nord-nord-est, torbem un trencall al cap de 300 m, tombem a l’esquerra, direcció nord i de seguida, al cap de 100 m, som al trencall que va a l’impressionant roure monumental de la Senyora, que hem anat veient a mà esquerra nostra, a 200 m. El vam visitar a la tornada. Abans del trencall al roure monumental hem sobrepassat, a la dreta nostra, el pedró de Sant Isidre, al qual s’hi accedeix per una escalinata des del camí. Tan l’escalinata com el pedró són molt ben obrats, cota 858 m.
El trencall, abans mencionat, cap el roure monumental és en un creuament de quatre camins. Nosaltres tirem cap el nord, per la drecera dels Munts, aquí coincident amb el GR-3 o sender central de Catalunya, endavant. A mà esquerra aniríem al roure de la Senyora i a mà dreta a Sant Roc i, molt més enllà, a Sant Bartomeu del Grau, pel GR-3.
Seguim per la drecera dels Munts, per l’esquerra d’uns dipòsits, i anem pujant, incansablement, fent alguna llaçada, per bosc de pi roig, roures i alzines. Així, al cap d’un kilòmetre, arribem al serrat de la Pinassa, cota 1.000m, hi ha un pedró a mà esquerra, pedró de l’Àngel de la Guarda.
Seguim pel serrat i aviat veiem el santuari de la Mare de Déu dels Munts, a la dreta nostra. A sota hi ha la Casanova dels Munts. Al cap d’1 km anant pel serrat arribem al pla dels Munts, cota 1.030 m, on ens trobem el camí dels Munts, que ve de l’esquerra, i que nosaltres seguim cap a la dreta. En uns 400 m som al santuari de la Mare de Déu dels Munts i, uns metres més enllà, als Munts, punt culminant, cota 1.059 m, on hi ha un vèrtex geodèsic i uns panells indicadors de la toponímia de les serralades distants.
La vista és encomiable. Des de ponent, fent un cercle de 360º, distingirem la Serra d'Ensija, la serra del Verd, el Pedraforca, la serra del Cadí, el Catllaràs, el Penyes Altes de Moixeró, la Tossa d'Alp, el Puigllançada, la serra de Montgrony, el Puigmal, les muntanyes de Núria, el Balandrau, el Taga, la serra Cavallera, el Canigó, la serra de Milany, el castell de Besora, la serra de Santa Magdalena, el Puigsacalm, la serra de Bellmunt, la serra de Curull, el coll de Bracons, la serra de Llancers, Cabrera, Aiats, el Collsacabra, el Far, les Guilleries, el Montseny, el Matagalls, la Calma, la Mola, el Montcau i Montserrat. Per poder veure tot el cercle ens haurem d’anar desplaçant, primer al voltant dels Munts, on hi ha el vèrtex geodèsic, després al voltant del santuari o anar al davant de la façana oest del santuari.
Vam poder veure l’interior de la capella, ben ornamentat, d’estil barroc, del segle XVIII a través del cancell de reixa a un cop passada la porta d’entrada. La mare de Déu, que podria ser del segle XIII,(2) la vam veure molt de lluny, des del reixat. L’hostatgeria estava tancada.
La baixada la vam fer pel mateix camí, incloent la visita al roure de la Senyora o del Vilar. És un roure monumental, catalogat des del 1988,(3), val molt la pena de visitar-lo i de contemplar-lo!
En total 7,4 km i 280 m de desnivell d’excursió, per accedir a un mirador excepcional de tota la Catalunya Vella, situat al cor del Lluçanès, en un paratge entre agrícola, ben treballat, i d’extenses boscúries, amb poblacions històriques, ben vives, que ens han deixat un molt grat record.
1. Col·laboradors de la Viquipèdia. Vilar de Sant Boi: Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure; 2020 [revisat el 20 d'agost de 2020. Disponible a: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vilar_de_Sant_Boi&oldid=24557451.
2. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Santuari de la Mare de Déu dels Munts. [Disponible a: http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=23499.
3. Gordi J. El roure de la Senyora o del Vilar: Descobrir; [accedit el 18 de febrer de 2014].