EL BASSÍ des de Prats de Lluçanès

Una altra passejada pels voltants de Prats de Lluçanès que està essent tota una descoberta maravellosa.

Avui comencem per Les tres Fonts, una font amb tres bocs denominats del Cel, del Purgatori i de l'Infern. La web de l'Ajuntament ens diu que la gent feia cua per agafar l'aigua del Cel mentre els altres bocs eren lliures, jaj jaj que divertit.

Passada la font accedim al Safareig Públic, una cucada del 1911, on la gent anava a renta la roba. Es nota la petjada noucentista en tota la construcció, realment molt bonica amb les arcades a migdia.

Sortim per un corriol que ens portarà al carrer de la Bona Sort i d'aquí agafarem la pista que vora el torrent ens portarà fins trobar la carretera de Sant Feliu Sasserra que creuarem i per continuar la pista fins a la Creu i l'ermita de Santa Eulàlia de Pardines. No sabem perquè però la creu de terme en aquest cas està situada molt lluny de l'ermita, la qual cosa obligà a fer el cementiri molt lluns ja que una creu de termen indica precisament el terme a partir del qual es poden fer els enterraments.

L'ermita de Santa Eulàlia de Pardines va ser reconstruida el segle XVI i és d'unes proporcions espectaculars. Al seu entorn hi ha un rectoria que per tot arreu surt el nom de Josep Euras i de data el 1767. Curiosa és també la construcció d'un mur de de pedra molt gros i espectacular que avui únicament aguanta les terres d'un camp, la qual cosa no és lògica. Pensem que hi havia alguna cosa més que aran o hem sabut trobar.

La baixada cap el Molí de Galobardes es fa er una olera de pedra espectacular, com també ho és el molí ubicat en l'encreuament de dos torrents que cauen sobre una gorga fantàstica. El molí conserva mols elements estructurals, com la bassa, el mur de contenció, etc. que val la pensa observar de ben aprop.

A partir d'aquí recoulem per agafar el camí que voreja el torrent de Bassí i aquí si que us puc dir que ha estat tota una descoberta per a nosaltres: entre salts i basses, amb un bosc de ribera excepcional hem arribat a la Font del Clotet que ens ha enamorat a tots.

Finalment el camí torna cap a Prats de Lluçanès tot passant pel Quer un castell amb ermita i tot (Santa Llúcia) que malauramdament no hem pogut visitar per culpa del gos que ens ha fet front.

La tornada a Prats és fàcil i agradable, com tota la sortida. Un plaer.