EL MALLOL des de CAN TRONA (Joanetes)

Una passejada per la Vall d'En Bas preciosa i que ens permetrà coneixer el veinat de Puigpardines i el nucli del Mallol, un maravellós poblet situat al cim d'un turó i que constitueix la capital històrica de la Vall. Veiem que en diu laweb de l'Ajuntament de la Vall d'en Bas:

Aquesta vila s’assenta de forma majestuosa sobre el més vistós i estratègic pujol de la Vall. Antigament, aquest llogaret fou residència dels vescomptes de Bas. Posseïa un castell o força, fortament emmurallada de la qual ja se’n tenen referències l’any 1204. La vila era el centre de l’administració vescomptal. En l’actualitat i entre totes les construccions cal destacar la casa del Veguer, la presó o casa del Notari que va exercir aquestes funcions per a tota la Vall fins la penúltima dècada del segle XIX. Els terratrèmols del segle XV van afectar el castell i avui en dia ja no en queda cap vestigi. L’església actual, dedicada a Sant Bartomeu, està ubicada en el mateix lloc que ocupava l’antiga capella de Sant Just, construïda fora del recinte del castell després dels terratrèmols de 1427.

Finalment destacar que a la falda d’aquest turonet i en una masia encara existent, una placa rememora el naixement i estada de Francesc de Verntallat, cabdill de la rebel.lió remença i defensor de les llibertats. Aquest personatge, en el seu temps assolí un prestigi de primer ordre i fou el primer firmant com a síndic dels remences en la memorable sentencia arbitral de Guadalupe. Verntallat és un personatge històric, no solament català sinó també europeu, ja que va aconseguir el que cap país d’Europa no havia aconseguit: l’alliberament dels serbs de la gleva 300 anys abans de la revolució francesa.

Així doncs anem a fer una passejada plena d'història. Deixem el cotxe a les cases de Can Trona, passem per sota l'eix transversal i ens dirigim cap a cal Paleta i Cal Ferró per passar just per davant de la casa de colònies de El Rourell. No gaire més enllà trobarem la primera curiositat: la casa del Llopard, una casa amb un porxo on les aigües es recullen cap a dins i no cap a fora de la construcció. Exòtic, curiós, cridaner, tots els adjectius valen per nosaltres. Donem la volta per veure la finca per darrera i tot seguit ens dirigim cap a la casa de La Canyota si bé abans d'arribar ja veurem un pal senyalitzador que provocarà que deixem la pista i ens enfilem per un corril serrat amunt.

No trigarem gaire a arribar al cim on hi ha l'ermita de Sant Antoni de Pardines, maluradament tancada però amb una casa adjacent que estan restaurant i que dona una aparença estranya quan arribes. Més bonica és l'antiga era, avui convertida en habitatge on val la pena dedicar-hi una estoneta. Les vistes des d'aquí també són distretes.

Deixarem l'ermita per una ample pista que ens portarà cap a la casa de Massegur, un impressionant casal al que arribem atravessant una passera sobre l'antiga llera del Grun. La casa és fantàstica, amb esglèsia incorporada i una bassa a l'entrada.

El camí ens porta cap el Molí de Massegur, curiosa construcció doncs no hem pogut apreciar desnivell suficient per fer un salt d'aigua que permeti fer rodar el molí. L'entorn és immillorable dons na ample avinguda de plàtans ens porta fins a la porta de manera paralel·la a l'antic curs de l'aigua que era embassada en una formosa pressa davant del Molí. Avui el riu ha estat desviat suposem per evitar l'humitat a la casa però també és curiós poder observar totes les construccions sense impediments.

Des d'aquí iniciem l'aproximació i pujada al turó del Mallol, pel seu sector de llevant fins arribar a l'esglèsia de Sant Bartomeu. Des d'aquí les vistes són magnífiques sobre la Vall, sobre el Puigsacalm, Sant Miquel de Castelló, etc. No obstant, la curiositat ens mata i volem veure la casa del Veguer, la presó i cal Notari. Baixem per un carrer en fort pendent i de seguida trobem totes aquests construccions, en bastant bon estat, avui dedicades a habitatges però amb senyals inequívoques del que foren en el seu temps.

Sortim del nucli per la pujada dels Assotats i anem buscar el camí del cantó Nord del turó on trobarem un niu d'ametralladores de la guerra civil, del qual queda poca cosa. Seguirem baixant i arribarem al pla.

Des del pla es pot tornar al veinat de Can Trona per diferents camins, nosaltres hem seguit la carretera de la Parcel·lària per anar més ràpid a dinar que ja ens esperaven.

Tornarem, segur, un altre dia per seguir altres camins d'aquesta contrada.