El Miracle (Riner) - Ermita Sant Gabriel, Capella de la Desaparició i Santuari del Miracle

Inici de la caminada davant la Casa d’Espiritualitat

Inici de la caminada davant la Casa d’Espiritualitat Casa d’Espiritualitat del Miracle. Santuari del Miracle, edifici conegut com “L’Hotel” (Riner). L’edifici de la Casa d’Espiritualitat es va construir el 1935 amb la funció d’Hotel. Va ser el 1980 quan es va reconvertir en Casa d’Espiritualitat. Acull les persones que, individualment o en grup, cerquen un ambient de pau, de reflexió, de silenci i de pregària; si ho desitgen poden compartir les celebracions litúrgiques amb la comunitat monàstica. En un ambient senzill, però acollidor, ofereix 12 habitacions dobles i 28 individuals amb bany complet, algunes adaptades per a minusvàlids. Disposa de quatre sales per a reunions, oratori, calefacció i ascensor. Ref. https://lafotodelpep.wordpress.com/2022/02/06/06-02-2022/#more-11157

Anem a l'esquerra per les escales

Anem a l'esquerra per les escales

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Anem a l'esquerra vorejant el camp. NOTA: Opció de anar recte entre els trossos o camps)

Anem a l'esquerra vorejant el camp, al final del camp anem a la dreta pujant per un corriol i seguim altre cop a la dreta per arribar a la creu. NOTA: En aquest WayPoint hi ha l'opció d'anar quasi rectes entre els camps, que du davant de la creu.

Creu de Constantí del Miracle

Creu de Constantí del Miracle. La Creu de Constantí és una monumental creu de ferro forjat situada a uns 200 metres del Santuari del Miracle, al turó de Sant Gabriel. Hi ha una postal antiga on es veu la creu rodejada de una processó. Durant la guerra, els rojos, van enderrocar la creu de Constantí posant dinamita a la seva base, i va estar durant uns anys doblegada i tombada al terra. Al voltant de l’any 1945 es va tornar a reconstruir creu, tal com es pot veure en l’actualitat. Refer. https://lafotodelpep.wordpress.com/2023/06/06/06-06-2023/#more-32101

Tornem endarrere

Tornem endarrere, aquí podem veure un corriol que segurament bé per la dreta a on nosaltres amb anat a l'esquerra rodejant el camp.

Vistes a l'ermita de Sant Grabiel

Vistes a l'ermita de Sant Gabriel, més endavant hi ha altre punt que també té bones vistes.

Continuem a la dreta pel corriol

Continuem a la dreta pel corriol.

Fita o punt geodèsic

Fita o punt geodèsic

Monument megalític. Roc de la Mare de Déu

Monument megalític, Roc de la Mare de Déu. Neolític final 5.500 - 4.200 abans d'ara. Roc de la Mare de Deu. Es tracta d'una gran pedra que es va bastir damunt de dues pedres. Es suposa que la pedra corresponia a un jaciment megalític que fou malmès. Posteriorment es va tornar a bastir però sense les pedres de sota (l'any 1784). Al costat hi ha una creu que indica que l'indret paga fou adoptat per la fe cristiana. Des d'aquest indret es beneïa el terme i quan es feia alguna professor sempre s'aturava en aquest indret. Té una gran força tel·lúrica l'indret.

Ermita Sant Gabriel

Capella de Sant Gabriel. Turó de Sant Gabriel (Riner) al costat del santuari del Miracle. Petita capella del s. XV situada dalt del turó de Sant Gabriel (859m). És d’una sola nau i no té absis. El parament és de pedres regulars i rectangulars, col·locades en filades. La capella que fou construïda abans que la del Santuari. Està dedicada actualment a Sant Gabriel. Ref. https://lafotodelpep.wordpress.com/2021/01/06/06-01-2021/#more-875

Ermita Sant Gabriel - Detalls

Sant Gabriel. Arcàngel Gabriel. Patró de enginyers de telecomunicacions, missatgers, treballadors de correus; radiodifusió, les telecomunicacions i de les persones que hi treballen; proposat com a patró d’internet L’arcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l’escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel, a l’Evangeli segons Lluc i a l’Alcorà, on se l’anomena Jibril. Gabriel fa les funcions de missatger de Déu, que en la mitologia clàssica corresponien a Hermes. És l’àngel de l’anunciació a Maria. És l’àngel de la vida i la mort i també de la venjança. Té relació amb la lluna, el color blau i el dilluns. Segons la tradició, en aquestes ocasions ha fet, o farà, funcions de missatger de Déu: A la Bíblia hebrea, Gabriel s’apareix al profeta Daniel per explicar-li les seves visions (Daniel 8: 15-26, 9: 21-27). L’arcàngel apareix en altres escrits jueus antics com el Llibre d’Enoc. Va ser ell qui va anunciar l’embaràs a Maria, mare de Jesús, en l’episodi de l’anunciació, recollit en l’evangeli segons Lluc i molt representat en les arts plàstiques (Lc, 1, 26-38). També va anunciar al sacerdot Zacaries que la seva muller, Elisabet (alhora parenta de Maria) quedaria embarassada i que seria la mare de Sant Joan Baptista (Lc 1, 5-25) Per a la religió musulmana, va dictar l’Alcorà a Mahoma en nom de Déu i va acompanyar el profeta en la seva ascensió als cels (Làylat al-Miraj). La trompeta de l’arcàngel Gabriel és el senyal de la fi del món, segons les interpretacions que se li han donat a alguns dels relats de la Bíblia. L’Apocalipsi, diu que el so de set trompetes anunciarà la fi del temps , el dia del Judici Final. Es creu que pel seu alt rang a l’escala angelical, serà la trompeta de l’arcàngel Gabriel la principal. El so eixordador d’aquest instrument aixecarà les ànimes dels qui són morts en aquest funest dia. Viquièdia

El pi petit de Sant Grabriel

El pi petit de Sant Gabriel

Dipòsits d'aigua

Anem a la dreta pel camí

Anem a la dreta pel camí

Pel camí del Miracle

Pel camí del Miracle

Torre de repetidors de senyals

Torre de repetidors de senyals

Anem a l'esquerra i travessem la carretera

Continuem a l'esquerra i travessem la carretera del Miracle

Monument megalític. Estela de Través-Font de Plata

Monument megalític. Estela de Través-Font de Plata Neolític mitja. 6.000 - 5.500 abans d'ara. Nota. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès van iniciar el projecte «Gegants Immortals» l'any 2018 i en el mateix any es va realitzar el trasllat al Miracle dels menhirs inclosos en la iniciativa. El Monument megalític, Estela de Través-Font de Plata era un d'ells.

Capella de la Desaparició o també coneguda com a capella de Sant Joan

La capella de la Desaparició, coneguda també amb el nom de la capella de Sant Joan, és una petita capella de 7,3 x 5 metres del Santuari del Miracle que s'aixeca a poc més de 150 m a l'oest de la plaça del santuari, sota mateix de la rotonda que es troba a l'entrada del mateix per la banda de ponent. Davant de la capella hi ha una creu de pedra i un clos també de pedra. Ref. https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_la_Desaparici%C3%B3

Interior de la Capella de la Desaparició

Les actes que s’aixecaren sobre el fet de l’Aparició indiquen que la Verge-nena s’acomiadà dels dos vailets i marxà en direcció cap a Torredenegó, és a dir, cap a ponent. Per commemorar aquest fet s’aixecà, el 1548, una creu al bosc de Sant Joan, a escassos 200 metres de la Bassadòria. Davant mateix d’aquesta creu s’hi edificà l’any 1600 una capella, dedicada a sant Joan Baptista però coneguda popularment com la capella de la Desaparició. El mosaic de la capella, del 1946, és disseny de Frederic Marès. RFR: https://elmiracle.cat/santuari/esglesia/

La creu i el clos de pedra de la Capella de la Desaparició

La creu i el clos de pedra de la Capella de la Desaparició. La creu, de la qual avui només se'n conserva la base prismàtica i la columna va ser feta aixecar l'any 1548 en el lloc on la Verge Nena es va aparèixer al Jaumet de la Cirosa. A la cara de la base que mira a la capella encara avui s'hi pot llegir aquesta inscripció gravada en baix relleu: A FETA FER LA PRESENT CREU LO MES TRE JAUME MONROIG BO TER DE TORÀ L'ANY MD XXXXV III El clos de pedra, aixecat el 1677, delimita una superfície quadrangular terraplenada fins a l'alçada de les parets i damunt de la qual hi creixen boixos i altres arbusts però que en el seu moment va ser construït per a protegir l'alzina Dòria. A la cara del clos que mira a la capella s'hi pot endevinar la següent inscripció, gravada en baix relleu: FINS ASSI VEREN LOS PASTORETS A LA MARE DE DEU QUAN AGUE APAREGUT EN LA CREU DE LA PLASA EN LO ANY 1458 Davant de la creu un tal Joan Alterachs hi va fer construir la capella l'any 1600 (així consta a la llinda de l'entrada). De base rectangular, coberta de volta de canó i façana amb la portal rectangular tancat amb porta de dues fulles de fusta orna des amb volutes de ferro forjat i una finestreta, també rectangular a cada costat, va ser incendiada i parcialment destruïda l'any 1936 i reconstruïda el 1946 i embellida per un mosaic projectat per Frederic Marès i realitzat per Santiago Padrós format per tres peces. REF. https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_la_Desaparici%C3%B3

Continuem pel camí de viacrucis

Continuem pel camí de viacrucis, estem fent el recorregut del camí a l'invers.

Continuem pel camí de viacrucis

Continuem pel camí de viacrucis. Es tracta d’un centenar de metres i està flanquejat per unes pilastres en què hi ha unes majòliques amb els misteris del Rosari, obra del ceramista Joan Guivernau, el qual té també molta obra a Montserrat.

Continuem pel camí de viacrucis

Continuem pel camí de viacrucis. Es tracta d’un centenar de metres i està flanquejat per unes pilastres en què hi ha unes majòliques amb els misteris del Rosari, obra del ceramista Joan Guivernau, el qual té també molta obra a Montserrat.

Església inacabada

ESGLÉSIA, PART INACABADA. A la part de darrere l’església hi ha la part inacabada. S’hi conserva una petita resta d’un dels murs de l’església del segle XVI, la qual havia substituït la primitiva capella. La construcció d’aquest enorme edifici s’inicià la segona meitat del segle XVII però fou suspesa la primera meitat del XVIII i, malgrat algunes represes, el temple quedà finalment inacabat a causa de les vicissituds històriques del segle XIX: la guerra del francès i les lleis desamortitzadores de Mendizábal. De fet, el Santuari restà abandonat fins que l’Estat el va vendre i, amb l’ajut d’un intermediari, passà a mans del bisbat de Solsona l’any 1886. REF. https://elmiracle.cat/santuari/esglesia/

Cel·les de Nostra Senyora

Cel·les de Nostra Senyora. Les Cel.les o apartaments de Nostra Senyora, són un espai d’acollida ideal per a famílies, comunitats o grups que cerquen un espai de descans i repòs, en plena natura i a redós del Santuari.

Cel·les de Sant Benet

Cel·les de Sant Benet. EDIFICI SANT BENET Als apartaments de Sant Benet et sentiràs com a casa amb unes vistes immillorables al Santuari del Miracle. Són ideals per a parelles o famílies amb nens.

Camí darrere del Santuari del Miracle

Camí darrere del Santuari del Miracle

La formatgeria del Miracle

La formatgeria del Miracle. Formatges artesanals d’ovella. La formatgeria del Miracle és un projecte cooperatiu situat en un dels espais del conjunt monumental del Santuari del Miracle, concretament a les antigues cuines del monestir. Fins al moment elaboren dos tipus de formatges: Les Cuines, de llarga curació, amb una capa de sal a l’exterior i que manté un alt contingut d’humitat a l’interior; i La Gargola, un formatge de textura cremosa i crosta rugosa. També elaboren iogurts amb llet d’ovella i amb els propis ferments i bacteris làctics. El pròxim objectiu del projecte és tenir un ramat propi al Miracle. L’obrador artesanal de la formatgeria és obert a tothom qui vulgui visitar-lo.

El celler del Santuari del Miracle

El celler del Santuari del Miracle. Santuari del Miracle, Edifici Monestir, baixos (Riner). El projecte neix de la passió. Del fet de convertir un ofici, en una manera de viure. Parlem d’un projecte de vida, d’una connexió amb la terra a través d’intangibles que van més enllà de quelcom físic. Per nosaltres és molt important poder explicar com ho sentim, com ho vivim personalment, ja que tot això s’acaba transmetent d’una manera o altra, als nostres productes. Els nostres productes que ens identifiquen, que són vins vius que transmeten, que emocionen. Vins que representen una fotografia fixa del elements que durant tot l’any han anat moldejant aquella collita, mitjançant les condicions meteorològiques que l’han forjat. Vins marcats per les terres primes i pobres que tenim a la nostra comarca, vins que provenen d’uns raïms amb una marcada concentració i un caràcter que els fan únics. Vins amb una alta acidesa natural, gràcies al clima de muntanya que ens fa d’embolcall. Vins d’alçada. Vins de llarga vida. Treballar en connexió amb la natura i conservar la seva harmonia és el nostre capteniment principal. Tota la resta va fluïnt. Cultivem la terra de forma orgànica amb pinzellades de biodinàmica, que mica en mica anem incorporant a nostre dia a dia. I tot això ho fem amb l’ànima i des de l’ànima, per tal que puguis disfrutar dels nostres vins, de la matei xa manera que nosaltres gaudim criant-los i fent-los créixer fins que volen a la teva taula. Gràcies per fer-nos confiança. Els nostres vins: La Mènsula (negre, blanc i rosat). El Claustre negre. El Refetor. Ref. https://lafotodelpep.wordpress.com/2022/01/02/02-01-2022/#more-10578

Continuem a la dreta

Continuem a la dreta

Antigues Cel·les de Sant Antoni

Antigues Cel·les de Sant Antoni

La Bassadòria

La Bassadòria en el Monestir del Miracle de Riner. L’indret on s’alça majestuós el conjunt del Miracle era antigament un lloc amb una bassa conegut com el prat de Bassadòria, on els veïns portaven a abeurar el ramat. Durant l’any 1894 es va construir un viver d’aigua que ens recorda l’antiga Bassadòria. La bassa està darrere la creu commemorativa entre la mateixa i la carretera, està obrada en pedra i té una forma el·líptica. Recull de dades: Monestir del Miracle i Wiquipèdia

Creu de l'aparició

Creu de l'Aparició, Santuari del Miracle. La creu de l'Aparició assenyala l'indret on, segons la tradició, s'esdevingué el fet miraculós de l'Aparició el 3 d'agost de 1458. La creu original, d'estil gòtic (s.XV-XVI) va ser destruida durant la guerra civil 1936-1939, però se'n conserva un fragment al Museu Diocesà de Solsona. Està adornat per vuit estatuetes: sant Martí, santa Elena, Sant Pau, un àngel, sant Llorenç, santa Engràcia, sant Pere i un altre àngel. Ref. https://www.flickr.com/photos/11299883@N08/48314750112/

La font de la Mare de Déu

La font de la Mare de Déu. La font de la Mare de Déu es troba a l’extrem de ponent de la plaça, davant de la cantonada sud-oriental de la Casa Gran, separada de la mateixa per un carreró amb escales que puja fins a la carretera. La font, d’aixeta metàl·lica de polsador, sorgeix d’un mur obrat amb carreus, sota una arcada cega de mig punt al costat de la qual hi un banc de pedra amb forma de L. Va ser construïda per Manel Anglarill l’any1719. Recull de dades: Viquipèdia

Monestir del Miracle

Monestir del Miracle. El monestir del Miracle és un monestir benedictí que forma part del complex del Santuari del Miracle, a Riner, comarca del Solsonès i que actualment acull una comunitat de 4 monjos depenent del monestir de Montserrat. La iniciativa de la seva constitució la va prendre l'administrador apostòlic del Bisbat de Solsona, en Ramon Riu i Cabanes amb la intenció que fos la comunitat del monestir qui assumís la tasca de custodiar el santuari del Miracle. A tal fi va dirigir les seves mirades cap al monestir de Montserrat i després de laborioses negociacions en les quals s'hi van haver d'implicar no tan sols estaments eclesiàstics sinó també civils, es va arribar a l'acord de fundar un nou monestir al Miracle. El dia 16 de juliol de 1899, amb l'assistència de l'esmentat administrador apostòlic i de l'abat de Montserrat, Dom Josep Deàs, va tenir lloc la cerimònia de col·locació de la primera pedra. El 10 d'abril de l'any següent es va firmar un conveni mitjançant el qual la Diputació de Lleida cedia a l'Orde benedictí, condicionalment i per un període de cinquanta anys, la Casa Gran i totes les seves dependències juntament amb la cessió de la finca d'Espinalgosa, també propietat de la Diputació i l'any 1901 es va fer la cessió del Santuari del Miracle amb totes les seves dependències al nou monestir i l'1 de setembre d'aquell mateix any s'hi va instal·lar la primera comunitat monàstica. L'any 1917 el monestir va ser constituït com a priorat independent, condició que va mantenir fins al 1932, any en el qual va tornar a passar a dependre del monestir de Montserrat. Referències: https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_del_Miracle

L'església del Miracle

L'església Un any més tard de l'aparició en què es fonamenta el santuari, el 1459, el bisbe d'Urgell va concedir llicència als cònsols de Riner per edificar una capella, que va ser ampliada l'any 1531 pel mestre d'obres Joan del Munt. La segona església va ser construïda l'any 1551 pels mestres d'obres Miquel Leralt i Jacques Leralt com un edifici de nau única amb capelles laterals coberta amb volta de creueria gòtica, però amb formalització i acabats renaixentistes, entre els quals destaquen: El retaule de 1530, obra del mestre Pere Nunyes i l'orgue, construït el 1593 pel mestre Antoni Bordons. La tercera i actual església es va encarregar l'any 1652 al mestre d'obres Josep Morató. Es tracta d'una nau única de set trams amb capelles entre els contraforts i capçalera poligonal emmarcada en cos rectangular adaptada a la litúrgia trentina. La coberta és de volta de creueria gòtica amb teulada a dues aigües amb teula àrab. L'església es va consagrar el 1747 sense estar totalment acabada. L'any 1747 es va encarregar la construcció del retaule barroc al mestre Carles Morató, i l'any 1774 van finalitzar les tasques de policromia realitzades pel mestre Antoni Bordons. REF. https://cultura.gencat.cat/ca/detall/Noticies/Santuari_del_Miracle

La Casa Gran del Miracle

La Casa Gran El seu origen data del 1459. L'any 1553 el mestre d'obres Leralt va dur a terme una primera ampliació. A partir de 1623 es té constància de nombroses reformes i ampliacions al llar dels segles XVII i XVIII. La seva configuració és la d'un edifici rectangular al voltant d'un pati quadrat amb escala noble i una notable i singular galeria d'arcades i pilars d'estil renaixentista. Va ser abandonat amb la desamortització i restaurat l'any 1898 per l'arquitecte Ramon Riera Blasi. Ref. https://cultura.gencat.cat/ca/detall/Noticies/Santuari_del_Miracle

Antigues Cel•les de Sant Antoni

Antigues Cel•les de Sant Antoni des de la carretera vella del Miracle. NOTA. Hi ha un tercer edifici amb cel·les que s'havia fet servir fins no fa gaires anys: les cel·les de Sant Antoni. Es troba a l'extrem de llevant del recinte, a tocar del monestir, però actualment no es fan servir excepte en comptades ocasions i a l'estiu a causa del fet que no compta amb l'equipament dels altres dos edificis. Ref. https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_del_Miracle