Els Avencs de la Febró

Un clàssic de les comarques tarragonines és aquesta curta però intensa excursió per visitar els Avencs de la Febró.

Els Avencs de la Febró són una esquerda oberta a la Serra de la Mussara d'uns 250 metres de llargària, de 25 a 30 metres de fondària i de 6 a 8 metres d'amplada.

Nosaltres vam deixar el cotxe al peu de la carretera, a tocar del punt quilomètric 22 de la T-704, però amb vehicles una mica més alts podeu entrar en el camí del PR-C 87 més o menys un quilòmetre més endavant fins el Coll del Pla de l'Agustenc, on també hi ha una clariana on deixar el cotxe. Com he dit, nosaltres vam deixar el cotxe a peu de carretera i vam endinsar-nos en la pista que porta en lleugera pujada fins l'esmentat coll; allà mateix neix un corriol que discorre prop de la pista seguint les marques del PR, molt agradable de fer, que va planejant enmig del bosc. El corriol no té perdua si anem seguint les marques i de seguida tindrem a la nostra esquerra, cada cop més aprop l'esquerda dels avencs, el que farem serà travessar-la per sobre en la seva totalitat i hi entrarem per la part final dels mateixos. Allà hi trobarem una primera baixada força fàcil de fer i una mica més endavant una segona tampoc gaire complicada que ens deixa dins de l'avenc.

L'indret és espectacular en tot el seu recorregut, el terra ple de fulles, un microclima força humit, la roca que queda penjant sobre nostre, increïble, en tot el recorregut que anirem fent per dins l'avenc trobarem magnífics detalls, com un arbre que neix de dins i va a buscar la llum de forma allargassada fins que brota ja fora de l'avenc. És una experiència díficil d'explicar, i que s'ha de probar personalment. Abans havia estat als Bufadors de Beví, però he trobat molt més espectaculars i omplidors els Avencs de la Febró. Per rematar-ho, una mica més endavant de mig recorregut per l'avenc, trobem a la nostra esquerra l'entrada de la Cova Major dels Avencs, que si porteu un frontal, podeu visitar sense problemes, entrant en la seva gran cavitat que trobem de seguida.

A la part final de l'avenc, hi ha una munió de grans pedres caigudes per on podem enfilar-nos i des d'allà trobarem una petita via ferrata per on podrieu sortir si anéssiu equipats, en cas contrari, jo no m'hi arriscaria en cap cas. Per tant, segurament la millor manera de sortir-ne és desfer el camí per fins l'avenc i anar a sortir-ne per el mateix lloc per on hem entrat, o una mica abans enfilant-nos per un rocallam que trobem ara a la nostra dreta. Tot tornant, és interessant esperar una mica a anar a cercar el corriol per on hem arribat als avencs i seguirn-ne el seu recorregut just a tocar a de l'esquerda, aquest cop per la part superior, sempre anant amb compte de no arriscar-se a fer un mal pas!. Quant ho decidiu, veureu que hi ha molts corriols que ens retornen cap al camí d'aproximació que haviem seguit des del Coll del Pla de l'Agustenc.



En definitiva, una visita que cal fer si us trobeu per la zona alguna vegada; ideal per fer-la amb quitxalla, que gaudiran de valent.

Notes:

- Cal dir que tot i que la rutqaha quedat com de 5,5 quilòmetres, en realitat s'ajustaria més aviat al voltant de 4 quilòmetres, però el GPS es torna totalment boig quan ets dins el tram dels avencs i ja no dic dins la cova.

- Evidentment, si voleu visitar la Cova Major heu de portar al menys un frontal amb vosaltres.

- Si us heu quedat amb ganes de més, teniu al costat mateix els Avencots de la Pona, que tot i no ser tant coneguts, per el que llegeixo, són igual d'espectaculars que els Avencs de la Febró. Per a nosaltres va quedar pendent per una altra ocasió.

- També, ja sigui a peu o amb un cop de cotxe, no deixeu de visitar l'adjacent Airós de la Mussara, el poble abandonat que es troba a tocar d'on som, i que a part de totes les llegendes que s'hi situen (busqueu-les a Internet), ens ofereix un lloc ben curiós i amb fantàstiques vistes de tota la plana del Baix Camp fins al mar.