Els Empedrats de Bagà

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh, el 27 de Juny del 2009
Aquesta ruta la vàrem fer dins el marc d’una estada de cap de setmana dels components i familiars dels hh feta al Berguedà, concretament a la casa de Colònies Pedraforca, a Saldes (Alt Berguedà), presidit, com no podria ser de un altre manera, per el majestuós Pedraforca.
Com a resum de la sortida :
Dissabte, ens llevem d’hora i els que no estaven tocats per alguna lesió, ens dirigim a Bagà per fer una excursió als Empedrats. Ruta molt divertida i refrescant, dons el camí travessa el riu Bastareny moltes vegades i aquest any porta molta aigua.
Sortim de Bagà i prenem la carretera que va a Gisclareny, un parell de quilometres enllà en un revolt tancat segueix la carretera asfaltada, nosaltres la deixem i seguim rectes per una pista de terra en bon estat que va resseguint el curs del Bastareny durant tres quilometres. Arribem al Mas del Puig, just al costat del camí hi ha la Font Nostra, punt del inici de la nostra caminada.
Hem de dir que a l’excursió, a part dels companys de rutes, (més habituats a caminar), també ens acompanyaren les seves parelles i els més petits, (menys avesats).
Al principi del camí hi ha uns indicadors als llocs on podem anar i els temps empleats fer fer-los. El camí porta al refugi de Sant Jordi i al Coll del Pendís per si volem pujar al Cadí o al Moixeró. Nosaltres ens limitarem a fer els Empedrats i continuar un bon tall de corriol que porta fins al refugi de Sant Jordi, fins que, decidirem girà cua i tornar per el mateix camí.
Travessem el Torrent del Forat per un pont de pedra e immediatament deixem la pista girant a la dreta cap als Empedrats (indicat i amb senyals PR) per un camí/pista que remunta el torrent mantenint-lo a la nostra dreta. Aviat creuem un cadenat i poc després passem al costat del nou refugi guardat Vents del Cadí, des d’on aquest camí, esdevé un sender fressat i perfectament senyalitzat (senyals PR) que continua pujant suaument per un bosc força ombrívol i sempre a prop del torrent. Mes endavant creuem el riu per un pont i aviat arribem al indicador del Bullidor de la Llet, punt des d’on fem una “anada-tornada” deixant el PR momentàniament i seguint recte per un corriol que travessa el riu per unes passarel·les de fusta i ressegueix un torrent fins arribar al Bullidor de la Llet, una font natural que brolla d'una fissura que hi ha en una gran paret de roca calcaria, prou espectacular en èpoques plujoses i de desglaç com va ser aquest dia.
En aquest punt, hem desmarco del grup i segueixo pujant a través del bosc, en forta pendent (fora camí), fins unes obertures a la roca de la mateixa muntanya. La petita cova ha estat excavada per l'aigua, com que soc un tafaner en vaig ficar fins a dins, la cova puja i es fa estreta, hi ha un forat que s’alça vertical, fa cosa pensar que podria haver-hi una avinguda sobtada d'aigua.
Retornem al punt abans esmentat i ara seguim cap als Empedrats per un sender fressat, (sempre seguint les senyals PR) que va pujant tot serpentejant. Poc després comencem a trobar marges i murs de contenció on encara es conserva part de l’antic empedrat (antigament tot el camí estava empedrat, d’aquí el nom). Arribem al peu del Torrent del Forat, punt d’inici dels Empedrats. A partir d’aquí anirem creuant l’engorjat torrent diverses vegades, buscant el millor pas enmig dels salts i gorgs que forma el torrent. El camí es fa tortuós i no està de més portar uns pals que ens ajudi a creuar una i altre vegada el riu...els petits s’ho passen de allò més bé!!
Passem al costat del bonic salt d’aigua anomenat "Cua de Cavall" i el seu gorg d'aigües cristal·lines, aquest lloc del riu està sovint ple de gent dels càmpings de la vall. Fem un curt tram i, poc després, ens desviem momentàniament a la dreta per veure un parell de gorgs més i un altre saltant d’aigua. Novament al camí, seguim pujant tot serpentejant i separant-nos del torrent (que mantenim a la nostra dreta) al costat de parets verticals. Mes endavant ens endinsem en un bonic bosc de pi amb faig i boix i, un xic mes amunt, el barranc es torna a engorjar passant per l’Estret d’Escriu. Aviat el barranc s’eixampla i continuem pujant pel sender fressat una estona fins creuar el Torrent del Pendís un parell de vegades per endinsar-nos en la Baga d’Escriu, on trobem alguns faigs de considerable envergadura.
Quant vaig intuir que “la tropa” començava a estar cansada, decidim girar cua i tornar altre vegada pel mateix lloc, donant així per finalitzada aquesta esplèndida i remullada sortida.
Salut i bones caminades!!