ERMITES A PRATS DE LLUÇANÈS

Una bonica passejada pel terme municipal de Prats de Lluçanès per visitar 4 ermites i un santuari, cada un d'elles amb una singularitat que la fa especial. Es una ruta sense desnivell ni cap dificultat tècnica. Aconsellable portar aigua.

Deixem el cotxe al carrer de la Resclosa situat a la part sud-oest del poble. Només de sortir ja trobem les tres fonts, que com a curiositat hem de dit que les fonts són el cel, el purgatori i l’infern, d’esquerra a dreta. La gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel. Encara que hi hagués gent fent cua, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.

Un xic més avall tenim el safareig públic que respon a una construcció modernista del 1911, amb una teulada de bigues i llates de fusta sostinguda per arcs de mig punt de maó que li dona una il·luminació fantàstica. El safareig és molt gran amb un sobreeixidor circular al mig.

Sortim pels camps del darrera per anar a buscar el carrer de la Bona sort on hi trobarem la primera ermita: la Mare de Deu de la Bona Sort, tancada i com a curiositat dir que no té obertures, potser hem comptat una sola finestra.

Anem fins el carrer Orient i l'Avinguda Pau Casals per enfilar-nos cap a la l'avinguda de Pompeu Fabra que seguirem fins a trobar el camí que ens portarà al Santuari de Lurdes, un edifici visible des de qualsevol punt del Lluçanès pràcticament. Fou construït el 1881 i ampliat el 1958. Destaca sobretot la seva balconada des d'on podem gaudir d'una de les millors panoràmiques del Lluçanès.

Sortim pel nord a buscar el cementiri per anar cap a la zona esportiva on creuarem la carretera per anar fins a Sant Pere del Grau per una pista ample. Sant Pere del Grau és una bonica capella situada a prop de la casa del Grau de Torroella d'una sola nau i absis quadrat. Té com a curiositat uns arcs cecs a la façana de ponent afegits a principis del segle XX.

Sortim per la pista cap a ponent i seguint les marques verdes i blanques trobarem la Cadira d'en Galceran. És un lloc de llegenda on es diu que en Galceran controlava les seves tropes i les de l'enemic durant la primera guerra carlina.

Seguint sempre les marques, anirem per darrera la serra de les Arnes per anar a visitar un lloc curiós: El Roc foradat on diuen que la bruixa Napa hi feia els seus beuratges. El lloc té encant i val la pena de visitar.

Des d'aquí i per pistes amb molts encreuament que fan necessari el GPS, arribarem a Sant Andreu de Llanars, una joia del romànic. Es un edifici del segle XII, d'una sola nau, amb absis sense decoració. La porta és a migdia i a ponent hi ha el campanar de torreta i una finestra en forma de creu tot singular. El seu interior, que ha estat totalment restaurat, és esplèndid.

Desfarem un tros del camí per anar a buscar el camí que per la carena ens portarà a l'ermita de Sant Sebastià. és una construcció del segle XVIII, que no té cap gràcia però sí l'al·licient que per sant Eloi s'hi celebren curses de cavalls i proves d'habilitat. Al seu voltant hi ha les fosses comunes on hi varen enterrat soldats republicans durant la guerra civil, assassinats sense dret a un enterrament al cementiri.

Finalment i ja en suau baixada, arribarem novament a Prats de Lluçanès pel carrer de la Resclosa on hi tenim el cotxe.