ERMITES DE LA PLANA DE VIC

Una passejada per la Ronda de Gurb per visitar les ermites de la Plana: l'ermita de Palau, Vilamirosa, Granollers de la Plana, Santa Fe i El Crist de Pradell.

Per arribar cal anar per la C-17 fins el punt quilomètric 66 on sortirem i agafarem el camí rural fins a la Creu de Mitjavia on deixarem el cotxe. Comecem a caminar entre gran lladruc, que provenen de la Protectora d'animals d'Osona instal·lada en la masia de la Torre del Bosc.

Seguirem el camí fins a divisar l'ermita de la Mare de Déu de Palau, un edifici religiós amb una Capella de nau única amb capçalera i sense absis. L'entrada es troba a la part de migdia, formant un petit comunidor. La nau és orientada de llevant a ponent, indret on s'eleva un petit campanaret d'espadanya, L'interior està cobert amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor al qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol. A la part esquerra i adossat a la nau es forma la sagristia. El presbiteri se separa de la nau mitjançant unes escales. S'observa un arc toral a la part de l'altar i un altre al centre de la nau. A l'interior es poden observar restes de pintura, per bé que es troben en molt mal estat. L'exterior és arrebossat i pintat en alguns sectors mentre que en altres la pedra és vista. El mur de migdia és sostingut per un gros contrafort. Segons la wikipèdia Palau és documentat des del 930 i fou cedida a Ripoll pel comte Borrell vers el 950. Al segle X s'hi creà la pabordia d'Osona o de Palau, del monestir de Ripoll, que va subsistir fins al 1835. La capella conserva una bona part de la nau romànica, amb la capçalera molt modificada al segle XVIII i ampliada amb un atri i una sagristia.

Passem per davant de la Griera, creuem la via del tren i arribem a Sant Julià de Vilamirosa que segons la diputació de Barcelona originàriament depenia de la parròquia de Manlleu, de la qual es va separar per formar una parròquia independent al s. Xll. Es té notícia que l'any 1301 el poble de Vilamirosa comptava amb un petit nucli de set cases i un edifici que per- tanyia als Hospitalers de Sant Joan. Uns anys més tard, el 1348, la repoblació que des de f inal de la Reconquesta havia sofert la comarca, es va veure minvada en una tercera pat de la població total a causa de la famosa pesta negra que assolà Europa. Des del s. XV la parròquia ja apareix unida a Granollers, si bé conserva atribucions parroquials pròpies, que perdrà definitivament I'any 1870.

Desfem el camí i anem cap a la Rierola per accedir al camí de Malars per anar directament al Castell de Vilagelans i a la capella romànica dedicada a Santa Fe, existent ja al 1248. Per bé que l'església conservi la planta romànica ha sofert moltes transformacions. Al davant de la capella hi ha una taula d'altar abandonada. Les vistes a 360ª són excepcionals des d'aquí.

El castell de Vilagelans dona l'origen del llinatge Vilagelans. Els Vilagelans foren castlans del castell de Sant Llorenç, a Sant Julià de Vilatorta, i del castell de Gurb, i tingueren una gran participació en la història comarcal, als segles XII i XIII. El 1059 el castell era sota l'alt domini dels bisbes de Vic, que l'infeudaren als vescomtes de Cabrera; el pacte inicial es repetí els anys 1080 i 1106. Res queda de l'antic castell. Al damunt s'edificà un gran casal am torrelles el segle XVI, ampliat amb una torre i un cos annex amb torre central vers el 1920.

Des d'aquí ens dirigim a Sant Esteve de Granollers de la Plana, situada dalt d'un turonet acompanyada de tres edificacions. L'edifici romànic d'una nau, coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals, i absis semicircular s'ha vist molt transformat per les modificacions i afegits de que va ser objecte posteriorment. A l'exterior mostra decoració d'arcuacions entre lesenes que emmarquen finestres cegades, sota un fris de dents de serra. A la part superior dels murs de tramuntana i de migdia perviuen trams d'ornamentació de tipus llombard entre les construccions modernes. A partir del segle XVII s'hi afegiren capelles la laterals que han desfigurat l'estructura original. Tot l'interior ha estat reformat en estil neoclàssic i l'absis mostra pintures murals modernes. L'accés es manté per la façana de migjorn però la portalada ha estat substituïda per una de neoclàssica. La façana de ponent també ha sofert transformacions i té adossat el campanar de torre de planta quadrada barroc coronat per una balustrada.

Des d'aquí atravessem la carretera i posteriorment la via del tren per anar cap a Pradell on per desgràcia nostra no podem accedir ja que amb l'excusa de raons sanitàries no ens deixen passar i ens obliguen a anar per un camí molt enllà del Crist de Pradell una construcció curiosa.

Finalment remontem fins al punt de sortida fent així una ruta circular d'allò més agradable sense la popular pubilla de la plana.