Estació de La Floresta - Les Escletxes d'El Papiol

Estació de La Floresta

La Floresta és una estació de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertany al bloc de línies S1, S2, S5, S6 i S7 del Metro del Vallès, situada a la urbanització de la Floresta de Sant Cugat del Vallès a la comarca del Vallès Occidental. L'estació va ser entrar en funcionament l'agost de 1925 per donar servei al nucli proper, malgrat que els trens ja circulaven des de 1917 en el recorregut Les Planes-Sant Cugat. L'estació va ser inaugurada amb el nom «La Floresta-Pearson» en honor a l'impulsor de la línia del Vallès. L'any 2016 va registrar l'entrada de 411.984 passatgers.

Escales Tarruell

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat. És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva. S'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.

La Mola

La Mola és el punt culminant del massís de Sant Llorenç de Munt i del Vallès Occidental amb els seus 1.103,2 m d'altitud. Al cim s'hi troba el Monestir romànic de Sant Llorenç de Munt. Està situat dins la Serralada Prelitoral entre la riera de les Arenes i el riu Ripoll, dintre del terme municipal de Matadepera i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Separa les conques del Llobregat i el Besòs. D'altres poblacions properes són Terrassa, Castellar del Vallès, Mura, Sabadell i Sant Llorenç Savall. Format per conglomerats presenta un relleu característic format per una successió de cingles combinats amb franges de relleu més suau que corresponen a una alternança de capes de sediments amb diferent resistència a l'erosió. Les capes dures s'erosionen més lentament i en el seu retrocés poden deixar testimonis en forma de monòlits com el Cavall Bernat o la Castellassa de Can Torres, visibles des de bona part de la plana vallesana, i el conegut com a cova del Drac on la llegenda medieval situa el cau d'un d'aquests animals mitològics. Com a tot el massís, les coves i avencs són habituals (cova del Manel, cova del Frare, avenc de can Pobla). La Mola és un cim molt amenaçat per la pressió humana, la proximitat a una àrea tan poblada com el Vallès, el monestir del seu cim i la possibilitat d'accedir amb cotxe a més de 800 m fa que sigui molt visitat, però hi ha un aspecte encara més agressiu sobre el medi natural: les construccions de les urbanitzacions de Matadepera s'enfilen fins als 700 m d'altitud, a les portes de la primera cinglera. I aquestes construccions no són herència del passat, hi ha construccions recents (2005) sota el Cap de Mort i la Roca de les Onze Hores. Els gradients de les carreteres que pugen a La Mola i a les urbanitzacions adjacents són bastant costeruts, i en alguns indrets arriben al 22%. Al cim hi ha una Taula d'orientació geogràfica, que identifica els elements del paisatge que són visibles. La primera de les taules va ser col·locada l'any 1960, amb una completa renovació l'any 2009. També s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 285114001) Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Cartell Molins i Vallpineda

Cartell indicador Can Madolell i La Rierada

restaurant Pet de Llop

Cartell Valldoreix

Entrada a la pista forestal Serres d'en Rabassa i de Can Julià

Cartell cap a Can Castellví

Cartell cap a Ca n'Amigonet

Pilona d'indicació GR 96 i PR-C 35

trencall

Cartell cap a les Escletxes d'El Papiol

Cartell cap a Ca n'Esteve de la Font i Torrent de la Mina

Cartell cap a Les Cases del Puig

Cartell cap a les Escletxes d'El Papiol

Cartell cap a les Escletxes d'El Papiol