ESTANY DE VILAÜT des de Pau

La d'avui ha estat una passejada ideal per fer en família. Si la passejada és plana contentem els adults i si té aventures contentem els infants. L'arribada a l'Estany de Vilaüt és excepcional, les vistes avui eren fabuloses i hem difrutat molt mirant la gran quantitat d'ànecs que shi passejava. La ruta no té cap dificultat, però cal portar aigua.

Comencem a la Plaça Major de la vila de Pau, on hi deixem el cotxe. Aprofitem per visitar l'església de Sant Martí, una església romànica que ha sofert moltes transformacions però que continua mantenint el seu encant.

Sortim pel carrer Major cap a la rotonda on hi ha la cooperativa que ven el famós oli de Pau. Nosaltres hem agafat el camí del cementiri però al primer trencant ja ens hem desviat per agafar una pista que passa pel costat dels camps tot seguint el rec de Samort. L'entorn és molt tranquil fins que arribem als Horts del Prat comú on el camí estava inundat d'aigua, fet que ens ha obligat a desviar-nos cap a la dreta fins a trobar el camí de Garriguella.

Per passar el rec de la Serra del Mas Sec hem hagut de posar unes quantes canyes al terra per evitar enfonsar-nos dins del fang i un cop arribats a l'aigua, unes passeres ens han permés creuar tranquil·lament. Ha estat molt divertit doncs tots col·laboraven recollint canyes.

Un coppassat el Mas de Penardell, hem arribat a Vilaüt, un nucli poblacional molt petit i amb molts pocs residents. Les cases semblen tancades, excepte una en la qual hi ha una bona quantitat de vaques. Seguim pel GR-92fins arribar a l'estany de Vilaüt: una preciositat i més avui que estava pel fins a dalt. El paissatge és fabulós, els ocells un entreteniment perfecte i el fet de disfrutar de l'Aguait sense ser vistos fa que et permeti gaudir amb molta més tranquil·litat.

Després d'una bona estona obervant les aus, hem tornat fins a Vilaüt sense abans observar el sorprenent conjunt d'alzines sureres situades sobre les úniques pedres de l'entorn. Sembla impossible que puguin creixeer d'aquesta manera.

Arribem a Vilaüt i tornem pel camí de Castelló d'Empúries a Pau, un camí asfaltat però sense trànsit, la qual cosa el fa molt segur. En tres quarts ens hem situat anovament a Pau, on hem recollit el cotxe i hem aprofitat per comprar oli a la cooperativa, doncs és el tresor més ben conservat de l'Empordà.

Ruta curteta, amb alicients i de fàcil recorregut. Millor impossible.