Font de Sant Climenç (BUSCANT LES PLANTES DE LA FADA QUIMETA. Plantes silvestres). De 6 a 8 anys

Hola:
Si t’ha arribat aquesta carta, vol dir que necessito la teva ajuda. Em presento: em dic Til•la, i sóc la fada d’aquest bosc. L’altre dia quan vaig anar a consultar el meu llibre de plantes silvestres vaig veure que m’havien desaparegut cinc de les fitxes que conté. Per recuperar-les he de resoldre cinc endevinalles de les plantes que m’han desaparegut, però porto uns quants dies pensant-hi i no trobo la solució.
M’ajudes a resoldre-les?
Atentament,
QUIMETA, la fada del bosc.

- PREGUNTES I RESPOSTES:

1. LES MEVES FLORS DE COLOR VERMELL, TRENQUEN AMB EL VERD MONÒTON DELS CAMPS. QUI SÓC?
a) Roella.
b) Clavell de Bosc.
c) Calèndula.
RESPOSTA CORRECTA: a) Roella.
Nom vulgar: Roella, però també hi ha qui li diu Rosella.
Nom científic: Papaver roheas.
Nom en castellà: Amapola.
Hàbitat: La podem trobar entre els sembrats de cereals i als costats dels camins.
Floració: Entre els mesos de maig a juliol.
Descripció: La tija és prima i està coberta de pèls, en el seu interior conté un líquid de color blanc i enganxifós. Les flors són vermelles i grans, estan formades per 4 pètals i en el seu interior hi ha unes boletes negres molt petites.
Utilitats: Els pètals, els podem fer servir per fer gelats, pastissos, infusions... les infusions van molt bé per quan tenim molta tos. Les fulles tendres de la planta es poden ficar a les amanides i les llavors fosques s’utilitzen per decorar pans.
Recol•lecció: L’època per recol•lectar les fulles tendres i els pètals és a la primavera. Mentre que per agafar les llavors que s’amaguen a les càpsules de les flors, cal esperar a l’estiu que és quan la planta està seca.
Curiositats: Serveix per jugar al gall, la gallina i el pollet. Quan les flors encara estan tancades podem jugar a endevinar si la flor és gall, gallina o pollet. Si la obrim i els pètals són de color vermell és gall, si són de color rosa és gallina i si surt de color blanc és pollet.

2. EM TROBAREU A LLOCS SECS I ASSOLELLATS, I TINC PROPIETATS CURATIVES. QUI SÓC?
a) Sajolida.
b) Espígol.
c) Timó.
RESPOSTA CORRECTA: c) Timó.
Nom vulgar: Timó, però també se n’hi pot dir farigola o tomell.
Nom científic: Thimus vulgaris.
Nom en castellà: Tomillo.
Hàbitat: Llocs secs exposats al sol.
Floració: De l’abril a l’octubre.
Descripció: És una planta aromàtica que no acostuma a sobrepassar els 30cm d’alçada, molt densa i ramificada. Té unes tiges molt llenyoses, les fulles molt petites de color verd grisós i unes floretes, de color blanc o rosa pàl•lid, agrupades a l’extrem de les tiges.
Utilitats: Del timó se’n aprofiten les flors i les fulles i és un molt bon complement per a rostits i estofats, peixos al forn, carns a la planxa i fins i tot, per a plats de pasta, sopa, pizzes i coques salades.
A més, el timó també es característic per les seves propietats curatives. Una infusió de timó, va molt bé per ajudar-nos a digerir el menjar o curar els constipats. L’aigua de timó actua com a desinfectant i cicatritzant per a les ferides i també ajuda a curar les llagues de la boca i a netejar els ulls.
Recol•lecció: Convé recol•lectar-la quan està florida, però si l’assequem en podrem disposar tot l’any.
Curiositats: El timó el podem trobar gairebé per tot el territori català. Però a les zones més muntanyoses i humides, trobem el timó llimoner, amb unes propietats molt semblants.

3. ESTIC COBERT DE PUNXES, PERÒ FAIG EL FRUIT MÉS DOLÇ DEL BOSC. QUI SÓC?
a) Esbarzer.
b) Cactus.
c) Roser.
RESPOSTA CORRECTA: a) Esbarzer.
Nom vulgar: Esbarzer.
Nom científic: Rubus ulmifolius.
Nom en castellà: Zarza.
Hàbitat: El podem trobar als marges, al fons de vall i a les zones marginals del bosc.
Floració: De maig a juliol.
Descripció: És una liana llenyosa. Les tiges són llargues i arquejades i estan cobertes de punxes. Quan una tija toca a terra, arrela i en surt una nova tija. Les fulles són de color verd intens, té els costats dentats i per sota són una mica peludes. Les flors són de color rosa i tenen cinc pètals. De la flor en surt el fruit, les móres. Les móres tenen un gust molt dolç, primer són de color vermell i després, quan han madurat són de color negre.
Utilitats: Les móres es poden menjar crues o també se’n poden fer melmelades, pastissos, vi de mores, per acompanyar plats o fer vinagretes per a les amanides. Les flors, es poden afegir a plats freds, ja siguin de fruita o verdura.
Les fulles d’esbarzer en infusió van bé per les infeccions de boca i el mal de coll.
Recol•lecció: Els brots tendres i les flors es recullen a la primavera, mentre que les móres al final de l’estiu o principi de la tardor, que és quan estan ben madures.
Curiositats: Antigament les móres madures s’utilitzaven per a tenyir la llana.

4. SI EM BUFES, EM PUC CONVERTIR EN UN DESIG. QUI SÓC?
a) Trèvol.
b) Dent de lleó.
c) Violeta.
RESPOSTA CORRECTA: b) Dent de lleó.
Nom vulgar: Dent de lleó, però també se n’hi pot dir pixallits.
Nom científic: Taraxacum officinale.
Nom en castellà: Diente de león .
Hàbitat: En camps de conreu, prats, costats dels camins i en clarianes de bosc.
Floració: De febrer a novembre.
Descripció: És una planta herbàcia. L’arrel és gruixuda i profunda. Les fulles tenen una forma que sembla que les hagi ratat algú. Les flors són de color groc amb uns pètals molt fins i el fruit te forma de parapent. De la flor en surt el fruit.
Utilitats: Les fulles les podem posar a l’amanida o coure-les al vapor o fer-ne un saltejat, i les arrels, les podem coure al vapor com s’hi fossin pastanagues.
És rica en ferro i porta vitamines A, C i D. Té propietats diürètiques, que vol dir que ens ajuda a fer pipi. Per aquest motiu hi ha qui li diu pixallits.
Recol•lecció: Convé recollir les fulles a finals d’hivern, que és quan les fulles de la planta són més mengívoles.
Curiositats: Quan ha sortit el fruit de la flor, podem bufar-la i demanar un desig.

5. ESTIC FLORIT TOT L’ANY I ET PUC AJUDAR A TENIR MOLTA MEMÒRIA. QUI SÓC?
a) Malva.
b) Romaní.
c) Fonoll.
RESPOSTA CORRECTA: b) Romaní.
Nom vulgar: Romaní.
Nom científic: Rosmarinus officinalis.
Nom en castellà: Romero.
Hàbitat: El podem trobar a llocs secs on hi toqui molt el sol.
Floració: Es pot mantenir florit tot l’any, però el més habitual es que faci una floració a la primavera i una altra a la tardor.
Descripció: És un arbust que pot mesurar un metre d’alçada. Les tiges són llenyoses i estan cobertes de fulles. Les fulles són petites i allargades, pel cantó de sobre són verdes i pel de sota són més blanquinoses i peludes. Les flors són de color blau pàl•lid o lilós.
Utilitats: A la cuina és un bon condiment, però se n’ha de fer un us moderat ja que té un sabor i una aroma una mica fort. Combina molt bé amb pastes, verdures, peixos bolets, amb diferents conserves...
La infusió de romaní és un bon estimulant per a la memòria i ens ajuda a digerir el menjar.
Si plantem una planta de romaní a l’hort o al jardí ens allunyarà alguns insectes no desitjats.
Recol•lecció: Els mesos més indicats per la recol•lecció del romaní són els mesos de primavera i tardor.
Curiositats: Pels grecs i els romans, el romaní era símbol d’amor, lleialtat i mort. Per això era present als casaments i als enterraments.

MOLTES GRÀCIES!!! SENSE LA TEVA AJUDA NO HAGUÉS POGUT ACONSEGUIR LES FITXES DE LES PLANTES!!! Et convido sempre que vulguis a venir al meu bosc a gaudir de la natura i de tot el que ens ofereix!
Atentament,
QUIMETA, la fada del bosc