Hermes a BCN

Download

Trail photos

Author

Ayman Sbay

10 3 28

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 4.29 mi
Elevation gain: 197 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 256 ft
Max elevation: 148 ft
TrailRank: 27
Min elevation: 24 ft
Trail type: One Way

Coordinates: 74
Uploaded: October 20, 2018

Be the first to clap

near Sant Antoni, Catalunya (España)

Viewed 617 times, downloaded 1 times

Trail photos

Itinerary description

Sóc un alumne de 2 de Batxillerat del col·legi Vedruna Malgrat de Mar i estic fent el meu treball de recerca, en la meva part pràctica he decidit fer una ruta mitològica i aquest és el resultat.

Waypoints

Relleu d'Hermes

Escultor: Josep Maria Subirachs, Materials: marbre travertí, Dimensions: 2,25 x 2,10, Inauguració: 19 juny 2013. Crònica: A la dreta hi havia el relleu titulat Hermes, nom grec del déu que els romans van anomenar després Mercuri, patró del comerç. Tot el costat dret l’ocupa una de les característiques figures femenines de les obres de Subirachs, amb la meitat del cos en relleu i l’altre només dibuixada sobre la superfície plana de travertí. Les vuit mesures del cap, corresponents al cànon clàssic, presents també en altres obres de Subirachs, estan marcades a manera de regle numerat. En primer pla, a l’esquerra, les dues serps del caduceu d'Hermes semblen lluitar en mig d’un camí que es perd en l’horitzó al peu de la torre de les aigües del Poblenou, el barri on va néixer Subirachs. D’aquesta manera, l’artista sembla que volia transgredir el significat comercial de la figura d’Hermes, tan utilitzada en obres d’art vinculades a institucions econòmiques i financeres com aquella per a la que va ser realitzat aquest relleu, i fer més aviat al·lusió al significat alquímic del mot “hermètic” en allò que té de vinculat a un món d’iniciats i de misteris, tan present en l’obra de Subirachs.

Rellotge d'Hermes

Disseny: Joan Cabrerizo, Materials: terratzo i vidre amb incrustacions de llautó, Inauguració 3 febrer 2005 . Crònica : El rellotger Juan Cabrerizo va fer al 1935 dos rellotges a terra, una a la via Laietana per la Banca Rosés, i un altre al número 2 del carrer de Rocafort, per a una altra entitat de crèdit. Tots dos rellotges van funcionar força temps, però sense que ningú no en tingués cura es van espatllar. El primer va ser restaurat el 1989 per la Conselleria de Governació, que ocupa el solar de l’antiga banca, i el segon va ser objecte d’una primera restauració realitzada amb la col·laboració de l’escultor Josep Maria Subirachs quan el Banc Condal ocupava la planta baixa de Rocafort, 2. Anys després, per una iniciativa de l’Institut del Paisatge Urbà que ha costat 60.000 euros, s’han restaurat a fons la pedra artificial original, els ferraments de llautó i els discs de vidre glaçat que el composen. Va ser inaugurada la restauració pel tinent d’alcalde Jordi Portabella el 3 de febrer del 2005, en el marc d’una exposició dedicada a la relació entre Hermes –o Mercuri- i Barcelona que van impulsar el Centre d’Estudis de Simbologia i el Col·legi d’Aparelladors. El deu Hermes està present al rellotge mitjançant unes ales daurades a la part central de l’esfera.

Escultura d'Hermes a la Rambla

Escultor: Francesc Pagès, Arquitecte: Josep Oriol Mestres, Materials: pedra. Crònica: La façana de la Rambla que data de 1880 està construïda amb pedra natural de la muntanya de Montjuïc i en ella destaquen les dues escultures que encarnen el Comerç i Ultramar, amb les figures de Mercuri (Hermes) i l'al·legoria de la Navegació, representada amb un timó de vaixell. Ambdues testimoni dels vincles comercials de Barcelona amb les colònies espanyoles a ultramar de plantació i elaboració de tabacs en aquestes illes del Pacífic.

Hermes al Museu de Cera

Escultor: Enric Clarasó, Arquitecte: Elies Rogent, Materials: marbre. Crònica: Aquesta obra d’Enric Clarasó, realitzada l’any 1881, és un dels primers encàrrecs que va rebre l’escultor. Acabava de mostrar per primera vegada la seva obra al públic a través de l’exposició celebrada a la Sala Parès juntament amb Santiago Rusiñol i Ramón Casas. Enric Clarasó, que amb els anys es decantaria cap al modernisme simbolista ─un bon exemple és l’escultura Eva─, desenvolupava durant aquests anys una escultura d’acord amb la moda d’aquell moment . Durant aquests anys feia poc que havia sortit de l’Escola de Llotja i, per tant, encara es fa evident el pes de l’acadèmia i la influencia de l’escultura clàssica. També cal destacar el mestratge de l’escultor Joan Roig, autor d’escultura anecdòtica, que marcaria fortament els primers anys de la seva carrera artística. Segurament és per aquest motiu que veiem en aquesta obra una relació directa amb l’escultura pròpia d’autors de generacions anteriors a la de Clarasó. El seu estil no està encara format. La composició, totalment simètrica, és força convencional. És habitual veure edificis decimonònics i posteriors, coronats per relleus similars. L’escultura, seguint els postulats del realisme, planteja un grup al·legòric que vol simbolitzar el Treball i el Comerç. El treball és simbolitzat per un home rude, jove i fort, sostenint amb una mà un gran mall, símbol del treball físic i de força. El comerç en canvi és representat per Mercuri amb el caduceu. També alguns hi han volgut veure una al·lusió als orígens mitològics de Barcelona explicats amb l’arribada d’Hèrcules acompanyat d’Hermes, protector de la ciutat.

Hermes al Edifici de la Junta d'Obres del Port

Escultor: Joan Serra, Enginyer: Julio Valdés Humarán, Materials: pedra. Crònica: En aquest grup escultòric monumental es veu, al centre, de peu, una reina coronada i amb vestit de l’època, amb els braços oberts cap avall, que representa Barcelona. Porta un vestit cenyit a la cintura i un mantell sobre la faldilla, amb un plec que puja amunt des del costat dret de la cintura, i voltant per sota del seu braç dret li passa per sobre l’espatlla esquerra i penja cap al seu costat esquerre. A la seva dreta (esquerra de l’observador), hi ha el déu Hermes, que representa el Comerç, assegut damunt d’una caixa i agafant un fardell que hi ha sobre la caixa. Va nu, però un plec de roba que surt estratègicament d’entre la seva cuixa esquerra i la caixa li tapa l’entrecuix. Porta el casc alat però no el caduceu.

Hermes al Carrer d'Avinyó

Escultor: Rossend Nobas, Materials: pedra, Dimensions: 3,21 x 0,90 x 0,85 (total), 2,61 x 0,90 x 0,83 (figura), 0,60 x 0,90 x 0,85 (base). Crònica: L'escultura clàssica del déu Hermes, situada a la façana del Casino Mercantil -també anomenat El Borsí-, està directament relacionada amb els moviments mercantils i de contractació que tenien lloc a l'interior de l'edifici. Presentada com una al·legoria del comerç, el déu més popular de la Roma imperial, protector dels viatgers i dels mercaders, apareix representat en tota la seva majestuositat en una escultura d'una gran habilitat tècnica. Des del calçat, les característiques sandàlies alades, fins al tocat amb el barret rodó, conegut pels viatgers grecs com a pétaso (pètasus), els atributs clàssics van apareixent. Així, a la mà dreta porta una bossa de monedes i a l'esquerra sosté el caduceu amb les serps entrellaçades, element distintiu dels ambaixadors. En segon terme, hi ha la mola, símbol de les accions o intercanvis de la vida humana, la qual sempre va amb un altra mola per poder realitzar l'acció de moldre. A la dreta de la figura hi ha una cigonya, que significa l'ajuda. Segons indica Cesare Ripa al seu llibre Iconologia, datat el 1593, de la mateixa manera que les cigonyes, en volar, com que tenen el coll molt llarg, es cansen i el repengen al darrere d'alguna altra, els homes necessiten ajudar-se entre ells.

Relleu d'Hermes a la plaça Antonio López

Escultors: Venanci Vallmitjana i Barbany, Relleus: Lluís Puiggener, Joan Roig i Solé, Rossend Nobas, Francesc Pagès, Restauració: Frederic Marès, Arquitecte: Josep Oriol Mestres. Materials: Pedra amb baixos relleus de marbre (originàriament la figura principal de bronze). Dimensions: 11,80 x 8 x 8

Hermes al Pla del Palau

Escultor: Damià Campeny i Estrany, Domènec Talarn i Ribot, Ramon Padró i Pijoan. Arquitecte: Josep Buixareu i Gallart, Francesc Vila. Materials: pedra, terracota. Crònica: Els medallons homenatgen aquells conqueridors de terres a ultramar que van crear i engrandir l’imperi espanyol. Aquests retrats de perfil són, per tant, una evident lloa a les epopeies de cada personatge i, per aquest motiu, tots llueixen una corona de llorer sobre els seus caps. També sobre les pilastres de les que arrenquen els arcs es van col·locar, adossats a la fàbrica exterior, els relleus de les imatges i els símbols repetits dels déus Neptú/Posidó i Hermes/Mercuri junt amb tritons, corns de l’abundància plens de fruits mediterranis i americans, i les representacions al·legòriques d’Amèrica a través dels seus nadius, tant masculí com femení, ella amb un turbant i lluint collaret de perles i unes arracades que recorden la famosa “Peregrina” que posseïen les reines espanyoles. Entre aquests baix relleus i els medallons sumen en total una dotzena d’imatges. Dotze és també el nombre de terracotes amb els símbols tradicionals dels signes zodiacals que estan col·locats sense seguir l’ordre consecutiu habitual, tampoc es detecta que estiguin agrupats seguint el criteri dels quatre elements, terra, aigua, foc i aire.

Hermes al parc de la Ciutadella

Escultor: Agapit Vallmitjana i Barbany. Disseny: Josep Fontseré. Materials: pedra calcària. Dimensions: 9,60 x 3,60 x 3,44 (total) 3,80 x 1,77 x 1,28 (figura) 5,80 x 3,62 x 3,44 (base). Crònica: El mes de novembre del 1882 els germans Vallmitjana reben l’encàrrec oficiós d’esculpir en pedra les quatre estàtues que havien de coronar els pedestals de les portes dels jardins del parc. L’Ajuntament contractà a Venanci la realització de les estàtues al·legòriques a la indústria i al comerç, i a Agapit les al·legories a l’agricultura i la pesca. Malgrat estar així establert als documents, finalment va ser Venanci qui va signar les al·legories de l’agricultura i la marina, mentre que les altres dues les va signar Agapit. Actualment la firma que es pot trobar a les escultures no es correspon amb el que s’havia contractat en un primer moment. A més a més, s’ha d’afegir que la realització final de tots els grups va ser a càrrec de l’escultor Josep Carcassó, qui va seguir fidelment els dissenys dels Vallmitjana. Les quatre al·legories escollides per ser situades a llocs tan preeminents del parc serveixen per mostrar l’ideari oficial de l’època vinculat a les exposicions oficials: la unió de la ciència, el comerç, la indústria i el treball a les arts en una òptica progressista, de la qual serà portaveu unes figures vestides amb grans robes i atributs que aclareixen el seu significat. A excepció de la figura que representa el comerç, les tres estàtues que decoren l’entrada al parc són figures femenines. En totes elles, els escultors van saber trobar la grandiositat necessària en tota obra situada amb un punt de vista enlairat.

Comments

You can add a comment or review this trail