Hostalric i el seu castell.

Aparcament

Escales que pugen cap al castell.

Entrada a la cisterna.

Les aigües destinades al consum humà eren recollides per les cobertes dels teulats dels edificis. Pels altres usos, com per exemple abeurar els cavalls o refredar els canons, les aigües eren aprofitades, sempre que era possible, de les preses dels vials o dels fossats.

Sortida del passadís de la cisterna.

Muralles, fossat i Portal de Carros.

El fossat d’Hostalric va ser obert a la roca viva i envolta el castell en dues terceres parts. Cal remarcar que aquest era un fossat sec, ja que l’aigua que podia caure de la pluja era recollida a la cisterna del camí cobert. La maqueta del castell la trobem a l'edifici que servia de cos de guàrdia, calabós i dormitori de la tropa. El Portal de Carros, construït al segle XVIII, era la porta principal d’accés a l’interior de la fortalesa. El pont situat just al davant del portal tenia en els seus orígens un tram llevadís i fou construït per unir el camí cobert amb el revellí i la contraguàrdia i permetre-hi l’accés al trànsit rodat.

Muralla i baluard de Santa Bàrbara.

Els baluards estan construïts amb un dels angles en punta cap a l'exterior de la fortalesa, de manera que els canons que els defensen permeten de batre un ampli front d'atac.

Polvorí i garita.

Sobre el baluard de Santa Bàrbara tenim el primer polvorí amb què va comptar la fortalesa. Aquest polvorí fou construït un cop acabada la Guerra de Successió (1713-1715). Tenia capacitat per guardar fins un total de 25000 quilos de pólvora. Estava destinat a guardar la pólvora i els materials explosius del castell i tenia una estructura amb contraforts, unes petites ventilacions a les parets de l’edifici i un mur que l’envoltava.

Cisterna i exposició

En aquest espai que era una segona cisterna, ara hi ha una exposició.

Galeries cobertes i estacada.

Galeria a prova de bomba

La galeria a prova de bomba, d’uns tres-cents metres de longitud, constitueix la via principal de circulació entre la part baixa del recinte i el baluard Major. La galeria a prova de bomba garantia una circulació totalment a cobert, i s’hi van traslladar els serveis més vitals com la fleca o l’hospital, i fins i tot, algun allotjament de tropa durant els setges de la Fortalesa. Aquí és on durant la Guerra del Francès es va refugiar la guarnició de la fortalesa i uns veïns del poble, en total unes 1500 persones.

Baluard de Sant Francesc, en restauració.

Panoràmica del Montseny i el pas natural cap al Vallès.

Edifici del Cavaller

El cavaller està edificat on antigament hi havia el castell medieval dels Cabrera. Per la seva situació dominant és l’element més important de la fortalesa i el seu espai es destinava a casernes per als oficials, magatzems, fleca, hospital, capella i habitatge del governador.

Panoràmica d'Hostalric

Porta d'accés al castell abans de construir la de Carros.

Portal dels Socors

Aquest havia estat l’accés principal a la Fortalesa. Però amb la construcció del Portal de Carros aquest va passar a ser un accés secundari.El camí comunicava la vila emmurallada amb el castell. De fet, per accedir al castell des de la vila, calia passar també tres portes, cadascuna amb les seves obres defensives.

Camí de baixada a Hostalric

Torre de Barcelona

Església de la Mare de Déu dels Socors

La notícia més antiga sobre l'existència de l'església data del 1280. L'edifici actual es va construir al segle XV .

Casa Llensa, al carrer Major.

És un dels edificis més emblemàtics del carrer Major, probablement reconstruït després de la destrossa provocada per la Guerra del Francès.

Plaça dels Bous.

Aquesta plaça es troba just on acaba el nucli emmurallat del poble. En aquesta plaça, al lloc on comença el carrer Major hi havia el Portal de Girona. El nom li ve donat per les fires de bestiar que s'hi celebraven.

Portal de Barcelona

La Porta de Barcelona és una de les quatre entrades al recinte emmurallat i la imatge icònica del recinte de muralles. Com el seu nom indica, donava pas al camí que venia de Barcelona i just pel seu costat passava l'antic camí ral.