Irunberriko arroila (SL NA-113)
near Lumbier, Navarra (España)
Viewed 39 times, downloaded 0 times
Trail photos
Itinerary description
El ferrocarril de Pamplona a Sangüesa travessava aquest paratge mitjançant dos túnels. Desaparegut el servei ferroviari, la via ha estat convertida en una ampla pista que transporta a un món màgic.
Fa 13 anys, amb una nena d'un any, vaig fer la ruta curta, que és també la més espectacular, i apta per a tothom. Ara, amb dos nens i ja crescuts, ja es poden fer més coses, i hem fet la ruta llarga, amb una pujada inicial que és la major dificultat que presenta. La vista de la serra de Lumbier un cop a dalt i la baixada veient el riu Irati son dues estampes boniques de veure. Cal tenir en compte també que en tot el tram fora del congost no hi ha ombres, així que quan el sol piqui de valent potser millor abstenir-se o anar ben proveït de protecció i aigua.
La ruta està catalogada com a SL NA-113 i perfectament senyalitzada seguint les marques blanques i verdes com pertoca per ser un Sender Local.
Descripció
La ruta comença a l'aparcament habilitat (423m), on s'ha de pagar 3€ (tarifa d'abril de 2023), anant en direcció xaloc per la pista que substitueix l'antic traçat ferroviari. Ben aviat s'arriba a una ampla bifurcació (0.25km; 423m; 0:04h) amb rètols i una font. És on es deixa la via verda per seguir un corriol que s'enfila a una mena d'altiplà de la serra de Leyre, pujada que és intensa fins a l'indret de Laokia (1.03km; 532m; 0:18h), on l'itinerari s'enganxa a una pista que ve de Lumbier i que ressegueix a certa distància la Cresta de la Trinidad, cinglera que segueix la direcció mestral-xaloc que forma part de la Reserva Natural de los Acantilados de la Piedra y San Adrián. Sense deixar la pista, l'ascens es suavitza i deixem a l'esquerra les runes del Corral de Alzueta (1.47km; 578m; 0:24h). Poc després, a la dreta, hi ha una pista (1.68km; 586m; 0:27h) que porta a un mirador sobre la Foz de Lumbier, però hem llegit que aquesta opció és desaconsellable anant amb nens, així que la descartem, ja que el mirador es veu que no té cap mena de protecció. Així, doncs, continuem per la pista principal, que poc després es bifurca sota una línia de tensió (1.86km; 595m; 0:29h). Les marques segueixen per sota la línia uns metres i continuen posteriorment per un camí que comença a baixar fins arribar a una nova pista (2.46km; 563m; 0:36h) barrada per una cadena en sentit ascendent. La seguim en descens i s'obren unes vistes espectaculars del riu Irati creant el pla de Liédena. A mitja baixada, però, es deixa la pista per seguir un empinat corriol a la dreta (3.02km; 495m; 0:42h) i posteriorment un altre a la dreta (3.14km; 466m; 0:45h) que es precipiten a la Via Verda de l'Irati (3.50km; 418m; 0:50h).
A partir d'aquí, la ruta remunta el riu, és absolutament plana i no presenta cap mena de dificultat, i es correspon a l'itinerari curt de la Foz de Lumbier. Només hi ha dos punt remarcables, abans de cada túnel. Just abans primer túnel que ens trobem (4.31km; 423m; 1:00h) hi ha un desviament que mena al Puente del Diablo (4.40km; 428m; 1:05h), un caminoi de pedra llisa relativament estret, amb trams de cadena per ajudar-se si convé i amb un darrer tram força relliscós. Es creua el primer túnel, de 206 metres i en corba -hi ha un punt que queda absolutament fosc- i apareixem a l'espectacular engorjat de Lumbier. A l'altre extrem hi ha el segon túnel (5.59km; 423m; 1:25h), just abans hi ha el baixant més còmode al riu Irati (5.66km; 408m; 1:27h) perquè la canalla pugui obtenir el seu premi -berenar, relaxar-se i remullar-se els peus, no més, que la corrent és molt intensa-. Creuat el segon túnel, recte i de 167 metres de longitud, a l'altra banda hi ha un mirador de l'entrada del riu a l'engorjat ben protegit per una barana i s'arriba al trencant on s'ha pres el corriol ascendent de l'anada (6.00km; 423m; 2:45h). A l'aparcament (6.25km; 423m; 2:50h), una food-track que ven gelats fa el seu agost particular en plena Setmana Santa.
Índex IBP: 34.
Waypoints
Aparkalekua
Aparcament amb guarda situat a la via verda de l'antic ferrocarril de l'Irati.
A la data d'enregistrament d'aquesta ruta (abril de 2023) ens han fet pagar 3€.
Bifurcació
Al costat d'una font molt ben arranjada, i amb bancs per seure, hi ha la bifurcació per on el SL NA-113 s'enfila cap a la serra de Leyre.
A la bifurcació hi ha un plafó informatiu.
Alzuetako korta
El corral de Alzueta és una edificació en ruïnes des d'on es divisa la Cresta de la Trinidad, coronada per una ermita, en tota la seva magnificència.
Pocs metres després, hi ha una pista vers el riu que en uns 800 metres aproximadament permet veure tot l'engorjat des de dalt. Hem llegit que no disposa de baranes i/o proteccions prop del penya-segat, així que anant amb nens es descarta aquesta opció.
Línia de tensió (Deixar pista)
El SL NA-113 continua uns metres per sota la línia de tensió i posteriorment gira cap a migjorn.
Pista de les Caleras de Liskar
La pista, en sentit ascendent, està barrada per una cadena i mena a una pedrera. Seguir en sentit descendent, que ben aviat proporciona excel·lents vistes del riu Irati i del pla que s'obre al seu voltant amb el nucli de Liédena.
Corriol a la dreta
Es deixa la pista a Liédena per prendre un corriol en direcció el riu que baixa fortament.
Corriol a la dreta
Nou corriol a la dreta. Està ben indicat també amb rètols de fusta.
Iratiko Bide Berdea
El ferrocarril Pamplona-Sangüesa, conegut també com El Irati, va ser una línia de ferrocarril espanyola que unia les localitats navarreses de Pamplona i Sangüesa. Era una línia de via estreta de 58 quilòmetres de longitud, que recorria les comarques de Pamplona, Aoiz i Sangüesa. Va operar des del 1911 fins al 1955 i va ser el primer tren elèctric de passatgers d'Espanya. Aquesta circumstància li va valer nombroses ressenyes als diaris de l'època i enciclopèdies.
El tren de l'Irati es va idear com un ferrocarril per a l'explotació forestal de la muntanya Irati i de la serradora d'Ecay de Lònguida. No obstant això, també va servir per al transport de passatgers a Aoiz i Sangüesa, cosa que li va acabar donant el caràcter emotiu amb què se li recorda avui. La baixa densitat de població de la zona, i la competència del transport per carretera, van poder contribuir al seu declivi i tancament definitiu, el 31 de desembre del 1955.
La Via Verda de la Foz de Lumbier és un recorregut de vianants, i per a bicicletes i altres mitjans de locomoció no motoritzats, que aprofita el traçat del ferrocarril de l'Irati al seu pas per la Foz de Lumbier. Ofereix un recorregut de 6 quilòmetres entre Liédena i Lumbier, per l'interior de l'engorjat del riu Irati travessant la Serra de Leyre.
El 2013, però, s'inicien els treballs per a la recuperació completa del traçat de l'antic ferrocarril de l'Irati com a Via Verda. Segons el projecte, l'itinerari de la nova via verda serà de 46 quilòmetres, començant a Ustárroz (Valle de Egüés) i acabant a Sangüesa.
Hegoaldeko tunela
Túnel número 2 del ferrocarril de l'Irati a la Foz de Lumbier. És un túnel amb corba de 207 metres de longitud que en el seu punt central queda completament fosc.
A la boca sud del túnel surt el viarany que mena al Puente del Diablo.
Deabururen zubia
Les restes del pont actual del Diable daten del segle XVI, sent destruït el 1812 a la guerra pels francesos. Anomenat pont del Diable, va passar a ser de Jesús, segurament per iniciativa d'algun religiós poc amant de fer esment al dimoni.
La llegenda explica que a l'entrada de l'engorjat hi vivia en un palau un senyor que volia tenir accés a la font que estava a l'altra banda de la gorja. El diable se li va aparèixer al senyor i es va comprometre a construir un pont en una nit a canvi de la seva ànima. Però el diable es va quedar sense l'ànima de l'amo perquè va acabar el pont després de l'albada.
Irati ibaia
L'Irati és un riu navarrès que neix de la confluència dels rius Urtxuria i Urbeltza a la Selva d'Irati, per embassar poc després a Irabia, un recés d'aigua al cor del bosc. Després de travessar Aezkoa i Oroz-Betelu oferint estampes de gran bellesa, les aigües de l'Irati es tornen a embassar al pantà d'Itoiz, ja rebudes les aportacions de l'Urrobi i l'Erro. Després hi conflueixen l'Areta i el Salazar per entrar de seguida a la impressionant gorja de la Foz de Lumbier. Finalment, després de 88 km, el seu recorregut acaba prop del nucli de Rocaforte al terme municipal de Sangüesa al riu Aragó, del que és afluent.
Juntament amb l'Arga són els rius de capçalera més cabalosos de Navarra. La riquesa i bona conservació de les seves aigües, juntament amb la seva vegetació i la seva població piscícola fan que aquest riu tingui nombrosos vedats de pesca de mort i sense mort, així com que estigui declarat per normativa europea com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC).
És, probablement, el riu més usat per a aprofitament hidroelèctric, especialment a partir de la inauguració de l'empresa Irati S.A. (1911), que va prendre el seu nom per batejar també el tren elèctric que unia Pamplona amb Sangüesa. En aquesta època es va construir l'embassament d'Irabia, engrandit en més de cinc ocasions amb l'objectiu de garantir el cabal per al viatge de la fusta cap al serradora d'Ekai.
Al llarg del curs l'Irati encara es pot trobar gran abundància de tubs, salts, canonades, canals i centrals que parlen de la qualitat d'aquestes construccions.
Iparraldeko tunela
Túnel número 1 del ferrocarril de l'Irati a la Foz de Lumbier. És un túnel recte de 167 metres de longitud que en el seu punt central queda completament fosc.
A la boca oriental del túnel hi ha un baixant que permet arribar al nivell del riu.
You can add a comment or review this trail
Comments