Irunberriko arroila (SL NA-113)

Amb una mica més d'un quilòmetre de longitud i un desnivell de 120 metres des del riu Irati, la Foz de Lumbier (en basc Irunberriko arroila, Ilunberriko arroila oficialment) és abrupte pas de verticals parets de roca calcària de les proximitats de la Serra de Leyre que hi recull una de les més importants àrea de nidificació de Navarra estat protegida sota la figura de Reserva Natural. Hi abunden voltors, gralles de bec roig, aufranys, ballesters, gralles, merles blaves, cabots de roca i coloms salvatges. La vegetació la componen carrasques, savines, boixos i heures que sorgeixen els diferents seients de les parets.

El ferrocarril de Pamplona a Sangüesa travessava aquest paratge mitjançant dos túnels. Desaparegut el servei ferroviari, la via ha estat convertida en una ampla pista que transporta a un món màgic.

Fa 13 anys, amb una nena d'un any, vaig fer la ruta curta, que és també la més espectacular, i apta per a tothom. Ara, amb dos nens i ja crescuts, ja es poden fer més coses, i hem fet la ruta llarga, amb una pujada inicial que és la major dificultat que presenta. La vista de la serra de Lumbier un cop a dalt i la baixada veient el riu Irati son dues estampes boniques de veure. Cal tenir en compte també que en tot el tram fora del congost no hi ha ombres, així que quan el sol piqui de valent potser millor abstenir-se o anar ben proveït de protecció i aigua.

La ruta està catalogada com a SL NA-113 i perfectament senyalitzada seguint les marques blanques i verdes com pertoca per ser un Sender Local.

Descripció

La ruta comença a l'aparcament habilitat (423m), on s'ha de pagar 3€ (tarifa d'abril de 2023), anant en direcció xaloc per la pista que substitueix l'antic traçat ferroviari. Ben aviat s'arriba a una ampla bifurcació (0.25km; 423m; 0:04h) amb rètols i una font. És on es deixa la via verda per seguir un corriol que s'enfila a una mena d'altiplà de la serra de Leyre, pujada que és intensa fins a l'indret de Laokia (1.03km; 532m; 0:18h), on l'itinerari s'enganxa a una pista que ve de Lumbier i que ressegueix a certa distància la Cresta de la Trinidad, cinglera que segueix la direcció mestral-xaloc que forma part de la Reserva Natural de los Acantilados de la Piedra y San Adrián. Sense deixar la pista, l'ascens es suavitza i deixem a l'esquerra les runes del Corral de Alzueta (1.47km; 578m; 0:24h). Poc després, a la dreta, hi ha una pista (1.68km; 586m; 0:27h) que porta a un mirador sobre la Foz de Lumbier, però hem llegit que aquesta opció és desaconsellable anant amb nens, així que la descartem, ja que el mirador es veu que no té cap mena de protecció. Així, doncs, continuem per la pista principal, que poc després es bifurca sota una línia de tensió (1.86km; 595m; 0:29h). Les marques segueixen per sota la línia uns metres i continuen posteriorment per un camí que comença a baixar fins arribar a una nova pista (2.46km; 563m; 0:36h) barrada per una cadena en sentit ascendent. La seguim en descens i s'obren unes vistes espectaculars del riu Irati creant el pla de Liédena. A mitja baixada, però, es deixa la pista per seguir un empinat corriol a la dreta (3.02km; 495m; 0:42h) i posteriorment un altre a la dreta (3.14km; 466m; 0:45h) que es precipiten a la Via Verda de l'Irati (3.50km; 418m; 0:50h).

A partir d'aquí, la ruta remunta el riu, és absolutament plana i no presenta cap mena de dificultat, i es correspon a l'itinerari curt de la Foz de Lumbier. Només hi ha dos punt remarcables, abans de cada túnel. Just abans primer túnel que ens trobem (4.31km; 423m; 1:00h) hi ha un desviament que mena al Puente del Diablo (4.40km; 428m; 1:05h), un caminoi de pedra llisa relativament estret, amb trams de cadena per ajudar-se si convé i amb un darrer tram força relliscós. Es creua el primer túnel, de 206 metres i en corba -hi ha un punt que queda absolutament fosc- i apareixem a l'espectacular engorjat de Lumbier. A l'altre extrem hi ha el segon túnel (5.59km; 423m; 1:25h), just abans hi ha el baixant més còmode al riu Irati (5.66km; 408m; 1:27h) perquè la canalla pugui obtenir el seu premi -berenar, relaxar-se i remullar-se els peus, no més, que la corrent és molt intensa-. Creuat el segon túnel, recte i de 167 metres de longitud, a l'altra banda hi ha un mirador de l'entrada del riu a l'engorjat ben protegit per una barana i s'arriba al trencant on s'ha pres el corriol ascendent de l'anada (6.00km; 423m; 2:45h). A l'aparcament (6.25km; 423m; 2:50h), una food-track que ven gelats fa el seu agost particular en plena Setmana Santa.

Índex IBP: 34.