Itinerari resseguint minerals i fòssils pels Jardins de Costa i Llobera a Montjuïc. Petita gimcana geològica

“En este mundo traidor,
nada es verdad ni mentira,
todo es según el color
del cristal con que se mira”

Aquest és el text d’un famós poema d’en Ramón de Campoamor que vàrem aprendre a l'escola ja fa uns quants anyets ...

La realitat és polièdrica i subjectiva.

Tot això per dir que “mirant” el mateix, podem “veure” coses diferents. Aquest tema pot donar molt de sí ...

Doncs bé, si fins avui, “mirant” els singulars Jardins de Costa i Llobera hi “vèiem” unes magnífiques plantes suculentes i cactus de tota mena, avui hi hem “vist” tota una colla de singulars minerals i fòssils que ens transporten al Montjuïc i a la Barcelona de fa milions d’anys.

Es tracta de pocs milions comparats amb Collserola, però milions al cap i a la fi. Poca broma.

I aquest cop tot ha començat gràcies al descobriment d’un molt didàctic document RUTA GEOLÒGICA PER MONTJUïC – JARDINS DE COSTA I LLOBERA, editada per Rosell Minerals per la fira EXPOMINER al 2013. Gràcies!

Allà s’hi proposa una ruta ... que és la que hem seguit avui i us convidem a fer.

La part més espectacular per nosaltres són les vistes dels diferents estrats per sobre dels jardins, gràcies a l’explicació que també trobem en un document de la Generalitat sobre la Geozona de Montjuïc.

Dins del Jardí, la ruta és un petit divertiment, apte per tots els públics. No és espectacular, però permet passar una bona estona. I gaudir dels cactus ... i de les vistes!

Els punts per on passem són:

14 - Entrada Jardins Costa i Llobera - Miramar, amb vistes sobre els Estrats del Miocé sota el Mirador de l'Alcalde - Geotop Morrot
1 - Jaspi vermellós sobre gres
2 - Calcita en cristalls romboèdrics
3 - Calcària concrecionada amb calcita
4 - Cristalls de calcita romboèdrics aguts
Monument al Jardiner Joan Pañella i Bonastre
5 - Gres amb fragments fòssils (ostrea?) i cavitats reomplertes amb calcita i calcedònia
6 - Escultura de la Puntaire i Blocs de gres de diferents colors i bandejats amb motlles de Turritella i bivalves
7 - Bloc de gres amb costra de calcedònia amb tàques d'òxids de manganès
8 - Gran bloc amb calcedònia reomplint fisura
9 - Bloc ric en calcedònia que cimenta fragments de gres. A la part inferior, recobriment negre de goethita
10 - Bloc de gres que presenta una veta fortament silicificada que s'acosta a la forma de jaspi
11 - Bloc de gres amb goethita - limonita molt alterada però amb el color ataronjat característic
12 - Motlles de Turritella i un motlle molt net i vistós d'ostrea amb calcedònia
14 - Escultura l'Au dels Temporals - Sortida Jardins Costa i Llobera - Miramar amb vistes sobre els Estrats del Miocé sota els Jardins del Mirador - Geotop Morrot

Per acabar, no oblideu que ens trobem pels voltants del Morrot, un dels indrets amb més històries de la Ciutat Comtal. Uhhhhh!

Si aneu amb transport públic, com hem fet nosaltres, recomanem agafar el bus, sigui el 55 o el 150, i tornar ja amb metro des del Paral·lel.

Avui hem tingut la sort que ens ha acompanyat la iaia Tetea. A l'anada hem gaudit de les vistes de Miramar i a la tornada hem baixat per les monumentals Escales de Forestier.


I finalment un anècdota “buñueliana”, o encara de manera més precisa, “berlanguiana” o extreta d’una de les pel·lícules en blanc i negre del gran Marco Ferreri. Però una anècdota real.

La iaia Tetea ens va explicar que quan ella venia fa anys amb el seu marit, el iaio Miquel, a passejar per aquests jardins, s’escoltaven molt bé els trets del proper camp de tir. I que a banda de tir al plat es feia “tiro al pichón”.

I ja veus al guarda del Parc de l’època anat amunt i avall amb un sarró recollint el pobres colomins abatuts, per després segurament omplir la seva taula ... o la d’algun restaurant amic.

Una mica Carpanta tot plegat...


Per cert, ara quan anem per la Ronda Litoral i passem per sota del castell a l’alçada del Far, no podem de deixar de mirar la paret estratificada de gresos i conglomerats, amb la combinació de colors vermellosos, grocs, blancs, ocres ... El Miocè ens parla. Tocant al cementiri, un tall de falla de més de 100 metres d'alçada. Un llibre per a ser llegit (però sense deixar de mirar la carretera, compte! ;-)).

Que ho gaudiu també. De les pedres, de les plantes, de les vistes, de l'olor de mar, ...
Salut i botes.
www.ambotes.com