Activity

Jujol a Sant Joan Despí

Download

Trail photos

Photo ofJujol a Sant Joan Despí Photo ofJujol a Sant Joan Despí Photo ofJujol a Sant Joan Despí

Author

Trail stats

Distance
1.54 mi
Elevation gain
161 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
161 ft
Max elevation
289 ft
TrailRank 
41
Min elevation
41 ft
Trail type
Loop
Moving time
30 minutes
Time
56 minutes
Coordinates
400
Uploaded
February 26, 2019
Recorded
February 2019
Be the first to clap
Share

near Sant Joan Despí, Catalunya (España)

Viewed 695 times, downloaded 11 times

Trail photos

Photo ofJujol a Sant Joan Despí Photo ofJujol a Sant Joan Despí Photo ofJujol a Sant Joan Despí

Itinerary description

Aquesta passejada em ca venir al cap a consequència del llibre que una filla meva em va regalar al fer 65 anys. El llibre es diu “Rutes a llocs sorprenents”, escrit per Cèsar Barba.
El punt d’inici i de finalització de la passejada es a l’estació de Rodalies de San Joan Despí. Només al sortir de l’estació ja ens trobarem amb una de les , que per a mi, son les maravelles de la caminada, la Torre de la Creu, casa d’estil modernista construïda entre 1913 i 1916. Més endevant anirem trobant altres obres relacionades amb Jujol a Sant Joan Despí, totes molt més senzilles com la porta de la casa del manyà que va treballar per l’arquitecte ( carrer de les Torres, 12) i les tres cases que hi ha, una a tocar de l’altre, al carrer Jacint Veraguer, començant per la del no 31 que va ser construïda al 1932 com a casa del propi Jujol, la Torre Serra-Xaus al no 29, construîda el 1921 i la casa Rovira situada al no 27 i construïda el 1926.

He deixat per al final Can Negre. Aquesta casa m’ha semblat una autèntica joia. Era propietat de Pere Negre qui va encarregar a Jujol que tranformés aquesta antiga masia en una casa d’estètica diferent. D’aquí en va sorgir aquesta obra, que va ser refirmada entre 1915 i 1930.

Josep Maria Jujol i Gibert ( 1879-1949) va ser l’arquitecte muncipal de Sant Joan Despí entre 1926 i 1949 tot i que la seva vinculació amb aquest municipi ja venia de molt abans ja que, per exemple el 1913 va construîr per encàrrec de la seva tia, Josefa Romeu i Grau, la Torre de la Creu.

L’Ajuntament de Sant Joan Despí fa visites guiades per aquest itinerari l’últim diumenge de cada mes.

Waypoints

PictographMonument Altitude 105 ft
Photo ofTorre de la Creu Photo ofTorre de la Creu Photo ofTorre de la Creu

Torre de la Creu

El que segueix ha estat copiat de la Wikipèdia. La Torre de la Creu, también conocida con los nombres de Torre dels Ous, Casa dels ous, Torre Parellada, y originalmente llamada Torre Gibert.[1]​ Es un edificio de estilo modernista ubicado en el paseo de Canalies 14, de San Juan Despí en la provincia de Barcelona, fue construida entre 1913 y 1916 por el arquitecto José M. Jujol i Gibert, el más conocido de los colaboradores de Gaudí, por encargo de la señora Josefa Romeu i Grau de Gibert, tía de Jujol, con el fin de establecer una residencia de veraneo. Es un edificio bifamiliar aislado, constituido por el ensamblaje de cinco cuerpos cilíndricos de planta circular de diferentes medidas, tanto en diámetro como en altura, en el que se ubican las estancias y las escaleras de la vivienda, lo que hace que el edificio tenga un alto grado de singularidad. A esta singularidad también contribuyen el conjunto de cúpulas de medidas y formas diferentes que coronan el edificio, y su acabado de mosaico cerámico, que le da una imagen formal excepcional y un cromatismo notable, en el que destaca la cruz de coronamiento que da nombre a la Torre. El edificio está rodeado de un jardín circundado por una valla con coronamiento ondulado y una puerta de acceso de hierro forjado muy trabajado. Este jardín y la valla con la reja forman parte del inmueble y participan de sus valores y, por lo tanto, se consideran también monumento. . El encargo dejaba libertad al arquitecto, salvo que debían de ser dos casas similares, para sus hijos Joan y Lluís. El proyecto de la torre fue aprobado por el ayuntamiento de Sant Joan Despí el 11 de octubre de 1913. La construcción se interrumpió con la primera guerra mundial, pero consiguió finalizarse en 1916. El proceso de construcción tuvo una fuerte desviación presupuestaria debido a los constantes cambios introducidos sobre la marcha por el arquitecto. En el año 1966 el arquitecto Lluís Bonet i Garí reformó la torre y la convirtió en un edificio de una única vivienda. En esos momentos también se reemplazó el original revestimiento de las cúpulas por uno de gresite. En los últimos años el edificio fue destinado a equipamiento municipal del ayuntamiento de Sant Joan Despí, hasta que en el año 2006 se cedió al Colegio de Arquitectos de Cataluña para establecer la sede de su delegación en el Bajo Llobregat. Entre los años 2006 y 2008 el Colegio de Arquitectos llevó a cabo una nueva reforma de la torre, a cargo del arquitecto Josep Llovet, que recuperó parte de la estructura original.

PictographMonument Altitude 105 ft
Photo ofVil-la Elena Photo ofVil-la Elena

Vil-la Elena

El que segueix ha estat copiat de Viquipèdia Es una torre de planta rectangular fent mitgera a la número 10 del passeig i del mateix arquitecte. Està voltada en el seu extrem lliure per un jardí amb tanca feta d'obra, amb pedra i trencadís, i reixa a la part superior. Destaca l'acabament de l'edifici totalment lliure de composició. D'una banda hi ha un petit terrat cobert per un embigat de fusta i suportat per quatre columnes verticals i completament lliures que el prolonguen per damunt de la coberta, de pedra i trencadís i a l'altre costat hi ha una petita edificació a manera de golfes. Segueix la coberta amb un altre terrat completament obert. Les finestres no presenten un estil determinat sinó que cada una en té un de propi.Hi ha treballs de pedra i rajola per tot arreu, ja sigui en forma de rajoles senceres o de trencadís.Les influències islàmiques hi són presents, com en el mocàrab de l'angle lliure. Com la veïna Vil·la José,la casa és coneguda també amb el nom de Casa Anzizu pel promotor de l'obra Josep Maria Anzizu i Morell El conjunt d'ambdues cases també és conegut com a Cases Auriga L’arquitecte va ser Ignasi Mas i Morell

PictographMonument Altitude 108 ft
Photo ofTorre de la Creu Photo ofTorre de la Creu

Torre de la Creu

Fotografies fetes des d’un dels costats de la casa

PictographMonument Altitude 85 ft
Photo ofVil-la José

Vil-la José

Casa veïna a la Vil-la Elena. Veure al waypoint sobre aquella casa la seva descripció.

PictographMonument Altitude 72 ft
Photo ofPorta del carrer de les Torres 12. La casa del manyà Josep Olivé

Porta del carrer de les Torres 12. La casa del manyà Josep Olivé

Copiat de modernisme.sjdespi.cat Jujol col·labora professionalment amb els artesans del poble, com el manyà Josep Olivé. Porta treballada amb ferro i vidres de color. Al bell mig destaca una serp que serveix d’agafador i que amenaça intencionadament un gall dindi amb la cua oberta.

PictographMonument Altitude 66 ft
Photo ofCan Negre Photo ofCan Negre Photo ofCan Negre

Can Negre

El que segueix ha estat copiat de la Wiquipedia Can Negre es una masía ubicada en San Juan Despí, transformada por el arquitecto modernista Josep Maria Jujol i Gibert entre 1915 y 1930. Es la sede del Centro Jujol-Can Negre, un espacio museístico municipal destinado a la realización de actividades culturales diversas y que está integrado en la Red de Museos Locales de la Diputación de Barcelona. El edificio original fue construido en el siglo XVII;[4]​ a principios del siglo XX era propiedad del abogado y propietario rural Pere Negre i Jover (1867-1939), quien conoció a Jujol gracias a la amistad de su esposa con Josefa Romeu, tía de Jujol. El primer proyecto de reforma de Can Negre debía integrar un edificio de origen rural en la nueva trama urbana y convertir una masía en una casa aristocrática. Dicha reforma fue encargada por Pere Negre a Jujol, quien realizó la reforma y ampliación del edificio en varias etapas, adecuándose al presupuesto del propietario. Primero se llevó a cabo la reforma (1915-1917), seguida por la ampliación (1917-1921) y la decoración (1920-1926). La casa se fue deteriorando con los años, y en 1966 pasó a ser propiedad del Ayuntamiento de San Juan Despí gracias a la donación de los herederos de la familia Negre. En 1982 los arquitectos Antoni Navarro, Gabriel Robert y Xavier Güell redactaron un primer proyecto de rehabilitación y empezaron la consolidación de los forjados y la restauración de la planta baja. La casa fue completamente rehabilitada entre 1984 y 1990 bajo la dirección del arquitecto Francesc Xavier Asarta y con la financiación del Ayuntamiento y la Diputación de Barcelona. La fachada principal es el elemento más relevante del edificio; está coronada por líneas ondulantes a semejanza de las fachadas barrocas, con un componente de asimetría que no rompe la armonía del conjunto. Se conservaron las aperturas originales de la fachada, pero se les dio un nuevo estilo, diseñando la tribuna principal siguiendo la forma de un sorprendente carruaje. Una orla resigue el perfil sinuoso de la parte superior, con cinco medallones que forman la inscripción Ave gratia plena dominus tecum. La decoración combina esgrafiado, trencadís, madera, hierro y yeso. En el interior destaca la escalera de acceso al primer piso, rematada por una cúpula helicoidal de planta octogonal, ​ desde la que se divisa un plafón en el techo formado por triángulos pintados en azul y blanco y presidido por un ángel. La casa dispone también de una pequeña capilla de planta elíptica de estilo barroco.

PictographMonument Altitude 72 ft
Photo ofTorre Jujol. Carrer Jacint Verdaguer 31 Photo ofTorre Jujol. Carrer Jacint Verdaguer 31

Torre Jujol. Carrer Jacint Verdaguer 31

El que segueix ha estat copiat de sjdespi.net. Itinerario modernista, pàgina sobre Jujol de l’Ajuntament de Sant Joan Despí. Durante los años de relación del arquitecto con el pueblo, Jujol acabó construyéndose una casa propia para pasar temporadas y así controlar las obras iniciadas en la población. La casa está compuesta por dos viviendas con planta en forma de letra “L”, y decorada por esgrafiados ondulados del color predilecto de Jujol, el azulón. La inscripción sobre la puerta “Deu hi sia” nos habla de una personalidad marcada por el sentido religioso.

PictographMonument Altitude 69 ft
Photo ofTorre Serra-Xaus . Carrer Jacint Verdaguer 29

Torre Serra-Xaus . Carrer Jacint Verdaguer 29

El que segueix ha estat copiat de sjdespi.net. Itinerario modernista, pàgina sobre Jujol de l’Ajuntament de Sant Joan Despí. Podríamos definir esta obra como el edificio de formas más modernas dentro de la obra de Jujol en Sant Joan Despí. Las línias son las que invaden los espacios del edificio. La decoración esta formada por esgrafiados azules y rojos y por una pareja de patos encima de las ventanas.

PictographMonument Altitude 66 ft
Photo ofCasa Rovira. Carrer Jacint Verdaguer 27

Casa Rovira. Carrer Jacint Verdaguer 27

En la fotografía adjunta hi podem veure les cases dels nümeros 29 i 27 del carrer Jacint Verdaguer El que segueix sobre la casa del número 27 ha estat copiat de sjdespi.net. Itinerario modernista, pàgina sobre Jujol de l’Ajuntament de Sant Joan Despí. Jujol creó una fachada dedicada a San Antonio Abad. En ella podemos encontrar esgrafiados dedicados al campo y a la fruta. Las principales características del edificio son la datación (anno domini 1926) y la firma de Jujol acompañada por el anagrama ARQ, refiriéndose a arquitecto.

PictographMonument Altitude 59 ft
Photo ofCasa Engràcia Viñas. Carrer Jacint Verdaguer 28 i 30

Casa Engràcia Viñas. Carrer Jacint Verdaguer 28 i 30

Tor el que segueix ha estat copiat de la llista de monuments de Sant Joan Despi de la Wikipedia. Edifici modernista obra de l’arquitecte Ignasi Mas i Morell. Es del 1911 Es tracta d'una casa de planta baixa i pis. Amb dos portes d'accés frontal. De planta rectangular. La façana, decorada amb pedra i trencadís, és rematada per quatre elements verticals que marquen tota l'edificació i que es repeteix al darrere de la casa, tancant el pati que hi ha a la part posterior. Destaca també a la façana la fornícula o nínxol de forma triangular, dins la qual hi ha una imatge de la Moreneta. Va ser una obra promoguda per Engràcia Viñas, Vda. De Balet, domiciliada al carrer de Bruc núm. 25, pral. de Barcelona, en el moment en què sol·licità la llicència municipal d'obres, a l'octubre de 1911.

Photo ofPlaça de l’Esglèsia Photo ofPlaça de l’Esglèsia Photo ofPlaça de l’Esglèsia

Plaça de l’Esglèsia

Bonic racó de Sant Joan Despí. En aquesta esglèsia tambë es conserva algún treball de Josep Maria Jujol. El que segueix ha estat copiat de la Viquipèdia L'origen de l'església es remunta del segle XI. Presenta planta de creu llatina i tres absis i no té decoració externa. Se li han realitzat restauracions continuades fins al segle XX. Té una plaça al davant i s'hi accedeix mitjançant una escalinata semicircular feta amb esglaons de poca alçada. A la façana s'hi poden distingir les diferents èpoques. Els treballs de guix del púlpit i de forja en les reixes són obra de Josep Maria Jujol. També ho és la urbanització de la plaça lateral

PictographMonument Altitude 66 ft
Photo ofCasa al número 17 del carrer Monjuic

Casa al número 17 del carrer Monjuic

No he trobat informació sobre aquesta casa, però si he pogut llegir que aquest carrer va tindre moltes construccions en els primers anys del segle XX

Comments

    You can or this trail