La Drecera del Remei
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 1.28 mi
- Elevation gain
- 384 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 43 ft
- Max elevation
- 633 ft
- TrailRank
- 30
- Min elevation
- 292 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 33 minutes
- Coordinates
- 91
- Uploaded
- February 20, 2016
- Recorded
- February 2016
near Alcanar, Catalunya (España)
Viewed 1035 times, downloaded 13 times
Trail photos
Itinerary description
Índex IBP: 20.
Waypoints
Archaeological site
0 ft
La Moleta del Remei
La Moleta del Remei és un poblat ilercavó situat en un petit puig a la vessant sud de la Serra del Montsià, és un punt estratègic d'intercanvi comercial entre el riu Ebre i la Mediterrània. Enclavament costaner prop de la desembocadura de l'Ebre, La Moleta és un centre emmurallat del qual depenien petits assentaments propers. Els seus habitants eren l'elit de la tribu que controlava els excedents de la zona, principalment cereals, i els intercanviava per productes de luxe (olives, salaons de peix, vi, ceràmica feta a torn...) amb diferents pobles de la Mediterrània. Aquesta diferència d'estatus es constata per la construcció de sistemes defensius monumentals, muralles amb torres i bastions que no tenen finalitat militars. La Moleta del Remei és l'únic poblat de l'àrea sud de la Ilercavònia que presenta una seqüència ininterrompuda d'ocupació entre la segona meitat del segle VII aC i les darreries del segle II aC. El sistema urbanístic de la Moleta està definit per un nucli tancat amb carrers de circumval·lació, habitatges de planta rectangular adossats a la muralla i diversificació d'usos i tipus d'espais. A la casa O'Connor d'Alcanar hi ha el Centre d'Interpretació que explica el desenvolupament de l'edat del ferro i la cultura ibèrica al municipi i, en el qual, s'exposen els materials del jaciment de la Moleta del Remei i de Sant Jaume-Mas d'en Serrà. Al Museu Comarcal del Montsià hi trobareu una síntesi del territori, la cultura i el poblament del tram final de l'Ebre, així com materials arqueològics d'altres jaciments. Els ilercavons eren el grup tribal que controlava el tram final del riu Ebre. Sembla que l'origen d'aquesta tribu cal cercar-lo en un altre poble -els ilaraugats- citat pel geògraf grec Hecateu de Milet, a finals del segle VI aC. Se suposa que més endavant, els ilaraugats es dividiren en dos pobles ben diferenciats: els ilercavons -més costaners- i els ilergets, més cap a les terres interiors. El país dels ilercavons ocuparia les actuals comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre, la Ribera de l'Ebre, el Montsià i la franja d'Aragó i País Valencià limítrofa amb aquestes comarques. En concret s'estenia -de sud a nord- des de la Serra d'Almenara, al País Valencià, fins al coll de Balaguer, ja en terres tarragonines. Cap a ponent penetrava Ebre amunt, fins a l'aiguabarreig del Segre-Cinca amb el riu Ebre. Els ilercavons detentaren, dins del conglomerat ibèric, una de les cultures més dinàmiques, gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica a prop de l'Ebre. El interès econòmic i estratègic d'aquest riu en l'antiguitat no és gens discutible; és l'únic gran riu amb condicions de ser navegat amb vertaderes naus. En una època en la que els transports importants es feien amb vaixells, aquesta era la millor ruta per anar a l'interior.
Panorama
0 ft
Sagrat Cor
En el camí que mena de la ciutat d'Alcanar vers l'ermita del Remei, camí que es coneix com la Drecera, el punt més elevat és l'anomenat el Sagrat Cor de Jesús, per la figura escultòrica que hi està instal·lada des de mitjans del segle XX. En aquest punt es gaudeix d'una excel·lent vista de la ciutat d'Alcanar, en direcció sud-est es poden divisar (o si més no, intentar-ho) les poblacions de Vinaròs, Benicarló i, fins i tot, Peníscola; mentre que cap al nord-est la serra del Montsià i el poblat íber de la Moleta del Remei ens tanquen el panorama. Més enllà, el poblat íber dels Sant Jaume, el Mas d'en Serrà i la Punta de la Banya, ja del delta de l'Ebre. A Google Maps.
Tree
0 ft
Oliveres mil·lenàries
Les fèrtils terres d'Alcanar, situades a l'extrem sud de Catalunya, vora del riu Sénia, van ser conreades ja des de temps molt antics. El principal testimoni d'aquests aprofitaments els trobem a la Moleta del Remei. Els íbers ilercavons es van assentar al territori amb una activitat prou important dels recursos i el comerç, i van establir relacions amb els fenicis i els grecs, ampliant notablement els coneixement de l'olivicultura en aquesta zona. El terme d'Alcanar, avui en dia plantat majoritàriament de tarongers, evidencia un dels cultius més antics i estesos del mediterrani, les oliveres. Conjuntament, la Mancomunitat de la Taula del Sénia i l'Associació Territori del Sénia, que engloben municipis de Catalunya, la Comunitat Valenciana i d'Aragó situats al voltant del riu Sénia, han fet un inventari de totes les oliveres mil·lenàries (de més de 3'50 metres de perímetre de tronc a 1'30 metres d'alçada) del Territori del Sénia. El resultat obtingut, més de 4500 exemplars, situen aquest territori com la zona de major concentració d'oliveres mil·lenàries del món. Al terme d'Alcanar, malgrat les grans transformacions agrícoles, s'han trobat 10 oliveres mil·lenàries, de les quals 7 es troben en els terrenys municipals que es situen entre l'ermita del Remei i el poblat íber de la Moleta del Remei.
Car park
0 ft
Alcanar
Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià. El nucli principal és eminentment agrícola, especialitzat en cítrics, mentre el nucli costaner està especialitzat en la restauració. Cada cinc anys (els acabat en 4 i 9) celebra les festes Quinquennals, que comporten un gran esforç de preparació per engalanar els carrers amb catifes de serradura i garlandes. L'església de Sant Miquel d'Alcanar, situada al cim d'una àmplia escalinata, és un edifici de dimensions considerables (44 metres de llargada, per 19 d'amplada i 16 d'alçada), resultat de dues etapes constructives: la primera, de la qual roman la nau i el campanar, entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII, i la segona, a la qual correspon la capçalera, els anys seixanta del segle XIX. Aquesta església va substituir una d'anterior, documentada des de l'any 1363.
Religious site
0 ft
Capelleta del Remei
La capelleta del Remei, edificada entre les darreries del segle XIX i principis del XX segons un estil que combina traces clàssiques amb populars, és una petita capella de camí, situada a la carretera d'Ulldecona, a l'indret on arrenca el camí que va cap al Santuari del Remei. És de planta quadrada amb teulada a quatre vessants (coberta amb teules vidriades) i una única obertura -finestra- de mig punt amb una reixa, a la part anterior. És una obra senzilla, popular, feta de maçoneria, arrebossada i emblanquinada. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu. La tradició diu que els canareus, com s'anomenen als habitants d'Alcanar, s'hi aturaven i hi resaven una Salve tot traient-se el barret. També era costum -i encara ho és- deixar-hi rams de flors boscanes o d'espígol, farigola o romaní.
Waypoint
0 ft
La Campaneta
A mig camí de la ciutat canareva i del Sagrat Cor de Jesús, hi ha una contrada i, més concretament, una pedra, coneguda com la Campaneta, que es diu que té unes certes propietats molt singulars. Diuen que al seu interior, si hi atanses prou l'orella, s'hi sent la Campaneta. Diu la tradició que no hi ha infant d'Alcanar que no hi hagi parat ingènuament l'orella per a rebre a l'acte un calbot o alguna cosa una mica més bèstia i, de retruc, contra la dura superfície de la roca. Aquest cop de cap és, realment, la campaneta de debò. No cal dir que tan subtil i innocent prova iniciàtica, forjada per la tradició canareva, espavila la canalla i li ensenya a malfiar-se de tot allò que sembla fàcil o meravellós: esdevenen realistes de cop. El meu pare, empapat de cultura canareva, sempre l'hi afegia de Sant Lluc al darrere, serà per la rivalitat amb Ulldecona?
Religious site
0 ft
Ermita del Remei
El santuari del Remei és un santuari canareu d'estil gòtic i barroc. És el resultat de dues fases de construcció: la part més antiga, la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors i coberta a dues vessants. Aquesta primera capella fou ampliada amb un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc, alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de la façana amb una campana. L'òcul que hi ha sobre la porta pot ser d'aquesta segona etapa; potser també el vetust escut heràldic de pedra representant tres canyes terrassades. El creuer, amb la cúpula i l'àbsis, és una ampliació posterior del segle XVIII. D'aquesta època és també l'espadanya i la campana que té gravada una imatge de la Verge amb aquesta llegenda: "Mater Dei Remedii, ora pro nobis. Anno 1726". No hi ha documents que precisen la data de construcció de l'Ermita que, amb tota probabilitat, es remunta a finals del segle XVI o principis del XVII, ja que d'aquesta època són totes les ermites dedicades a la Mare de Déu amb el títol o advocació del Remei, molt freqüents al litoral mediterrani i responent a la mateixa motivació. Era freqüent aleshores la pirateria morisca per les costes de llevant. L'Ordre dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius, va propagar la devoció a la Mare de Déu del Remei, la seva Patrona. Els Trinitaris, dels quals va rebre Alcanar aquesta benaurada devoció, s'establiren a Tortosa l'any 1579. El document més antic és el testament de Gabriel Reverter, de l'any 1626, signat pel Notari d'Ulldecona, Francisco Martí, que diu el següent: "item deixe y llegue per la fàbrica e obra de nostra Senyora del remey de la present villa sinch lliures". També Martorell a la "Historia de la antigua Hiberia", publicada el mateix any 1626, menciona l'Ermita del Remei entre d'altres de la comarca.
You can add a comment or review this trail
Comments