L'Escala - Empúries des de la Torre del Pedró a la Punta de Sant Martí - GR-92

Punta del Pedro de la Creu - Cala de la Creu

Sota el promontori rocós del Pedró, les antigues barraques o "botigues" de pescadors de la Cala de la Creu han sobreviscut a la urbanització de bona part del front marítim del municipi. Es tracta d'edificacions senzilles recobertes de calç on els pescadors guardaven els estris de pesca a prop del mateix punt on atracaven les embarcacions. En l'operació de varar o treure-les a l'aigua s'ajudaven dels escars o petits pendents de formigó amb pals travessers de fusta. Les barraques han anat passant de generació en generació i constitueixen un bon testimoni d'una de les principals activitats econòmiques del poble i d'alguns dels protagonistes de la seva història, la gent del mar. S’hi conserven algunes pintoresques i antigues casetes de pescador. Situada entre el centre urbà de l’Escala i les primeres platges del litoral d’Empúries

Platja del Rec del Molí

Platja de sorra fina. És la primera de les platges d’Empúries. Hi trobem dunes, paisatges rocosos i abundant fauna submarina.

El passeig d’Empúries, inaugurat el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona,

El passeig d’Empúries, inaugurat el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, uneix Sant Martí d’Empúries amb el nucli urbà de l’Escala. És un passeig per a vianants i ciclistes d’uns dos quilòmetres, que recorre el litoral d’Empúries, tot passant per indrets tan interessants com el jaciment grecoromà d’Empúries, l’antic Moll Grec o l’espectacular mirador de les Coves, entre altres racons interessants.

Les lloses - Camí dels Enamorats

Platja del Rec del Molí

Búnquer del Pedrigolet

Construcció militar portada a terme per l'organisme franquista denominat "Servicio Militar de Construcción". Aquestes fortificacions pertanyen a l'extensa i àmplia xarxa de búnquers i nius de metralladora, bastides entre els anys 1940-45, que s'estén tot al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l'Empordà. Aquesta va ser nomenada "linea P" o "linea Peréz", encara que també és coneguda com a "línea Gutierrez", potser pel fet que el coronel d' enginyer Manuel Duelo Gutiérrez, va participar en una reunió relativa a la fortificació d'aquesta línea. Realment, l'origen del nom ve donat per la posició geogràfica de la línia en qüestió que abastava tota la part del Pirineus, d'aquí que s'anomenés P. Totes aquestes construccions foren bastides després d'acabar-se la guerra del 1936-39 pels serveis de l'exèrcit del govern dictatorial, en resposta a una possible invasió procedent de França. L'any 1985 es va decidir suprimir els regiments de defensa i desmantellar les bateries.

El Pedrigolet

El Portitxol

Passejant pel passeig d’Empúries, un racó que no podeu deixar de visitar és el mirador de les Coves. Situat entre les platges del Portitxol i del Rec del Molí, s’hi pot accedir pels dos extrems a través d’unes precioses escales de fusta. Entremig també hi ha un camí que hi condueix directament. Diversos bancs converteixen aquest espai en un lloc on aturar-se i gaudir d’unes extraordinàries vistes sobre el litoral d’Empúries, la Badia de Roses i el nucli urbà de l’Escala. A pocs metres, l’arc del Portitxol, creat de forma natural a la zona rocallosa de l’extrem sud de la platja que duu el mateix nom, és també de visita obligada.

El Portitxol

Passejant pel passeig d’Empúries, un racó que no podeu deixar de visitar és el mirador de les Coves. Situat entre les platges del Portitxol i del Rec del Molí, s’hi pot accedir pels dos extrems a través d’unes precioses escales de fusta. Entremig també hi ha un camí que hi condueix directament. Diversos bancs converteixen aquest espai en un lloc on aturar-se i gaudir d’unes extraordinàries vistes sobre el litoral d’Empúries, la Badia de Roses i el nucli urbà de l’Escala. A pocs metres, l’arc del Portitxol, creat de forma natural a la zona rocallosa de l’extrem sud de la platja que duu el mateix nom, és també de visita obligada. Podem accedir a la platja del Portitxol caminant des del passeig marítim d’Empúries, just a tocar de l’accés al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, el que va ser la porta d’entrada de la cultura grega i romana a la Península Ibèrica. L'entorn d’aquesta platja és espectacular: a la dreta, val la pena fer una passejada per les escales de fusta que ens porten a un mirador fantàstic de la badia de Roses, la costa d’Empúries i el nucli urbà de l’Escala. De pujada, veureu l’arc del Portitxol, una curiosa formació de les roques molt apreciada. Té al darrere l’històric Hostal d’Empúries, escenari de nombrosos spots publicitaris i fins i tot pel.lícules com Menú degustació, de Roger Gual.

Platja del Portitxol

L'Hostal Empúries

L'Hostal Empúries està situat al nord del nucli urbà de l’Escala, entre la platja de Portitxol i les ruïnes d’Empúries, en el mateix passeig d’Empúries. Als seus inicis, aquest edifici era una cafeteria, anomenada Villa Teresita, construït el 1914 per Josep Paradís i Gambo. En descobrir.se les restes gregues i romanes al voltant, va ser reconvertit en un hostal per allotjar els arqueòlegs i els turistes. És així com va néixer l’any 1919 l’Hostal Empúries. Està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Platja del Convent

Platja del Moll Grec - Restauració de les dunes

Pocs anys abans de la redacció del projecte de contenció de les dunes, s'havien realitzat les excavacions, patrocinades per la Diputació de Girona, de les ruïnes de la ciutat grecoromana d'Empúries (1846-1848), les quals es continuaren al 1908, per iniciativa de la Junta de Museus de Barcelona, fins al 1914, amb la declaració d'Empúries com a monument nacional. Per tant, ens trobem en èpoques coincidents per a l'inici de les excavacions oficials i la fixació i restauració de les dunes (1896), actuacions que varen estar relacionades. Alguns dels treballs forestals posaven al descobert restes arqueològiques, la qual cosa obligava a aturar-los, i la casa forestal de Sant Martí d'Empúries, acabada de construir al 1910, era utilitzada com a dipòsit-museu de les primeres troballes. La formació humanística i la sensibilitat dels enginyers de forests de finals del segle XIX, que es detecta a través dels seus escrits, dóna lloc a pensar que la col·laboració amb els arqueòlegs degué ser intensa. Fins fa poc existia en la casa forestal de Sant Martí un llibre de signatures i opinions dels visitants als treballs arqueològics i forestals on mostraven la seva admiració per ambdues tasques. Les sorres sepultaren durant molts anys aquelles restes, prèviament espoliades, i en possibilitaren d'alguna manera la conservació i recuperació posterior. Sembla també evident que el moviment de les sorres no produí la devastació de la ciutat, sinó que tingué lloc un procés d'abandonament progressiu per altres raons, tal com afirmen els estudiosos i coneixedors del tema, però possiblement va contribuir a què resultés incòmoda per als seus pobladors. Concretament, la inutilització dels fondejadors o ports imprescindibles per al comerç de l'època, el de la gola del Fluvià (avui riu Vell) i, posteriorment, el de més al sud on resta l'antic moll, fou conseqüència dels rebliments produïts per les sorres marines i pels dipòsits dels mateixos rius.

Moll hel.lenístic

Moll hel.lenístic del port de les antigues ciutats grega i romana d’Empúries, en força bon estat de conservació. Es va construir el segle I a.C. i actualment està situat en un dels extrems de la platja del Moll Grec. Majestuós, amb dos mil anys d’història entre les seves roques, aquest moll recorda als banyistes que aquesta va ser la porta d’entrada de les civilitzacions grega i romana a la península Ibèrica. Sota l’aigua que l’envolta, s'hi conserven encara velles estructures d’aquest important antic port, bona part del qual va quedar colgat per la terra amb el pas dels segles.

Platja del Riuet - Pltaja d'Empúries

Banyar-se al costat del moll hel.lenístic del port de les antigues ciutats grega i romana d’Empúries és un luxe que aquesta platja us pot oferir.

Casa del servei Forestal

La Casa del Servei Forestal var ser construïda l’any 1910. Està situada al costat de l'església de Sant Martí d'Empúries, i actualment acull la seu de la Fundació Iberia Graeca. La façana principal, amb un cos a manera de torre, té un estil que barreja elements de caràcter modernista. La façana lateral i posterior, en canvi, s'obren amb unes galeries rectangulars, amb vitralls al pis superior que recorden l'art decó. Està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Allotjament per al personal tècnic del projecte de fixació i repoblació de les dunes empordaneses. Aquesta va ser bastida sota les ordres del mestre escalenc Miquel Torres i Brugés, sobre les restes de la muralla grega, romana i medieval. Les inicials de Josep Reig, enginyer del Servei Forestal apareixen com a motiu ornamental al sostre de les galeries posteriors. Té una gran semblança, pel que fa a la utilització de materials i textures, amb la Casa Reig de Vilabertran.

Sant Martí

Situada al capdamunt del petit poblet de Sant Martí d’Empúries, en un entorn privilegiat de la Costa Brava, trobem aquesta església que, si bé sembla que té els seus orígens en un primer edifici romànic, és una bella mostra de l’arquitectura religiosa d’estil gòtic tardà que data del 1507. L’edifici té una sola nau, capçalera poligonal i coberta amb voltes de creueria. Al seu interior s’hi conserven diverses peces de culte antigues força destacables com ara la clau de volta del presbiteri, policromada i amb la imatge de Sant Martí de Tours, patró de la parròquia, una ara romànica del segle X, dues ares paleocristianes del segle IV, una pila baptismal dels segles XII-XIII i la pila beneitera del segle XVI. Tots aquests elements formen un conjunt que, juntament amb l’entorn natural tant bonic on està situat, amb les ruïnes greco-romanes a tocar, fan molt atractiva una visita a aquest temple.

Sant Martí d'Empúries

Es tracta d’un veïnat depenent de l’Escala, conservat com a poble medieval. Temps enrere havia estat una península i va acollir els primers habitants a partir del segle IX aC. Tres segles després, va establir relacions comercials amb fenicis, púnics i foceus massaliotes, que va ser l’inici de les negociacions que van fer d’Empúries un dels ports més importants de la Mediterrània Des de llavors, Sant Martí d’Empúries ha estat sempre habitat de forma continuada. Fins al 1064, Sant Martí va ser seu del comtat d´Empúries. Es conserva una bona part de la muralla medieval. L’església de Sant Martí es va construir l’any 1538, sobre el temple preromànic de l’any 926. En contrast amb el caràcter medieval de la vila, a Sant Martí trobem la Casa Forestal, d’estil modernista, actualment seu de la fundació Iberia Graeca. Just al davant hi ha les restes de l’antic castell, que va inspirar Victor Mora, creador del còmic Capitán Trueno, per ser la seu de la llar de l’heroi. Val la pena recórrer els carrers estrets de Sant Martí. A la plaça Major trobem diversos restaurants que ofereixen interessants propostes gastronòmiques. Un cop visitat aquest nucli, també és molt recomanable recórrer el passeig d’Empúries, que uneix Sant Martí amb el nucli urbà de l’Escala. Són un parell de quilòmetres que permet descobrir les platges d’Empúries, passar just pel costat del jaciment grecoromà d’Empúries i veure l’antic Moll Grec.

Sant Martí d'Empúries - Jardí Víctor Català

Aquest raconet de jardí va ser construït per ordre de l'escriptora Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966), coneguda amb el sobrenom de Víctor Català. Concretament a l’indret on hi ha un banc de pedra amb el coronament sinuós, i al seu costat hi ha un fals pou bastit amb carreuons de pedra, amb el basament decorat. L’ espai, situat dins del nucli emmurallat de Sant Martí d'Empúries, al sector nord del veïnat, és un jardí de planta rectangular, que aprofita el tram nord de la muralla medieval de Sant Martí com un dels murs de tanca del recinte; encara que roman obert, és de propietat privada. Està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Sant Martí d'Empúries - carrerons

Muralla de Sant Martí d'Empúries

El conjunt de muralla del segle XIII es conserva en molt bona part. Hi ha llenços de murs emmerletats a la banda nord i a ponent i alguns vestigis en altres sectors. També hi ha restes d'alguna torre. En destaca especialment el portal de l'angle sud-oest. Al costat de l'església hi ha les restes d'una torre de planta circular corresponent al recinte murallar d'època alt-medieval. Estan incloses en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Sant Martí d'Empúries - carrerons

Castell de Sant Martí d'Empúries

Situat dins del nucli urbà de Sant Martí d’Empúries, les restes es troben situades al costat sud de la plaça Major. El portal i el mur són els únics elements conservats de l’antic castell. Data dels segles XIII-XIV. Està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El creador del còmic Capitán Trueno es va inspirar en aquest castell com a llar de l’heroi.

Panoràmica de Sant Martí d'Empúries

Conjunt arqueològic d'Empúries

http://www.macempuries.cat/Empúries va ser la porta d’entrada de la cultura grega i romana a la península Ibèrica. En aquest jaciment s’hi conserven les restes d’una ciutat grega -l’enclavament colonial d’Empòrion- i d’una ciutat romana -l’antiga Emporiae, creada a inicis del segle I aC sobre les estructures d’un campament militar romà instal.lat durant el segle anterior. Els mosaics de les velles cases senyorials, l’escultura d’Asclepi o l’imponent Fòrum romà, són de visita obligada. Des del MAC-Empúries s’organitzen visites guiades molt interessants. Les primeres excavacions del recinte van començar el 1908, i des de llavors s’ha portat endavant una constant recuperació científica. A les ruïnes d’Empúries es pot visitar la ciutat grega, la ciutat romana i el museu d’arqueologia. Durant l’estiu s’organitzen visites teatralitzades i visites per a famílies en diferents idiomes.