L'Escala - Sant Martí d’Empuries

La Creu

La Roca d'en Massanet

Platja Rec del Molí

Dreta - Bosc del Pedrigolet

El Pedrigolet

Seguint el camí que voreja les roques passem al costat d’una cala de còdols anomenada Pedrigolet, que és la paraula local per denominar una tartera. Seguint pel camí veurem un bosquet de pins a la nostra dreta. Són pins plantats durant el segle passat per fixar la duna –muntanyes mòbils de sorra que en aquesta zona havien arribat a representar un perill per als conreus i fins per a la població–; el més curiós és que tots els pins estan decantats cap al sud a causa de la tramuntana, que és el vent dominant de la zona.

Búnquer del pedrigolet

L'Arc del Portitxol

És un arc de la roca format per l’erosió marina. El tipus de roca, calcària, permet aquesta erosió capriciosa. A aquest aflorament rocós li podem atribuir una antiguitat de 100 milions d’anys, ja que és del Cretaci, entre l’era secundària i terciària. De tota manera aquestes roques calcàries es van situar en aquesta zona durant l’orogènesi alpina, en plena formació dels Pirineus. Tenen, doncs, una antiguitat d’uns 60 milions d’anys. La formació de l’arc, lògicament, és posterior, i segueix formant-se. Es pot comentar el seu futur proper, vés a saber si imminent. Seguim endavant i amunt, sempre pel camí, fins una esplanada que s’anomena les Coves. El nom li ve de les coves que hi ha a sota –des d’aquí no són visibles– formades també per l’erosió de les onades. En aquesta esplanada podem observar un búnquer de la postguerra,construir els anys 40 , quan tota aquesta zona marítima era sotmesa a una estreta vigilància.

Platja el Portitxol

Hostal Empúries - cal Gambo

Hotel Empúries (conegut com cal Gambo) El 1914 un escalenc conegut com Gambo va construir un restaurant en aquest lloc, amb el nom de Villa Teresita (el nom de la seva dona). A causa de l’afluència de gent, el 1918 l’amplià fent-hi un hotel amb el mateix nom que té actualment. El nom “Gambo” dóna peu a comentar la importància del sobrenom en les societats rurals. També és destacable el canvi produït a la zona en el tombant del segle XIX al XX. A finals del XIX trobem un petit poble de pescadors, l’Escala, un poblet semiabandonat, Empúries, i entremig zones de vinyes amb un convent també abandonat després de la desamortització. De cop i volta s’inicien les obres de fixació de dunes i, alhora, les excavacions d’Empúries. La zona es posa de moda i rep tota mena de visitants. No és d’estranyar que fes aparició el fenomen del turisme, amb la construcció de l’hotel.

Ruïnes d’Empúries

Empúries és l’únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d’una ciutat grega Empòrion amb les d’una ciutat romana, Emporiae. És també la porta d’entrada de la cultura clàssica: 10 segles d’història que van transformar per sempre els antics pobles ibers que hi habitaven. El primer establiment dels grecs va ser al segle VI aC en una petita illa davant de la costa del golf de Roses (Palaia Polis, ciutat antiga), tot i que després es van desplaçar a terra ferma per fundar el que es coneix com la Neàpolis, ciutat nova. L’any 218 aC, el port emporità va servir de punt d’entrada a la Península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l’exèrcit cartaginès. Entre els segles VI aC i V dC, Empúries ha estat port, enclavament comercial, colònia occidental de Grècia, primer campament romà de la Península, pròspera ciutat romana... Les ruïnes gregues actuals pertanyen a la ciutat d'època hel·lenística. Durant la visita hi anirem trobant els recintes d'Asclepi i Serapis, la petita indústria on s'elaboraven conserves i salses de peix, l'Agorá o plaça pública i les restes de paviment d'una sala de banquets amb una inscripció en grec. D’època romana destaca la Domus 1 amb els mosaics que decoraven el terra, la Insula 30 (zona ocupada per les termes públiques de la ciutat), el Fòrum, les restes de la Basílica i la Cúria i les tabernae o botigues. A mig camí de l'itinerari es pot visitar el museu monogràfic de les excavacions d'Empúries que custodia l’excepcional escultura original d’Asclepi trobada al jaciment. Es tracta doncs d’un espai privilegiat per entendre l’evolució de l’urbanisme grec i romà i un punt d’inflexió en la història de la Península Ibèrica. Actualment és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Platja del convent

Duna litoral

Muscleres grosses

En aquesta platja va arribar l’any 1992 la flama olímpica de les XXV Olimpiades celebrades a Barcelona. La flama, com sempre, procedia de la ciutat grega d’Olímpia. Hi ha un rètol informatiu amb imatges que ho recorden, al capdamunt de l’escala. Les muscleres són les roques que hi ha a banda i banda de la platja. A l’esquerra hi ha les Muscleres Grosses i a la dreta les Muscleres Petites.

Passera Duna litoral

Moll grec

L’Espigó Hel·lenístic Aquest mur és bona part del que queda del moll grecoromà, quan tota aquesta zona era inundada i els vaixells podien atracar o fondejar. L’espigó és del segle I aC (fa uns 2200 anys). En aquella època no hi havia platja. Pot ser útil disposar de la imatge del MAC que recrea aquesta zona al segle I. El fet que el port no es conservi és degut a l’acumulació de sorres al llarg dels segles, que ha anat tapant la zona dedicada al port. Els habitants d’Empúries (ara Sant Martí, per diferenciar-lo de les ruïnes grecoromanes) van haver de buscar un altre lloc per disposar d’un port natural, i van aprofitar la cala que ja els romans anomenaven Scala. Això succeí en el segle XVII.

Platja Empúries

Area Pícnic Horts d’en Roure

Punta de Sant Martí

Platja del Riuet

Casa servei forestal

La Casa Forestal Es va construir l’any 1910 pel Servei Hidrològic i Forestal, d’estil modernista. Era dedicat als treballs de fixació de les dunes que havia començat uns pocs anys abans. Aquest treball de fixació encara continua i trobareu rètols de fusta escampats per tot el recorregut que adverteixen de no passar per les dunes. la baixada que va a parar al mirador sobre l’espigó A la dreta trobareu construït el 1992. Podeu fer-hi parada perquè es veu la badia de Roses de banda a banda. A l’esquerra podeu resseguir Cap Norfeu, Roses, Santa Margarita, Empuriabrava, les platges de Sant Pere Pescador, i per la dreta les platges d’Empúries, l’Escala i punta Montgó amb la torre de guaita a sobre. Baixem pel camí de la dreta, seguint les plataformes de fusta. La platja que queda a l’esquerra del mirador és la platja de la Miranda, la primera −i única− declarada per a no fumadors en tot l’estat espanyol.

Castell Sant Martí

La població de Sant Martí d'Empúries, situada al nord del nucli urbà de l'Escala, es troba situada dalt d'un petit promontori rocós, al sud del golf de Roses i prop de les ruïnes de l'antiga ciutat d'Empúries. L'entramat urbà actual està determinat per l'antiga ciutadella emmurallada, de planta poligonal. Les muralles es conserven en alguns trams importants i, probablement, segueixen amb més o menys exactitud el traçat dels murs d'època romana. Presideix la població l'església de Sant Martí, construïda a partir del 1507. Es troba situada al centre de la plaça Major, entre l'antic cementiri i l'edifici de la Forestal, construït a finals del segle XIX i força dissonant amb la resta de la població. El nucli urbà està format per un entramat de carrers irregularment distribuïts a partir de la plaça Major. Els edificis mantenen la tipologia rural original consistent en construccions de pedra, amb cobertes de teula i obertures emmarcades amb carreus desbastats i llindes gravades. Són construccions populars construïdes amb pedra calcària, procedent en bona part, dels edificis de l'Antiguitat. La majoria han estat restaurades per adaptar-les a la funció de segona residència o allotjament turístic, conservant els seus trets originaris. En l'actualitat, la població encara es manté dintre dels límits del recinte murallat, tot i que l'allau turístic iniciat a partir dels anys 50 va provocar que s'aixequessin diverses construccions fora de les muralles. Notícies històriques El turó -inicialment un illot- on s'assenta el poble de Sant Martí d'Empúries correspon a l'indret de la primera factoria grega d'Empòrion -coneguda després com a Paleàpolis- establerta pels foceus procedents de Massàlia (Marsella) cap al 600 aC. Un nou assentament grec -la Neàpolis- cap al 550 aC i, posteriorment, un de romà -Emporiae- a partir del 218 aC, desplaçaren cap al sud el centre neuràlgic del comerç transmarí fins a mitjan segle I aC, en què la paleàpolis tornarà a ser el centre principal de la ciutat, funció que conservarà durant l'època baiximperial i tardoromana. El 516 dC es documenta l'existència d'un bisbat a Empúries, que devia perdurar fins a la invasió sarraïna i que probablement era a l'indret de Sant Martí. Amb l'estructuració del territori posterior a Carlemany, Empúries serà la capital del comtat del mateix nom, el primer comte del qual, Ermenguer, a inicis del segle IX recomençà una sòlida política marinera que perdurarà almenys fins al 935, en què es documenta el fallit atac d'Abd al-Malik contra Empúries en època del comte Gausfred. El 926, Gausbert reconstrueix i millora l'església antiga, que estava en ruïnes. El nou edifici tenia tres altars, fet que fa pensar en una capçalera triabsidal i, per tant, en un temple monumental encara preromànic. En una data que se situa entre Gausfred (931-991), fill de Gausbert, i Hug II (1078-1116) té lloc el trasllat de la capital del comtat a Castelló, segurament davant de la inseguretat del lloc de Sant Martí. El 1154, Sant Martí d'Empúries rep per última vegada la qualificació de ciutat; en endavant, se l'esmentarà com a castell i vila d'Empúries. El 1248 es va fer -o refer- la volta, la teulada, el paviment i el campanar de l'església, que segurament encara era la preromànica. El 1285, a la fi de la croada contra el rei Pere el Gran, el lloc de Sant Martí d'Empúries fou destruït. Les restes de les muralles medievals i del castell d'Empúries són del segle XIII. També en aquesta època fou edificada una nova església, substituïda al començament del segle XVI (1507) per l'actual, gòtica i fortificada. El castell fou incendiat el 1285 per les forces franceses de l'almirall Guillem de Lodeva. Durant la guerra contra Joan II fou pres per les forces de la reina i l'infant Ferran el 1467 i confiat a Pere de Torroella, l'escriptor i militar, que l'abril de 1468 s'hagué de rendir al duc de Lorena després d'uns quants mesos de setge. Acabada la guerra, Pere de Torroella tingué drets sobre la població i reféu les muralles. El 1640, a la Guerra dels Segadors, possiblement la vila fou presa per les tropes castellanes de Felip IV, i és provat que el 1675 fou assaltada per les tropes franceses del mariscal Schömberg. A partir del segle XV es formà el nucli de l'Escala, i les seves condicions més favorables com a port feren que al segle XVIII suplantés Sant Martí com a cap del municipi. La població anà minvant i moltes cases s'enderrocaren, fins que, modernament, a partir sobretot dels anys cinquanta i en part gràcies al boom turístic, el vell nucli ha estat refet, moltes cases han estat restaurades i habilitades com a llocs de segona residència i s'ha creat també una urbanització de torres i xalets extramurs.

Església de Sant Martí

Església de Sant Martí Segurament sota el temple de Sant Martí hi ha les restes del temple d’Artemis Efèsia (tal com indica una discreta placa en el terra). L’església ja s’esmenta el 843. L’edifici actual és del segle XVI. La làpida del mig és del 1248. L’altra està en dos trossos, a dreta i esquerra de l’anterior. És del 926 i parla del comte Gausbert, “heroi triomfant” (4a línia). La làpida és de fa uns 1082 anys. A la dreta hi ha la casa Forestal, davant de les restes del castell on es fa referència al Capitán Trueno (personatge de còmic basat en Hug IV, comte d’Empúries, conegut en el seu temps com “Lo Tro d’Empúries, i que a les Croades es feia dir “Lo Capità Trunnus”. Hug IV morí a Mallorca el 1230 després d’haver-hi participat en la conquesta).

Porta de la muralla

Entrada a Sant Martí d’Empúries, nucli habitat des de molt antic, actualment reduït a residència turística. Hem d’imaginar-nos aquest punt com una illa (fixem-nos que els terrenys del voltant són més baixos) o com una península, i aquesta porta era la que comunicava el nucli amb la terra ferma, entre el mar i la desembocadura del riu Clodianus (actualment, Fluvià Vell). El riu canvià de curs en el segle XVII. A l’esquerra de la porta hi ha un matacà, curiosament desplaçat de sobre la porta. Intentarem veure per què està desplaçat. Des del matacà podien combatre els enemics que intentessin abatre la porta. També es veuen els merlets.

Casc antic

Plaça del pou

Pou de Sant Martí Pou medieval. Des d’aquí es veu bé la construcció de la muralla, amb els merlets i les espitlleres (forats des d’on espiar sense ser vist ni atacat). També es veu per on passaven. Hi ha una escala per pujar-hi (no gaire recomanable). En aquest lloc ja hi havia una muralla grega. Aquesta és del XIII-XIV (fa uns 700 anys), refeta per por dels pirates tot i que la darrera vegada que havia estat destruïda fou obra de l’almirall francès Guillem de Loveda. Pel que fa al pou podem observar algunes de les pedres utilitzades en la seva construcció, probablement aprofitades d’edificacions anteriors. També podem deduir l’ús d’algunes d’aquestes pedres a partir dels senyals que hi han quedat. Anem carrer de la Francesa amunt (passem pel costat d’un jardí que havia pertangut a Víctor Català) i tombem a la dreta.

Muralla i parc

Pou de Sant Martí Pou medieval. Des d’aquí es veu bé la construcció de la muralla, amb els merlets i les espitlleres (forats des d’on espiar sense ser vist ni atacat). També es veu per on passaven. Hi ha una escala per pujar-hi (no gaire recomanable). En aquest lloc ja hi havia una muralla grega. Aquesta és del XIII-XIV (fa uns 700 anys), refeta per por dels pirates tot i que la darrera vegada que havia estat destruïda fou obra de l’almirall francès Guillem de Loveda. Pel que fa al pou podem observar algunes de les pedres utilitzades en la seva construcció, probablement aprofitades d’edificacions anteriors. També podem deduir l’ús d’algunes d’aquestes pedres a partir dels senyals que hi han quedat. Anem carrer de la Francesa amunt (passem pel costat d’un jardí que havia pertangut a Víctor Català) i tombem a la dreta.

Torre

Excavacions al costat de l’església Excavacions fetes pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. S’hi distingeixen 5 habitacions, un pany de muralla grega i el basament d’una torre circular medieval. El fragment de muralla grega és probable que sigui del segle II aC, o sigui fa uns 2300 anys. A la dreta hi ha l’església. A la paret de l’església s’observen impostes d’edificis més antics aprofitats en els contraforts del temple.

Punt d'interès

El passeig d’Empúries, inaugurat el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, uneix Sant Martí d’Empúries amb el nucli urbà de l’Escala. És un passeig per a vianants i ciclistes d’uns dos quilòmetres, que recorre el litoral d’Empúries, tot passant per indrets tan interessants com el jaciment grecoromà d’Empúries, l’antic Moll Grec o l’espectacular mirador de les Coves, entre altres racons interessants.