Lloret de Mar, Turó Rodó i camí de ronda fins a la Cala d'en Simón.

Lloret de Mar amaga moltes sorpreses, una d'elles les restes de 3 poblats Ibèrics, i, sobretot, els seus camins de ronda.
Avui visitem el poblat Ibèric del Turó Rodó, just a sobre del Castell d'en Plaja, segurament la fotografía més coneguda de Lloret, encara que es tracta d'una casa privada construida els anys 30 del segle passat en forma de castell medieval i, seguirem pel camí de ronda fins que aquest deixa de vorejar la costa i unes escales ens volen endinsar a l'urbanització de La Tortuga, cosa que no fem. En aquest punt fem mitja volta.
Són pocs km. però us asseguro que valen la pena. Els paisatges són una meravella.
El Turó Rodó va ser excavat entre els anys 2000-2003, es a dir que és relativament "nou" i poca gent el coneix encara.
Aquests treballs van permetre documentar les característiques principals del poblat i la seva evolució històrica, que s'estén des de finals del segle III a.C. fins a les primeres dècades del I a.C. Es tracta d'un assentament costaner del tipus barrera, situat en un esperó sobresortint, abocat al penya-segat en gran part del seu perímetre i defensat per una muralla a tramuntana i a llevant, els únics sectors accessibles. Els habitatges principals, un total de 7 conservats, d’aquest poblat s’adossen a la part interna de la muralla (d’entre 110 i 130 cm. d’amplada) i resten oberts per migdia a una plaça, a l'altra banda de la qual hi trobem algunes construccions de menor abast.
Les set cases de la zona nord són de planta rectangular i estan composades per dos àmbits: una estança principal al nord i una petita avantsala, oberta a la plaça. És precisament una d’aquestes cases, la casa 6, que en el decurs de l’any 2016 van procedir a la seva reconstrucció in situ mitjançant les tècniques de l’arqueologia experimental.
La reconstrucció es va fer emprant tècniques i materials propis de la construcció en època ibèrica: pedra local, calç, fang i elements vegetals (fusta, canyes i palla). Per a aquesta reconstrucció experimental una premissa bàsica va ser partir de les dades arqueològiques proporcionades per l’excavació d’aquest jaciment.
Aquesta casa ibèrica cal inscriure-la en l’anomenada arquitectura de fang. Està formada bàsicament per un sòcol de pedra (que aïlla de la humitat) sobre el qual s’alcen les parets (amb la tècnica de la tova) i el sostre, que també esta fet amb fang i elements vegetals barrejats (amb la tècnica de l’amasat), sobre un entramat de canyís. A l’interior de la casa s’han reproduït diferents agençaments propis de la vida quotidiana: un teler, banquetes, cistelleria, molins de pedra, llar de foc, etc...
La resta del recorregut és pur paisatge, per gaudir.