Lo Tossal, sostre comarcal del pla d’Urgell

Passejada i pujada a lo Tossal, 348 m, sostre comarcal del pla d’Urgell

El sostre comarcal del pla d’Urgell
Lo Tossal està emplaçat en un enclavament, petit, del pla d’Urgell, envoltat totalment per l’Urgell. És a dir, està en un trosset d’una comarca, el pla d’Urgell, encerclat per una altra comarca, l’Urgell. Al tenir present que aquests dos enclavaments són part del pla d’Urgell i el fet que un turó situat en un d’aquests dos enclavaments, lo Tossal, té una altitud de 348 m, mentre que el tossal de l’Infern, un altre turó, situat dins el domini principal del pla d’Urgell, té una altitud de 301 m, el punt més alt de la comarca, o sostre comarcal, és lo Tossal.(1)
Tanmateix, el domini on hi ha lo Tossal pertany al municipi de Barbens, el terme municipal del qual està dividit en dues parts, separades. La part de l’est, on hi ha lo Tossal, està separada de la part que conté el nucli urbà, altrament que està travessada, en el seu extrem nord-est, pel canal d’Urgell, molt proper a lo Tossal, el qual volta per la part sud-oest. L’altra part conté el nucli urbà de Barbens i està travessada per la sèquia segona del canal d’Urgell.
En aquesta ressenya exposem una passejada per tal de coronar el sostre comarcal del pla d’Urgell, lo Tossal, un turó modest a la plana.

Aproximació en cotxe
Sortim de l’AP-2 o autopista del Nord-Est a les Borges Blanques, sortida 7, i prenem la carretera C-233, en direcció contrària a les Borges Blanques, cap al sud-oest. Anem seguint per la carretera, travessem Castelldans i, quan portem 16,1 km des que hem sortit de l’autopista, girem a l’esquerra i de seguida altra vegada a l’esquerra. Seguim en direcció est, al cap de 700 m passem un altre trencall, seguim recte i la pista ens durà, en 450 m i virant al sud, a l’inici de l’excursió, una cruïlla a tocar de lo Tossal, al nord-est del mateix.

Passejada a peu
Partint de la cruïlla de pistes on iniciem l’excursió (331 m) hem de travessar un camp de secà, no estava sembrat quan hi vam passar, en direcció a lo Tossal, que el tenim al sud-oest i ràpidament atenyem el cim (348 m, 0,4 km). Admirem la vista dels camps de regadiu, els fruiters, el canal d’Urgell, és un ambient bonic i agradable!
Baixem de lo Tossal, cap a l’oest, per l’aresta oposada a la vessant de per on hem pujat. Anem sense camí i sense traçat, però sense problemes. Així arribem a una pista i al canal d’Urgell (318 m, 0,9 km). És agradable veure l’aigua fluent pel canal i l’acurat entorn agrícola! Seguim ara per la pista, en direcció sud-oest, després (1 km) vira --també el canal-- a l’esquerra, a sud-est. Entrant en aquest tram van alçar el vol tot de voltors, grans i imponents, i van passar volant, majestuosament, molt prop nostre, va ser espectacular! Després la pista i el canal viren al nord-est. Anem seguint així fins a un punt (317 m, 2,1 km), que el canal i la pista s’allunyen de la zona. En aquest punt deixem la pista i entrem per la vora d’un camp, en direcció nord-nord-oest i de seguida (318 m, 2,1 km) virem a la dreta, per un camí entre fruiters, en direcció nord-est, fins a una pista (323 m, 2,4 km), que anem seguint, virant al nord i aboquem a una altra pista (325 m, 2,6 km), que prenem en direcció nord-oest fins l’inici de la passejada.

Epíleg
Una passejada entre camps de secà i regadiu, en bona part prop del canal d’Urgell, amb pujada a un turó modest que té l’al·licient de ser el sostre comarcal del pla d’Urgell. En tenim un bon record!

1. Masó A. Lliçons de geografia catalana. Sostres comarcals. Vèrtex. 2022(301 Maig-Juny):20-33.