MARE DE DÉU DE L'AJUDA des de Tona

Avui una passejada per gaudir del bon temps i agafar gana. Comencem a Tona, davant del Foment d'Esports. Tot i que hi ha la font de Balenyà al Santuari de l'Ajuda, aconsellem portar aigua.

Sortim en direcció a l'Institut de Tona i pel carrer de Josep Ventura arribarem fins el carrer Nou on sortirem per una ampla pista que ens portarà de dret al Santuari de l'Ajuda. Passat Can Quelot, el paisatge sorpren per ser completament pla. Aquí durant la guerra civil hi va haver un camp d'aviació aprofitant precisament la manca de desnivell. Avui dia encara hi queden vestigis com per exemple els refugis que trobarem a l'altura de la Granja d'en Soler.
Nhi ha molts més: a la roureda, a Can Moianès i a Can Trabau.

Just després de caminar 3,5 Km arribem al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, un santuari que ha sofert moltes construccions, destruccions i reconstruccions des del 905 fins l'època reinaixentista. Es una barreja d'estils, però el que crida l'atenció principalment és el comunicador, lloc on antigament el capellà feia les ofrendes a Déu per demanar la fi de plagues, pluges, etc. Actualment és una petita construcció on hi venen espelmes.

L'entorn del santuari està ben cuidat, destaquem tant la font com el parc infantil però el què ens té el cor robat és la preciosa i ben restaurada Creu de Terme de l'Ajuda.

Sortim per la carretera de Ca la Tria per anar a veure l'alzina centanària. Es tracte d'un exemplar molt bonic, rodona i amb un aparent molt bon estat.

Continuem la pista cap a la casa del Puig, si bé abans d'arribar-hi agafarem la pista que creua el barranc per anar cap aels plans de Can Barbat, uns camps enormes que inclouen una gran bassa just al peu d'aquesta casa de pagès. No hi entrarem, sinó que donarem la volta cap el torrent dels Güells per arribar a Sant Miquel de Vilageliu.

Es tracte d'una bonica esglèsia romànica, de planta rectangular acaba amb un absis amb arcuacions lombardes. El campanar de cadireta és a ponent i a migdia hi ha la porta i diverses finestres. És una petita joia.

Des d'aquí marxem pel camí del nord cap a la casa de pagès del Vilar per arribbar a la zona esportiva de Tona, al carrer Jaume Balmes i allà on hi tenim el cotxe.

Passejada ideal per aquest tempos i potser una mica complicada a l'estiu perquè no és gaire ombrivola.