Mirador Maria Gispert, Pas del Rei, Ermita de Sant Medir i Font Groga a Collserola

Vista Rica

Deixem el cotxe en aquesta zona d'aparcament gratuït. S'hi arriba bé per la Carretera de l'Arrabassada i és un espai amb font d'aigua potable i força espai per aparcar. Això sí, convé no arribar-hi massa tard... Des d'aquí iniciem el camí de terra que puja paral·lel a la carretera. Cal anar en compte perquè per la zona hi transiten molts ciclistes i alguns baixen força depresa.

Vistes del Barcelonès

A mesura que anem guanyant altura, gaudim de millors vistes. Aquest tram de camí es de pujada i hi toca més el sol.

Esquerra

Prenem la pista de l'esquerra.

Dreta

Sortim de la pista i iniciem un corriol que puja. Està indicat que mena al Turó de la Magarola.

Fites

Al llarg d'aquest tram de camí, i també després del Mirador de Maria Gispert, trobarem unes quantes fites de pedra, algunes de les quals estan caigudes i serveixen de bancs de pedra per jeure a l'ombra.

Mirador de Maria Gispert

Un gran mirador al cim del Turó del Maltall de Magarola (430 m) amb unes vistes espectaculars i bancs per seure-hi. És un indret ideal per fer avistament d'aus. Als mesos de setembre i octubre s'hi pot fer avistament d'aus rampinyaires que migren. La resta dels mesos ens ofereix unes vistes privilegiades de la ciutat de Barcelona, el Maresme, Montserrat...

Dreta pel PR-C 35

Agafem el trencall a la dreta i seguim el PR-C 35, que és un dels petits recorreguts que hi ha a Collserola i que en general estan molt ben indicats.

Corriol ombrívol

Cada cop més ens anem situant a la vessant nord de la muntanya i ho notem, no només pel canvi de vegetació sinó també pel fet que els camins són més ombrívols. Tal vegada aquest sigui un dels camins més amables d'aquesta ruta.

Pas del Rei - GR-6

El camí ens ha portat al Pas del Rei, un trencall situat a 405 m d'altura al qual s'hi pot arribar en cotxe per una pista de terra i des d'on es pot fer ruta en diverses direccions. La nostra ruta ara sembla pren el GR-6 i per això cal agafar el camí que va cap a l'esquerra.

Creuem la pista i seguim recte

Ens mantenim al GR-6.

Vistes al Tibidabo

Des d'aquest punt i algun altre en aquest tram del camí, es pot gaudir d'unes vistes menys usuals del Temple del Sagrat Cor del Tibidabo.

Drecera cap a Sant Medir

Fins ara hem anat seguint sempre el GR-6. Cal estar atents perquè en aquest punt (en front) es pot veure una indicació damunt d'un arbre que assenyala un corriol que baixa amb força i on s'hi pot llegir "Drecera cap a Sant Medir". És el tram que, si haguéssim fet la ruta en sentit invers, hauríem de fer en pujada. Malgrat que la baixada és empinada no hi ha dificultat per fer-la ni tampoc risc. A mesura que perdem altura, el camí es fa cada cop més ombrívol, humit i fresc i això a l'estiu s'agraeix.

Torre d'electricitat

En la baixada passem a tocar d'aquesta torre d'electricitat.

Seguim baixant. Tot recte.

Zona de pícnic

A la part de dalt de l'Ermita de Sant Medir hi ha una esplanada amb unes 8 taules de fusta. No estan malament per seure-hi i fer un mos, però cal tenir en compte que estan bastant exposades al sol i per tant privades d'ombra a l'estiu. Hi ha moltes papereres als voltants.

Ermita de Sant Medir

És una capella romànica del 1046 i per tant amb gairebé 1000 anys d'història!. Ha estat restaurada, però manté la seva estructura primitiva. És una construcció de planta rectangular amb volta de canó i està orientada a llevant en una esplanada anomenada "Camp del Miracle". Per damunt de la façana s'aixeca un campanar de doble espadanya. La porta és de punt rodó i està adovellada. Al damunt s'hi ha fet una inscripció amb pedra i un baix relleu d'una figura. Tal com es pot llegir en una inscripció que hi ha a l'entrada, s'hi pot accedir el primer i tercer dissabte de cada mes d'11 a 13h. A l'altra bada del Camp del Miracle (des de l'Ermita) s'hi troba la font de tres bocs d'on sempre hi brolla aigua fresca.

Recte. Seguim pel GR6

Durant un petit tram seguim caminant per una pista de terra per on també hi poden transitar cotxes (i aixequen força polseguera). El camí és planer i molt senzill de transitar.

Petit pont de fusta

Ens trobem amb aquest petit pont de fusta que té una forma i estructura força originals i fa les delícies dels més petits!

Petita zona de pícnic - Trencall a l'esquerra

Seguint la pista passem pel costat d'una petita zona de pícnic a la qual s'hi pot arribar en cotxe, amb un parell de taules de fusta. Sense adonar-nos nosaltres hem seguit tirant recte fins a un pont de fusta on comença la carretera asfaltada i hem hagut de fer mitja volta. Cal parar atenció perquè poc després d'aquesta zona de pícnic cal creuar el rierol i emprendre un camí de pujada.

Pont de fusta. Tram asfaltat

No val la pena arribar fins aquí. Com deia en el waypoint anterior, ha estat un error i hem hagut de fer marxa enrere un tram.

Girem a la dreta

Anem a parar a un corriol una mica més ample que l'actual i l'hem de seguir en direcció a la dreta.

Seguim recte pel PR-C 38

Es troba ben indicat. El camí va seguint el traçat del Torrent de la Salamandra.

Corriol de la dreta

Prenem el corriol que va cap a la dreta.

Bosc de grans castanyers

Aquest tram de camí també és molt agraït els dies de més calor. Recorre un bosc de castanyers, seguint la vall del Torrent de la Salamandra, que es troba ben protegida del sol per la geografia i l'abundant vegetació.

Remuntem el torrent de la Salamandra

Durant un breu tram del camí remuntem el Torrent de la Salamandra. És un tram més difícil de seguir en època de pluges o poc després de què hi hagi hagut algun aiguat.

Girem a l'esquerra. Creuem i deixem enrere el torrent.

En aquest punt d'aquí, per segona i última vegada avui, ens hem tornat a passar de llarg el desviament a l'esquerra. Per això no s'ha de seguir la ruta tal qual l'hem feta (no paga la pena) sinó la que segueix des d'aquí, creuant i deixant enrere el torrent.

Font Groga

És una font d'arquitectura modernista, situada en una zona llòbrega del Parc Natural que rep el seu nom. Es troba en bon estat i es conserva molt bé tota la bancada de pedra on hi seien els burgesos que sortien a passejar i fer pícnics i relacions socials els dies festius. A dia d'avui de la font hi raja poca aigua i no és potable. A la seva dreta hi ha una construcció de pedra on en altre temps (ara està prohibit) s'hi cuinava a la brasa. És sens dubte un petit tresor amagat a la muntanya de Collserola. És la font que caracteritza la zona. És una construcció gran, de planta semicircular; la paret és d’obra arrebossada que forma diverses arcades. A la part central hi ha el frontal de la font d’on brolla un petit rajolí a la bassa, situada a nivell de terra. Aquesta és una font ferruginosa o rovellada on l’aigua ha passat per pissarres negres o altres roques amb sulfurs que al rajar deixen els dipòsits groguencs. Segons Miquel Tormos, l’any 1790, un metge dit Menós assegurava que les aigües de la font eren perjudicials ja que sortien impregnades de la tintura que li donaven les arrels dels arbres, arbustos i plantes. Al cap de poc temps, es van replicar aquestes declaracions dient que el color groc de les aigües és atribuït a les sals de ferro que contenen i que exalcen les virtuts curatives. Segons el dir popular, venia d’uns estanys habitats per belles i xamoses nimfes que guardaven un fabulós tresor, per damunt el qual passava l’aigua, que es tenyia lleugerament d’or i portava sort als que en bevien. Dany Àlvarez a la revista Guiaparcollserola de mes de juliol de 2006 diu: Aquesta font, situada a un dels racons més bonics del parc de Collserola, està envoltada de grans plataners, roures i alzines, que gairebé no deixen veure el sol. En aquest indret, ombrejat i cobert per una catifa de fulles, es pot gaudir d’un ambient gairebé màgic. La font que era un indret molt visitat per tots aquells que volien aprofitar les propietats de les seves aigües, és protegida per una petita construcció semicircular, formada per cinc elements. Des de la font iniciem un camí amb que fa una mica de pujada però agraït pel fet que és ombrívol i que ens mena sense pèrdua a la zona on havíem deixat el cotxe.

Font de Vista Rica

Font d'aigua potable a la zona d'aparcament on hem deixat el cotxe i que és el l'inici i el final d'aquesta ruta circular.